Del ‘tortell’ al futur Parc de les Glòries

  • Publicat el dimarts 20 de juny del 2017 | 13:25

Ara fa 25 anys la plaça de les Glòries era un espai poc accessible travessat per una potent Gran Via i origen de la Diagonal i la Meridiana, que constituïen rotundes barreres entre els barris. L’element que destacava en aquest paisatge inhòspit era el trànsit molt intens.

La transformació urbanística de la Barcelona olímpica sota el mandat socialista comporta un clar increment d’habitatges i creació d’una xarxa viària destinada a potenciar el transport privat (rondes, Gran Via, obertura de la Diagonal i connexió de la Meridiana, etc.). A les Glòries es construeix una anella viària elevada, el “tortell”. La modificació del PGM de Glòries de 1999 aporta a la zona uns 1.000 nous habitatges.

L’any 2005, un pla urbanístic al carrer Bolívia posa en peu de guerra els veïns i veïnes, que s’hi mostren en desacord i reclamen que es tingui en compte l’opinió dels barris a l’hora d’aprovar els plans urbanístics. L’Ajuntament admet iniciar a les Glòries un procés de participació i convoca les entitats del territori al debat de la transformació de les Glòries. Les associacions veïnals de Sagrada Família, Clot-Camp de l’Arpa, Fort Pienc i Poblenou, conjuntament amb la Favb, participem de forma activa en aquest procés.

El Compromís per Glòries
La llarga llista de reivindicacions dels barris es posa sobre la taula de debat amb l’Ajuntament i es dibuixa una nova modificació del PGM de la zona, que conclou després de més d’un any de reunions, el 2007, en el Compromís per Glòries, signat en un entorn d’ampli consens per tots els grups municipals, a excepció de l’abstenció del Partit Popular, i en l’aprovació de la modificació del PGM. La multitudinària assistència a l’audiència pública de presentació del Compromís confirmava el consens aconseguit.

El Compromís per Glòries té un abast més ampli que la modificació del PGM. Contempla la construcció de 14 equipaments de barri (escolars, sanitaris, esport, lleure, atenció a gent gran, culturals...), i equipaments de ciutat, habitatge de protecció oficial assequible, millores en el transport públic, connexió del tramvia, reducció del trànsit privat, millores en la qualitat de l’aire, i, sobretot, la recuperació d’aquest gran espai urbà per al lleure i gaudi de la ciutadania, convertint les Glòries en un gran parc de i per a la ciutat. Fins i tot té un calendari (que després s’ha incomplert reiteradament).

Els sacrificis veïnals
No tot van ser millores, també hi va haver importants sacrificis per part dels quatre barris. L’Ajuntament aprovava uns 1.000 habitatges més a la zona de les Glòries, “perdíem” una part molt important de zona verda i vam haver d’acceptar grans equipaments de ciutat en llocs que volíem per als equipaments de barri.

Els entrebancs no varen trigar: el trasllat dels Encants va posar a prova els límits del consens dels grups municipals. L’arribada de Convergència al govern municipal i la seva negativa a enderrocar el “tortell va fer necessària la mobilització dels veïns al carrer, per aconseguir que el govern respectés el Compromís i executés allò que havia signat.

Hem hagut d’insistir i reclamar en moltes ocasions davant la prioritat del govern en construir equipaments de ciutat (Grapadora, Encants) i que deixava de banda els equipaments de barri més urgents (escola dels Encants, escola bressol, CAP de Bolívia, biblioteca, poliesportiu, residència per a gent gran a prop de la Farinera...), els habitatges assequibles, les millores en el transport públic. També es posa en evidència la posició contrària de Convergència a connectar la xarxa de tramvies per la Diagonal. S’efectuen algunes millores de la xarxa viària (connexió del carrer Ali Bei i Marina, Llacuna i Gran Via, Castillejos). Amb aquest govern s’aprova el projecte dels túnels de la Gran Via, des de Padilla fins a la rambla de Poblenou, i s’inicien les obres. Ara es veuen les conseqüències de la decisió de l’Ajuntament de fer-les en dues fases.

Pisos menjant-se zona verda
Un dels aspectes en què les associacions hem hagut de contrarestar més pressions ha estat en preservar el màxim de superfície del futur parc, ja que hi ha hagut diversos intents de destinar-ne una part important a edificar blocs de pisos, sobretot a la façana de la plaça al carrer Consell de Cent.

Hem aconseguit també que el parc sigui bastant pla, evitant la divisió i grans desnivells en superfície que proposava l’antic projecte dels túnels en la part central. Es construeix l’escola dels Encants i la biblioteca Josep Benet, que s’instal·la a l’edifici de la Grapadora. Un concurs internacional tria la proposta de parc coneguda com a Canòpia, que va ser molt ben rebuda pels veïns i veïnes i que va comptar amb un clar recolzament del moviment veïnal. Destaca per la recuperació de l’espai lliure per al lleure i la presència indiscutible d’una coberta vegetal que contribuirà a la millora de l’entorn de la plaça i a la salut de la ciutat.

El lent procés ha donat peu a incloure equipaments que no cabien en la proposta de 2007 (centre de formació professional, escola de música), i incorporar elements de patrimoni arquitectònic (edifici adossat a la fàbrica de paraigües, Rec Comtal). L’inconvenient, és que ha fet necessària una nova modificació del planejament.

Amb el nou govern de Barcelona en Comú s’impulsen de forma clara actuacions destinades a la construcció d’habitatge protegit. És el cas del concurs internacional que ha triat la proposta d’ordenació dels edificis que acolliran 280 habitatges a l’illa situada entre la Gran Via i els Encants, i també les actuacions efectuades als carrers Bolívia i Sancho de Àvila.

Ara, amb la incorporació al govern del PSC veurem si s’aconsegueix aprovar el projecte de connexió de la xarxa del tramvia per la Diagonal, que les associacions veïnals sempre hem reivindicat.

Lentitud i incompliments
El resultat del balanç no ens convenç. Els avenços aconseguits han requerit molta dedicació i molta paciència per assimilar l’excessiva lentitud de la transformació de les Glòries. Això sí, tot i la lentitud, considerem que va en la bona direcció. La participació del veïnat i de les associacions ha estat intensa, però cal millorar la informació municipal. L’escola dels Encants porta dos cursos en funcionament, amb una línia pedagògica innovadora. La Biblioteca de Josep Benet ja està donant servei als barris. Els Encants ocupen un edifici de disseny i continuen sent un punt de referència d’aquest comerç peculiar, que va inventar la reutilització abans que nasquéssim els ecologistes. Tenim un altre edifici “emblemàtic”, encara que ja sabeu que no ens agrada: la Grapadora, o el DHUB, com diuen els políticament correctes. Això sí: benvingut Museu del Disseny.

Ha acabat la construcció dels 105 habitatges dotacionals per a gent gran al carrer Bolívia, adjudicats de forma no gaire transparent pel govern de Convergència. El CAP, el casal de barri i el centre de salut mental previstos a la planta baixa de l’edifici no s’han posat en marxa encara.

Un 'regal' nefast
L’aturada de les obres dels túnels de Glòries per la rescissió del contracte amb les constructores no ha estat el millor regal que el veïnat podia esperar en la celebració del 10è aniversari de la signatura del Compromís. Prevèiem dificultats i un cert grau d’incompliment del calendari d’execució. Ara hem de reconèixer que no ens imaginàvem els entrebancs
i endarreriments que han perseguit el procés de transformació d’aquest indret que pretén configurar-se com el nou centre de la ciutat previst per Cerdà.

10 anys de lluita que esdevindran un triomf
Tot i els entrebancs, el veïnat es torna a declarar tossudament optimista i reivindicatiu per aconseguir que es porti a terme, aquesta vegada sí, la creació del Parc de les Glòries, la construcció dels equipaments i habitatges assequibles que necessiten els barris, la implantació d’una xarxa de transport públic que resolgui la mobilitat de la zona, de la ciutat i la seva connexió amb els municipis que l’envolten, s’executi la connexió de la xarxa del tramvia per la Diagonal, s’acabi d’una vegada la totalitat de les obres dels túnels (fins Sant Joan de Malta), es redueixi el trànsit de la zona, s’acabi d’urbanitzar la Meridiana sud, els carrers de l’entorn, s’executin les zones verdes ocupades per les vies de Renfe i el transformador d’energia elèctrica, es posi en marxa la informació ambiental de la pantalla instal·lada a la Gran Via...

El que és evident és que si volem que això es faci realitat, governi qui governi, hem de continuar empenyent, des dels espais de debat, des de les reunions amb l’Ajuntament, des del carrer... com sempre. Això sí que no ha canviat!

Secció: