Front veïnal per reclamar atenció digna per a la gent gran

  • Publicat el dimecres 28 de juny del 2017 | 10:41
Familiars i moviment veïnal s'han organitzat per denunciar la gestió de les residències públiques

Els veïns de Barcelona han decidit dir prou, organitzar-se i passar a l’acció per acabar amb la pèssima atenció que la gent gran pateix a diverses residències d’avis de la ciutat. El passat 30 de maig va celebrar-se a la seu de la Favb una reunió que va servir per constituir la Plataforma SOS Gent Gran Barcelona Viure amb dignitat. La trobada, a la qual van assistir representants de la vocalia de Sanitat de la Favb, de set associacions veïnals i grups d’afectats -a més de la plataforma anàloga SOS Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet-, va arribar després que els darrers mesos s’haguessin succeït les denúncies, els comunicats i les reunions amb representants polítics per denunciar la situació. Que s’ha convertit en un “problema de ciutat”, segons manifesta la vocalia de Sanitat de la Favb.

Més d’11.000 persones
Segons dades del 2017, a la capital catalana hi ha 193 residències assistides per a gent gran, on viuen gairebé 11.300 persones. La gran majoria són centres privats, però fins i tot en aquells que són de titularitat pública, la gestió recau sovint en mans privades i en nombrosos casos en empreses amb ànim de lucre. En el manifest Per unes residències assistides per a gent gran on es pugui viure dignament, impulsat per la vocalia de Sanitat de la Favb, se subratlla que “a algunes d’aquestes empreses se les coneix per activitats com per exemple la construcció i no per tasques assistencials, i el primer que han fet després de guanyar el concurs ha estat acomiadar personal”.

Els gegants corporatius més significatius amb presència al sector són Clece, filial del grup ACS -dirigit pel president del Real Madrid, Florentino Pérez-, i OHL, que a Barcelona gestiona sis residències públiques a través d’una unió temporal d’empreses (UTE) amb Asproseat. El president d’OHL és Juan Miguel Villar Mir, que va ser ministre d’Hisenda entre desembre de 1975 i juliol de 1976 -per tant, sense que s’hagués assolit la democràcia- i que apareixia als papers de Bárcenas com un dels constructors que va fer donacions il·legals al PP a canvi de l’adjudicació de contractes públics.

Precisament al voltant de les residències públiques -propietat de la Generalitat- que gestiona la UTE formada per OHL Ingesan i Asproseat s’han gestat bona part de les denúncies pel pèssim serveis que es dona als usuaris. En concret, la UTE gestiona les residències de Mossèn Vidal i Aunós (Sants), Alchemika (Sant Martí), El Molí (Nou Barris), Bon Pastor (Sant Andreu), Bertran i Oriola (Ciutat Vella) i Poblenou, al barri del mateix nom. En tots els casos l’esquema és similar. La UTE va aconseguir la gestió de la residència gràcies a presentar l’oferta econòmica més baixa -en aquest tipus de concursos la valoració econòmica és la que atorga una major puntuació i, per tant, la decisiva a l’hora de determinar qui el guanya- i a partir d’aquí se li han anat acumulant queixes dels familiars dels usuaris.

Retallada de personal
Fa uns mesos va sorgir una coordinadora de familiars de les sis residències gestionades per OHL per denunciar la situació i guanyar força a l’hora de reclamar canvis. José Luis Olivé, amb familiars a la residència Mossèn Vidal i Aunós i membre de la coordinadora, explica a Carrer que el gran problema és la retallada de personal cuidador, que en el centre de Sants, per exemple, ha passat de tres a dues persones per planta, un fet que perjudica greument l’atenció d’unes persones usuàries que, en molts casos, tenen un elevat grau de dependència. “Ens hem trobat amb situacions com que no els canviïn de roba quan toca, que l’edifici té un nivell de manteniment deplorable i compti amb materials molt deteriorats i que la neteja estigui lluny de ser òptima”, relata. En un comunicat, la coordinadora denuncia que a les cinc residències es repeteixen “deficiències en l’atenció mèdica”, falta de materials bàsics, i una qualitat ‘deficient’ dels aliments, que a més a més són “pocs equilibrats”.

Per tot plegat, la coordinadora ha portat a terme diverses accions, com ara concentracions de protesta, recollida de signatures -només en el cas de la residència de Sants se n’han aconseguit més de 7.000- i trobades amb representants de l’Ajuntament i la Generalitat -que integren el Consorci de Serveis Socials de Barcelona- i amb la Síndica de Greuges de la ciutat. Entre d’altres qüestions, els familiars el que reclamen és que es retorni al nivell d’atenció anterior a l’entrada d’OHL, és a dir, que es desfacin les retallades de personal i, per exemple, tornin a treballar tres cuidadores per planta.

La vocalia de Sanitat de la Favb va un pas més enllà i vol que les residències públiques tinguin una “gestió pública”, que s’augmentin els recursos per garantir una atenció de qualitat i uns bons programes de rehabilitació i que hi hagi un pla general participatiu per definir les necessitats del col·lectiu de la gent gran que hi resideix.

Sense resposta de la Generalitat
Les famílies afectades i les entitats veïnals han reclamat a l’Ajuntament de Barcelona una major implicació per millorar l’atenció, però la resposta del consistori és que el seu marge d’actuació és limitat, perquè al cap i a la fi és la Generalitat qui s’encarrega d’adjudicar la gestió de les residències de la seva propietat. En el moment de tancar l’edició, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies no havia contestat les preguntes de Carrer sobre la qüestió, però el Diari del Treball va assegurar que fonts del departament havien indicat que s’estava treballant amb la gestora -és a dir, OHL- per millorar “l’organització del servei”. La versió de l’empresa, recollida pel mateix mitjà, és que la companyia “treballa contínuament per a la millora de la qualitat assistencial”.

Secció: