"El gran gen de la violència a Colòmbia és el capitalisme"

Danelly Estupiñán en la seva visita llampec a Barcelona

L’activista i militant del Procés de Comunitats Negres de Colòmbia Danelly Estupiñán ha vingut a Barcelona per defensar el dret de la comunitat afro-colombiana de Buenaventura a viure amb dignitat en la seva terra. Estupiñán exigeix a les autoritats catalanes que es responsabilitzin dels estralls que provoca la marca Barcelona en el seu país i que pressionin l’Estat colombià i l’empresa TC-Buen perquè acabi amb gairebé vint anys de violència.

Què ha portat Danelly Estupiñán a Barcelona?
He vingut a Barcelona a defensar els drets de les comunitats negres de Colòmbia. A Buenaventura hi ha una violació sistemàtica dels drets humans de les comunitats afro-colombianes. Després de tants anys de fer comunitat, ens trobem amb una desterritorialització que afecta la vida de les comunitats, i que té a veure amb les instal·lacions portuàries de la ciutat. Estem en ple procés d’incidència tant intern com en tots aquells països que tenen interessos econòmics a Colòmbia per garantir els nostres drets.

Vostè atribueix a la privatització del port de Buenaventura tots els mals, començant per la violència. ¿Quins són els principals actors del règim de terror que denuncia?
Els grups armats, tant guerrilles com paramilitars, però també l’Estat colombià i les empreses perquè darrere de cada conflicte hi ha un nou projecte econòmic. A Buenaventura es reprodueixen tots els tipus de violència que un es pugui imaginar. És una situació dramàtica que afecta tota la població i que existeix des de fa uns vint anys. S’ha legitimat la violència com una forma de vida i qui no ha patit desaparicions forçoses i assassinats assumeix que el comportament agressiu és l’únic que els garanteix la supervivència.

Buenaventura ocupa el segon lloc en la llista de ciutats més violentes del continent americà. ¿No és un problema fruit de la violència endèmica de Colòmbia?
No per ser colombians tenim un gen especial violent. És una situació que pateixen tots els països llatinoamericans i africans per la submissió als models econòmics que exporten continents com l’europeu. En el cas de Colòmbia, aquest esquema s’estén per tot el país, però sobretot en ciutats amb una gran biodiversitat i cultura. S’aplica una violència molt cruel amb un objectiu final: la consolidació de les grans plataformes econòmiques.

Què busca el capital a Buenaventura?
Recursos naturals per fer negoci. Recorre a la violència per tenir-los i estigmatitza les comunitats perquè crea una dinàmica de guerra que repercuteix en les víctimes.

Els grans problemes no són el conflicte armat i el narcotràfic?
No. El gran conflicte de Colòmbia és el model de desenvolupament que s’imposa i per aplicar-lo es creen diferents estratègies, començant per la violència. El gran gen de la violència a Colòmbia és el capitalisme perquè ens veu com a territoris d’abastiment.

Quin paper juga la “marca Barcelona” en aquest escenari?
El juga a través del Port de Barcelona i de l’empresa Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB). Ells van comprar accions de TC-Buen, que és l’empresa de contenidors de Buenaventura i quan un compra les accions no només inverteix en un negoci, sinó que també compra les violacions de drets que s’estan produint en el marc de l’execució d’aquest port. La relació no és només econòmica perquè compromet gran part del patrimoni cultural d’una comunitat que estava allà abans del port. És fals dir que TC-Buen va arribar fa 40 anys a Buenaventura i que no hi havia ningú, perquè a la zona hi ha assentaments de població des de fa més de 80 anys.

I la consultoria de l’exalcalde Jordi Hereu?
La firma Steyco va fer un Master Plan de Buenaventura. Quan vam revisar la projecció a 50 anys vam descobrir que només contemplava el desenvolupament d’infraestructures portuàries i ignorava la comunitat. Sabem que hi ha un interès clar per fer realitat el projecte perquè s’han pagat molts diners a Steyco. I el més greu és que no s’ha consultat, sinó que s’està imposant.

Quina resposta han rebut del Port de Barcelona?
Durant la primera visita a Barcelona vam constatar que desconeixien el que estava passant. Es van interessar en la proposta de reparació que els vam fer arribar, però fins ara no hi ha hagut cap avenç. No s’atreveixen a verificar sobre el terreny el que està passant, prefereixen fer-ho a través de l’empresa.

Què demanen a la seva proposta de reparació?
Cal reubicar les cases més pròximes al port i més afectades per les obres, i reurbanitzar tota la zona. Cal descontaminar el mar i facilitar l’accés dels pescadors a les zones privatitzades. També demanem que es contractin treballadors de la comunitat i que la indústria del port no creixi més.

Una de les seves crítiques és que els beneficis no reverteixen sobre la comunitat.
És cert. Estem parlant d’un 80% de pobresa només a Buenaventura. Les xifres són molt elevades en comparació amb la resta del país i sempre es concentren en zones amb població negra, cosa que demostra el racisme institucional i estructural del país. Nosaltres només demanem que es compleixi el que diu la Constitució colombiana, començant pel dret a la consulta prèvia a les comunitats, que s’està violant sistemàticament.

Vostè ha estat amenaçada de mort diverses vegades.
L’any passat vaig rebre amenaces anònimes. Això afecta molt, però volem que les empreses i l’Estat colombià ens vegin com una possibilitat de construir conjuntament. Tenim la responsabilitat de fer-ho i no és res il·legal perquè estem exercint els drets que la Constitució ens reconeix com a ciutadans.

Què demanen al govern català i a l’Ajuntament de Barcelona?
Poden fer pinya amb el govern colombià per garantir els nostres drets, perquè no es tracta de ser solidaris sinó que aquí hi ha una responsabilitat que s’ha d’assumir. No és difícil fer-ho, només cal voluntat política.

Com venç la por?
Es venç amb dignitat, exercint i reclamant els teus drets. Es venç convencent que el que estem fent no només beneficia la comunitat negra indígena de Buenaventura. A Colòmbia patim un risc mediambiental altíssim i nosaltres oferim alternatives a aquest model de desenvolupament. A Buenaventura està Aigües de Barcelona (AGBAR) comprant aigua per vendre-la a Cali. No tenim temps de pensar en la por.

Amb quins ànims torna a casa?
Amb esperança. Seguirem molt atents al desenvolupament del protocol aprovat pel Parlament de Catalunya per supervisar l’impacte que provoquen les activitats internacionals de les empreses catalanes. Seguirem conversant perquè aquesta proposta inicial compleixi el termini fixat per a la seva posada en marxa. Hi ha una possibilitat de compensar els danys produïts a Buenaventura i alhora pressionar el govern colombià perquè n’assumeixi la responsabilitat.

Contra el Goliat de la ‘marca Barcelona’
Danelly Estupiñán no suporta el fred i no es treu els guants durant l’entrevista. Ha fet un viatge llampec des de Buenaventura (Colòmbia) a la inhòspita Brussel·les passant després per Barcelona per explicar la vulneració dels drets humans que pateix la seva comunitat per culpa de l’activitat portuària de TC-Buen, una empresa on tant el Port de Barcelona -a través de Transports de Contenidors- com la consultoria de l’exalcalde Jordi Hereu hi tenen una responsabilitat directa. És activista des dels 16 anys i la seva és una lluita de David contra Goliat, del ciutadà contra la cara més ferotge del capitalisme que representa la marca Barcelona, però també és un exemple de resiliència. Amenaçada de mort nombroses vegades, Estupiñán no es rendeix. Diu que no té temps de tenir por perquè ha de concentrar-se a reclamar el dret del seu poble a viure amb dignitat.