AutoVia Laietana

  • Publicat el dijous 02 de novembre del 2017 | 17:54

Si obrir-la va ser un trauma urbanístic, pacificar-la serà un drama automobilístic. L’AutoVia Laietana és vital per a la mobilitat motoritzada de Ciutat Vella i la sortida més ràpida cap a la Ronda Litoral des del centre de l’Eixample. I, com a bona autopista catalana, és de peatge: dia rere dia es cobra la seva altra naturalesa d’espai públic. El trànsit dens i les voreres minúscules obstaculitzen la vida quotidiana del barri Gòtic i les barriades del Casc Antic (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). Un preu que els veïns, comerciants i treballadors de la zona ja estan tips de pagar.

La reivindicació de pacificar la Laietana és antiga, però ha guanyat força i altaveus en els tres últims mandats. El primer intent seriós el va fer el 2010 l’ex-regidora Itziar González, que en tres anys va obrir més melons a Ciutat Vella que tots els seus predecessors en trenta. El seu pla, que extirpava dos dels cinc carrils, el va posar per escrit en un projecte executiu que encara avui dorm el son etern en algun calaix de l’Àrea d’Urbanisme. Amb l’entrada de CiU al govern municipal es van tornar a fer estudis tècnics i diverses millores puntuals -com treure els autocars turístics de la plaça Ramon Berenguer- amb la promesa de reformar la via en un segon mandat.

Però la victòria d’Ada Colau el 2015 va tornar a posar el comptador a zero i els comerciants van posar el crit al cel. El 2016 van presentar un Manifest amb més de cent adhesions i ara han fet un conveni amb la UPC perquè els seus alumnes aportin idees a aquesta reforma que no arriba.

El maig de 2017 l’actual regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, anunciava un paquet de “cures pal·liatives” per fer menys antipàtica l’AutoVia, que es licitaran l’any que ve i s’executaran a principi de 2019. S’estrenaran en vigília electoral. En paral·lel s’iniciarà un procés participatiu per a la Gran Reforma, que altre cop salta de mandat.

Les millores no afecten el trànsit i costaran dos milions d’euros. Consistiran en ampliar una mica les cruïlles, reparar sots, ampliar passos de vianants i eliminar la doble semirotonda de la no-plaça Antoni Maura. Aquesta supressió serà sens dubte el canvi més visible, juntament amb un efecte col·lateral de la instal·lació d’ascensors al metro Jaume I, que comportarà la retallada d’un petit tram del carril bus de pujada.

“És insuficient, això no és una reforma sinó un pedaç”, protesta Jordi Papell, president de l’AV del Casc Antic i veí de la Laietana. “És indispensable treure algun carril per poder eixamplar les voreres”, afegeix. L’entitat lamenta que no s’afronti el principal problema de l’avinguda: el trànsit. A més de reduir el volum de cotxes -que no només ocupen espai, és clar, també causen soroll i contaminació-, voldrien que el carrer Junqueres “deixés de ser intransitable” per als vianants mitjançant una reducció dràstica de carrils o fins i tot que es tallés al trànsit.

“El clima entre els veïns és d’escepticisme”, reconeix Teresa Picazo, secretària de l’AV del barri Gòtic. “La reforma és un repte pendent que cap equip de govern municipal no ha volgut afrontar”, lamenta. De les obres anunciades, els preocupa com quedarà la zona d’Antoni Maura, saturada de motos mal aparcades, autocars i taxis però encara útil per entrar als dos barris. “Sense les rotondes, el pàrquing de la Catedral només serà accessible de baixada i el de Santa Caterina solament de pujada”, exemplifica. “El Gòtic és gairebé una sola illa i cal un espai per a encotxar i desencotxar persones amb dificultats de mobilitat i els alumnes de les escoles properes”, assenyala Picazo. Al puzzle s’hi han d’afegir la parada de taxis -que es traslladaria al carrer Doctor Joaquim Pou- i el Bus Turístic, que actualment té parada a Antoni Maura. “Almenys podrien haver convertit la Laietana en Zona 30 de velocitat limitada, mentre estudien com desviar el trànsit”, sospira.

Aquest mandat l’executiu d’Ada Colau té altres fronts oberts en artèries clau per al trànsit, com la Diagonal o la Meridiana. I reduir carrils alhora en diversos eixos és el malson de qualsevol tècnic de mobilitat. A més el districte té sobre la taula l’esperadíssima i complexa reforma de la Rambla, que porta retard i podria repercutir en la mobilitat de tot Ciutat Vella. Calia prioritzar... i la Laietana s’ha tornat a quedar enrere.

Pisos socials als antics jutjats, una victòria paral·lela
Però a l’AutoVia hi ha també altres lluites, com la de la plataforma Vida Laietana. Una vintena d’entitats i col·lectius es van conxorxar al març perquè els antics jutjats, quasi buits des de 2010, es converteixin en pisos socials. L’immoble era propietat de l’Estat i la Generalitat fins al 2014, quan Xavier Trias va pactar rebre’n la meitat autonòmica a compte de deute. El traspàs es va efectuar el 2015 però el cicle electoral va deixar l’operació en stand by.

Aquest juliol el govern d’Ada Colau ha anunciat que la desencallarà. El tret de sortida ha estat una visita per als veïns activistes, que han pogut veure en persona els espais i el seu bon estat de conservació. “Es va construir el 1929 com a bloc d’habitatges, cosa que ara n’hauria de facilitar la reconversió”, augura Martin Garber, arquitecte i membre de Vida Laietana. Estimen que a tot l’edifici hi cabrien uns 160 pisos d’entre 50 i 70 m2. “A més hi pot anar algun equipament, perquè té un semisoterrani i un soterrani de sostres molt alts”, explica. “La coberta també té un gran potencial, amb uns 700-800 m² construïts i dues terrasses de banda a banda”, celebra.

Tempesta memorialística a la vista
L’altra lluita tangencial és la memòria històrica, amb dues accions a l’horitzó que es van anunciar juntament amb la mini-reforma sense tenir-hi res a veure. La primera és resignificar la plaça Antoni López, primer marquès de Comillas i fundador del Banc Hispano Colonial, que va ajudar a finançar l’obertura de la Via Laietana el 1907. El govern municipal està decidit a retirar-li l’estàtua i la plaça pel seu passat esclavista, com demanen diverses entitats. La segona és plantar un plafó davant de la comissaria de la Policia Nacional, per indicar que allà la dictadura franquista hi torturava. Dues actuacions que aixecaran fins i tot més polseguera i soroll que els més de 51.000 vehicles que recorren l’AutoVia Laietana cada dia laborable.

Secció: