Aquest dissabte les veïnes i veïns ens manifestem pel dret a l’habitatge

Autor: 

Aquest dissabte 10 de juny a les 18:00 la plataforma #BCNnoEstàEnVenda ha convocat una gran manifestació a la Plaça Universitat en defensa del dret a l’habitatge davant de la greu situació d’expulsió del veïnat que s’està vivint a Barcelona.

Les raons per manifestar-nos són moltes. El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat més d’un 17% entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys de la bombolla immobiliària. Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos diferents als d’habitatge residencial assequible és molt alta i el parc de lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels grans tenidors de finques i inversors que modifiquen les condicions dels habitatges per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats globalitzats, cosa que provoca que desaparegui el concepte d’habitatge com a dret social fonamental per convertir-lo en un valor financer més.

El que s’ofereix no és un habitatge, sinó un producte d’inversió que provoca que el jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i que moltes famílies hagin de marxar dels seus barris de tota la vida. En aquest context, mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat entre un 11% i un 21% en funció del districte fins assolir una mitjana de 850€/mes, que equival al sou precari d’un de cada tres barcelonins. A aquest augment cal afegir-hi l’arbitrarietat dels desemborsaments exigits pels propietaris per poder firmar un contracte, que van dels 2.400 als 4.800 €. A Barcelona, als barris més desafavorits la despesa en habitatge supera el 35% de la Renda Familiar disponible, mentre que per als barris amb més ingressos representa el 5%.

L'emergència habitacional genera exclusió residencial. Al llarg de 2016, 30.637 persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge. A més, la UCER, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial, ha atès un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10 desnonaments a la setmana i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per impagaments de lloguer. Una dada alarmant és que el sensellarisme aquest any s’ha incrementat. Tot i que té una explicació multicausal, hi ha tres factors claus: l'augment del preu del lloguer, un parc públic d'habitatge totalment insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral.

La modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) al 2013 garanteix molt més el dret a la propietat immobiliària per sobre del dret a l’habitatge.

• Redueix de 5 a 3 anys el termini obligatori dels contractes.
• Permet que el propietari recuperi l'immoble passat el primer any, anunciant la decisió a l'inquilí amb només dos mesos d'anticipació. A més, si el contracte no està registrat, el pot interrompre en cas que una tercera persona compri l’habitatge (Nou motiu de desnonament).
• Es facilita el desnonament reduint els temps del procés judicial en cas d’impagament.

El parc d’habitatge de Barcelona comptava el 2016 amb 438.304 habitatges en règim de lloguer. Dins d’aquest, el de mercat lliure representava 31,3% i el d’habitatge social només un 1’5% (6.500 habitatges públics) en comparació a París, que en té un 17’2%, o Amsterdam, que en té un 48%. També hi ha a la ciutat prop de 31.200 pisos buits dels quals 2.592 són propietat dels bancs.
Els lloguers turístics coneguts representen el 7,7% de mitjana del parc de lloguer de la ciutat. Dels 15.881 apartaments turístics detectats, el 39,5% no tenen llicència i d’aquesta oferta total, el 65% es concentra a Ciutat Vella i l'Eixample.

L'auge de l’especulació amb la propietat vertical també es manifesta a Barcelona amb l’adquisició, per part de fons d’inversió, d’almenys 76 blocs sencers, alguns amb inquilins a dins, per convertir-los en habitatges de lloguer de luxe que atrauran persones amb més poder adquisitiu, fet que provoca l’expulsió dels residents actuals.

En aquest context d’emergència habitacional, es preveu que aquest any finalitzin prop de 44.000 contractes de lloguer amb la dificultat per a les unitats de convivència de conservar la seva llar o de trobar un lloguer assequible a la nostra ciutat.

Per aquestes raons convoquem al veïnat barceloní a manifestar-se i deixar constància que cal un altre model de ciutat que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes!

Secció: