Grans empreses, serveis públics i regles del joc

Filials del grup Agbar han paregut en casos de corrupció i donatius a polítics

Els guanys de les grans empreses sempre tenen una relació directa amb la política: les lleis i regulacions o les polítiques econòmiques configuren les seves oportunitats de lucre. En molts casos el sector públic constitueix una font directa de negoci, en forma de compres públiques o gestió de serveis. Per això una part crucial del quefer de les gran companyies és l’activitat política legal (pressió sobre els legisladors, relacions públiques amb polítics i “creadors d’opinió”, etc.). Fa anys un tècnic municipal em va comentar, mig en broma mig seriosament, que algunes constructores d’obra pública tenien més advocats que paletes a la seva plantilla. Sovint alguna d’aquestes activitats acaba la línia de la corrupció.

Fets recents de l’actualitat municipal ens donen una bona mostra que ajuda a exemplificar el fenomen. Agbar, la principal filial espanyola del grup francès Suez Environnement (on el grup La Caixa hi manté una participació significativa), ha gestionat durant anys immemorials el subministre d’aigua a la ciutat de Barcelona. Quan un jutge va fer palès que ho feia sense contracte, va aconseguir que CiU i PSC avalessin la creació d’una nova empresa mixta que els hi permetés mantenir el negoci.

Ara, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara nul·la la creació d’aquesta empresa. I davant d’un nou equilibri municipal que comença a moure fitxa per municipalitzar la gestió de l’aigua (com ja ha passat a París i Berlín), l’empresa està nerviosa i llença el seu aparell legal per frenar un procés que li faria perdre milions. L’amenaça que, en forma de burofax, va patir Carrer és només una mostra de com se les gasten aquestes empreses amb qui qüestiona els seus mètodes.

L’exemple de FCC
Un altre exemple el tenim en FCC, l’empresa constructora i gestora de serveis ara controlada pel gran empresari mexicà Carlos Slim (enriquit amb la privatització de la telefonia del seu país). Es tracta de la continuadora de FOCSA, l’empresa que també durant quasi tot el segle XX ha controlat bona part de la neteja municipal a Barcelona i altres ciutats de l’Àrea Metropolitana. Ara s’ha descobert que FCC ha fet trampes (i possiblement estafat) per obtenir uns ingressos addicionals de 800.000 euros al 2014 (i altres quantitats indeterminades en anys propers). La mateixa empresa que també ha estat denunciada per l’Ajuntament de Badalona. FCC ha anunciat una “investigació interna” (segurament per descobrir qui ha filtrat les dades) i prepara la batalla legal per defensar-se.

Llarga llista d’afers judicials
Aquestes dues empreses estan implicades en una bona llista d’afers judicials. Filials del grup Agbar (Aquagest) han aparegut en casos de corrupció i donatius a polítics a Astúries (casos Pokémon i Punxín), Cantàbria, Torrevieja i Oriola, i figuren entre els donants de la Fundació Catdem. Per la seva banda, FCC apareix implicada en casos relacionats amb Adif, Acuamed (per exemple, en el controvertit buidatge dels residus de Flix), al “càrtel de residus” al Camp de Gibraltar, al cas Gürtel, als papers Bàrcenas, i figura com a donant de la Fundació Trias Fargas. Massa indicis per ser una casualitat.

No es tracta tampoc de casos únics d’aquestes empreses en concret. La llista dels afers de corrupteles inclou pràcticament tots els grans grups de serveis. El seu poder implica una forta prepotència sobre la ciutadania, que no pot esperar d’aquestes empreses més que amenaces i maniobres de tota mena quan els poders polítics o els moviments socials els hi volen posar control. Per això una part substancial de tot procés de democratització exigeix canviar les regles del joc de la gestió dels serveis públics i un canvi radical en la posició de poder entre empreses, poders públics i ciutadania.

Secció: