Canvi insuficient per controlar el turisme

El veïnat reclama plans d'usos per posar ordre al comerç
Autor: 
Fotos: 

Barcelona en Comú va accedir al govern municipal amb un discurs crític amb el turisme i amb els impactes negatius que aquest sector té sobre la ciutat, com ara la degradació de la qualitat de vida als barris o l’encariment de l’habitatge.

Tot i això, a mitja legislatura es pot afirmar que les actuacions de la corporació municipal no han aturat el creixement sostingut del turisme a la ciutat: en 2016 es van produir un total de 18,5 milions de pernoctacions, una xifra històrica. Una dada que, per sí sola, no indicaria necessàriament que des de l’Ajuntament no s’haja donat un canvi de rumb en les polítiques municipals, ni que aquest no siga important. El que indica és que el que s’està fent no és suficient per fer que el sector deixe de créixer.

En aquesta legislatura hi ha hagut un canvi de discurs de les institucions locals, que per primera vegada són crítiques amb el turisme, i també un canvi de rumb en les polítiques. En aquesta anàlisi de la situació coincideixen tant Joan Balañach, membre de la Junta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), com Daniel Pardo de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). La creació d’un consell municipal de turisme participat per moviments socials és valorada de forma positiva per tots dos, pel seu valor simbòlic. “El fet que les vicepresidències siguin de sindicats i veïns, dos dels sectors més afectats pel model de turisme, la ciutat i la qualitat de la feina, és tota una declaració d’intencions”, indica Balañach. Per a Pardo és un espai que permetrà que “els membres del Gremi d’Hostalers de Barcelona puguin escoltar veus i arguments que mai no escoltarien a Turisme de Barcelona”.

L’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) és vist també com un dels altres elements positius de la gestió dels dos darrers anys. “És el primer cop que es regulen els usos turístics a la ciutat i delimiten quines són les zones on pot haver creixement, i en quines hi ha moratòria”, afirma Balañach. Amb tot, des de la Favb són crítics i reclamen que Ciutat Vella i altres barris del centre siguen zona de decreixement i que la resta de la ciutat siga de creixement zero. El PEUAT aprovat permet encara 12.000 noves places d’allotjament turístic. Pardo, tot i que valora el paper d’aquest pla, el considera insuficient i creu que hauria de plantejar-se des del decreixement del sector turístic arreu de la ciutat: “Cal fer menys atractiva al turisme aquesta ciutat, cal desincentivar el possible visitant i l’inversor en un sector massa rendible, perquè està subvencionat i no assumeix els costos i impactes negatius que té”.

Més concreció i més celeritat
Balañach indica que “és positiu que s’hagi engegat en aquesta legislatura un debat social al voltant del Pla Estratègic de Turisme, que definirà el model de ciutat. Entenem que és un procés que necessita temps, però creiem que es poden aplicar ja mesures concretes per pal·liar i limitar els efectes del turisme en la ciutat, si no la degradació que encara s’està produint no s’aturarà”, explica. L’Ajuntament té capacitat d’establir impostos municipals i “ja es podrien haver aplicat canvis a l’Impost de Béns Immobles en funció de l’ús de l’espai i de si aquest és turístic”, indica. Un impost que es justifica pels impactes que genera en la ciutat i perquè el turisme se’n beneficia dels atractius de Barcelona.

Per la seva banda, Pardo proposa desmantellar Turisme de Barcelona, “que gestiona diners públics per servir interessos privats de sector” i crear una agència municipal pública de turisme que regule i vigile el sector i aposte pel seu decreixement. Per ell, Turisme de Barcelona i el Gremi d’Hostalers són potents lobbies que han influït en excés en l’establiment del model de ciutat. Un exemple és com s’ha cedit des del consistori a les pressions del Gremi d’Hostalers per no desenvolupar l’ordenança de terrasses i seguir permetent l’ocupació i privatització excessiva de l’espai públic.

Tant Pardo com Balañach coincideixen en assenyalar que no hi hauria d’haver mesures de promoció turística de la ciutat amb finançament públic i que això, pel que fa a reconduir la destinació dels diners recaptats per la taxa turística, ja es fa. D’altra banda, Balañach reclama mesures en matèria de mobilitat per a ja, i que s’avancen a l’aprovació del pla de mobilitat general de la ciutat, que està en procés de debat. “Es pot limitar l’afluència d’autobusos a punts d’interès de la ciutat, com ara Sagrada Família i Ciutat Vella, ja que molesten els veïns, ocupen espai públic i generen contaminació”, indica Balañach.

Per últim, tant Balañach com Pardo demanen més celeritat en l’aprovació dels plans d’usos per barris, més contundència en la regulació del sector i més inspectors com a eina per limitar els impactes del turisme. “S’ha produït un notable increment de recursos i actualment hi ha més de 40 inspectors, la qual cosa indica un canvi de rumb. Tot i això, encara hi ha processos de resolució massa llargs i que poden acabar generant que els veïns marxin abans que se solucioni el problema”, indica Balañach. Com es veu en diferents àmbits, un canvi de rumb en general constatable respecte a l’anterior govern però, per ara, insuficient.

Secció: