Crònica

Cas Palau, la fi de l'omertà?

El passat 16 de juny el judici del cas Palau-CDC va quedar vist per sentència. Abans que sigui publicada la decisió del tribunal podem fer un balanç del que ha significat el judici, especialment en aquesta tribuna, atès que la Favb, fent-se ressò de la indignació de la ciutadania de Barcelona aquell 2009, va decidir exercir l’acusació popular en la causa judicial.

Millet i la FAES, un enigma que no es resoldrà

Les declaracions dels gestors del Palau han confirmat la tesi del fiscal del cas: que l’entitat musical era instrumentalitzada per traslladar comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d’obra pública. Però hi ha un misteri subjacent que el jutge no ha volgut investigar, malgrat la insistència de la Favb. Es tracta dels vincles entre Fèlix Millet, la FAES i José Maria Aznar.

L'hotel del Palau, cornuts i pagar el beure

La corrupta història de l’hotel del Palau de la Música encara no s’ha acabat. Només s’han produït finals parcials i, fins ara, tots en contra de la ciutat. I el que és més greu: el pla que preveia la construcció d’un hotel al carrer Sant Pere Més Alt, davant del Palau, encara no ha estat anul·lat, malgrat que s’ha tractat en dues ocasions en el plenari del consell municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Mai no s’ha arribat a executar l’anul·lació, que va ser aprovada per majoria.

Agbar: A cop de burofax!

Mentre Nacions Unides declarava l'accés universal a l'aigua, Agbar va continuar amb el talls. L'empresa pretén atemorir les veus ciutadanes que posen llum a les seves irregularitats. Al número 140 de Carrer, la revista de la Favb, es va publicar l’article “Sis anys de saqueig de l’aigua a Barcelona”, escrit per Quim Pérez, membre de la Plataforma Agua és Vida.

Grans empreses, serveis públics i regles del joc

Els guanys de les grans empreses sempre tenen una relació directa amb la política: les lleis i regulacions o les polítiques econòmiques configuren les seves oportunitats de lucre. En molts casos el sector públic constitueix una font directa de negoci, en forma de compres públiques o gestió de serveis. Per això una part crucial del quefer de les gran companyies és l’activitat política legal (pressió sobre els legisladors, relacions públiques amb polítics i “creadors d’opinió”, etc.).