La Boqueria, el mercat gentrificat

  • Publicat el dilluns 13 de novembre del 2017 | 10:52
El mercat de la Boqueria rep més visitants que la Sagrada Família

“The Boqueria is recognized as the best market in the world.” Així, en anglès i en un to digne de guia turística, ho proclama el web de l’Ajuntament de Barcelona, en l’apartat dedicat als mercats municipals. El consistori fa referència a un rànquing elaborat per la CNN l’abril passat, que en efecte, situava el popular mercat de la Rambla barcelonina al capdavant d’un top ten mundial d’espais de venda de productes de proximitat.

La cadena de notícies nord-americana descrivia la Boqueria com un lloc ideal per fer “una pausa per menjar” i un punt de trobada “de pescadors [sic], carnissers, fabricants de formatge, fruiteries, i dotzenes de petites xarcuteries especialitzades en curats i en pernil espanyol”.

L’efecte CNN no és pas nou. Ja fa temps que el mercat històricament conegut com Sant Josep o la Boqueria -Sant Josep per l’antic convent de carmelites que, un cop incendiat, va donar lloc a la plaça porxada on s’hi van començar a establir parades de pagesos, a mitjan segle XIX- s’ha convertit en referència obligada en qualsevol guia turística de Barcelona. I només cal fer una volta ràpida pels porxos i els passadissos per observar com l’espai comercial ha esdevingut un esquer de turistes amb un èxit similar al de la veïna Rambla.

Segons xifres de Turisme de Barcelona de fa ja alguns anys, el mercat atrau cada any uns 9 milions de visitants: per citar una comparació eloqüent, el doble que la Sagrada Família. I en un dia de temporada d’estiu, pot arribar a acollir unes 40.000 persones. La massificació i la manca d’espai físic ha esdevingut un problema de seguretat preocupant tant per a l’Institut Municipal de Mercats com per a l’Associació de Comerciants de la Boqueria, sobretot els dissabtes i a la part més pròxima a l’accés de la Rambla, quan les visites guiades en grup s’han començat a fer habituals.

Però l’enorme afluència de visitants forans també ha generat un altre efecte igualment palpable en el paisatge visual del mercat: la reorientació de molts negocis vers una oferta més pensada per al turisme que per a la clientela autòctona. I és que cada cop més, els menjars preparats per ser consumits immediatament, les racions de pernil i embotits servides en plats, les delicatessen (quan no els dolços o els caramels), van substituint el producte fresc venut a granel de sempre. El canvi de paradigma és ben significatiu a la part on s’acumulen les tendes de venda de fruita i verdura, on l’oferta de sucs o els bricks de fruita tallada per consumir al moment han escombrat en bona part les piles de pomes, cebes i enciams.

Un informe municipal de la situació a la Boqueria presentat al plenari del districte de Ciutat Vella ara fa just un any posava dades al fenomen. Segons aquest document, dels 225 negocis que hi ha a la part central del mercat, el 20% ofereixen producte manufacturat per al consum immediat, però tan sols deu compten amb llicència oficial de restauració, dels quals sis tenen un permís encara provisional atorgat després de l’agost de 2016. La tendència, clarament, és a l’augment, ja que el 2011 els punts de venda adreçats majoritàriament al turisme eren el 14%. Però a la zona de fruita i verdures el barem augmenta: dels 72 establiments d’aquesta especialitat, 26 -és a dir, una tercera part- comercialitzaven sucs i fruita preparada.

Cal tenir en compte que aquestes estadístiques no contemplen la zona dels porxos, que disposa d’una associació de comerciants pròpia i on, des de l’any 2011 -arran de l’impacte d’imatge d’unes fotos publicades per El País que evidenciaven que s’hi exercia la prostitució habitualment-, es va redefinir com un àmbit de bars de tapes de disseny també molt orientat al turisme, i impulsat des del mateix consistori.

Sis generacions de pagesos
Pere Miquel, titular de la fruiteria Cal Neguit -que ocupa les parades 250 a 252, en la zona de més concentració turística del mercat- és una de les veus més crítiques amb l’actual model de mercat entre els paradistes. Miquel ens explica perquè, a diferència de molts dels comerços amb qui comparteix passadís, no s’ha decidit per vendre sucs envasats ni omplir la parada de cartells ni reclams en anglès. “És la meva aposta, a la família som sis generacions de pagesos, del Baix Llobregat (explica que originàriament tenien terres on ara hi ha el polígon Gran Via II, a l’Hospitalet), estem a la Boqueria des del 1867. Fem el que sabem fer”.

Explica que, gràcies a la venda per Internet i el repartiment a domicili ha pogut compensar la pèrdua de clientela presencial, que ha estat sostinguda durant la darrera dècada, afectada per una doble gentrificació: la del barri, que n’ha fet fora molts veïns de tota la vida, i la del mateix mercat, vist per la clientela barcelonina com un espai hostil a causa dels ramats de turistes, les terrasses i les barres improvisades que col·lapsen els corredors.

“Potser sí que som el millor mercat del món, però potser no som el millor mercat de Barcelona.” Així resumeix Pere Miquel aquest canvi de tendència del mercat. “Quan es va començar a parlar de la crisi dels mercats a causa de les grans superfícies, a la Boqueria no teníem cap crisi. Teníem el mercat perfecte per al comprador. Hi tenies de tot, un gran supermercat de producte fresc, de proximitat i de la màxima qualitat. I varietat d’oferta per triar i remenar: una mateixa varietat de poma, la tenies a deu parades diferents i el client decidia. Tot això s’ha perdut”, afirma el paradista.

Reconeix també que la coincidència de la crisi amb les inacabables obres del nou pàrquing del mercat, situat a la plaça de la Gardunya, va ser letal per a molts compradors, i des que es va inaugurar l’aparcament, l’any 2013, “s’ha notat una recuperació, sobretot de gent jove”. Miquel admet que, de vegades, té la sensació que els paradistes tradicionals s’estan convertint en una quota necessària per mantenir l’epidermis de mercat tradicional i que els turistes s’hi facin la foto. Una postal, vaja.

Els paradistes, escèptics amb les mesures municipals
Des de fa temps, des del consistori s’anuncien mesures per evitar la pèrdua de personalitat del mercat. L’any 2011, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona va posar en marxa un pla de xoc que entre altres mesures, obligava els paradistes (mitjançant sancions, si feia falta) a no vendre productes per als quals no estiguessin autoritzats per llicència, a delimitar clarament l’espai ocupat més enllà de les parades i una política molt restrictiva de llicències d’obres per evitar la conversió dels punts de venda en bars-restaurants encoberts.

L’any 2016 el mateix consistori va admetre que l’estratègia no havia funcionat gaire. El febrer passat, la regidoria de Mercats va anunciar la posada en marxa d’una eina més potent, en forma d’un pla d’usos específic per a la Boqueria (fins ara estava considerat com una àrea de tractament especial en el pla d’usos de Ciutat Vella). Aquest pla, que compta amb un pressupost de 3,5 milions, dels quals 1 milió es preveu destinar a l’eliminació de parades mitjançant el rescat de concessions, amb l’objectiu d’esponjar el mercat en les zones més densificades, i també la pavimentació de tot el recinte i la instal·lació de noves sortides de fums.

A diferència del que s’ha fet amb altres mercats de Barcelona, a la Boqueria, pel seu volum, no es planteja una actuació integral que requereixi un trasllat provisional de la instal·lació, com s’ha fet amb la majoria dels altres mercats. També es volen implementar mesures per aturar la venda de productes fora de la llicència.

La regidora de Comerç i Mercats de Barcelona, Montserrat Ballarín (PSC), explicava que “no podem permetre abusos com que hi hagi parades de fruita amb el 10% de producte fresc tradicional, i el 90% de producte elaborat per al consum immediat. És clar que hi poden entrar els turistes, però no podem permetre que es converteixi en un parc temàtic”.

El pla d’usos estableix un mínim de producte fresc per a cada parada, que varia segons el tipus de producte que es ven. I també la contractació d’un equip de tres agents cívics (que ja patrullen des de l’abril), dedicats a vetllar perquè els visitants no consumeixin menjar fora de les zones delimitades per a restauració, i vetllin per evitar les visites guiades de grups superiors a quinze persones els divendres i dissabtes. Amb tot, paradistes com Pere Miquel, es mostren escèptics amb aquest nou pla: “fa molts anys que anuncien mesures però no es fa res. Tinc la impressió que, si eliminen parades, a la llarga hi haurà més bars i terrasses. Sembla un procés imparable que la Boqueria es converteixi en un nou San Miguel”. Es refereix al l’històric mercat del centre de Madrid que, ara fa uns deu anys, va ser adquirit per un grup privat per reconvertir-lo en una zona de tapes de disseny i copes molt popular.

Secció: