Hem entrat en un període perillós. A un país darrere un altre reapareix l’espectre polític de l’ultradreta.
El seu èxit es basa a explotar les pors de molta gent al canvi. I de convertir aquestes pors en una resposta autoritària. És, també, una reacció a la incapacitat de les polítiques dominants per garantir una vida digna a molta gent. I, a la vegada, és una fórmula que explota els pitjors comportaments humans: el masclisme, la xenofòbia, el racisme.
Estem en una situació on tots els problemes són complexos i s’han d’abordar des de moltes perspectives diferents. Els ultres sempre pretenen posseir una resposta fàcil a problemes complicats. Respostes que quan s’apliquen mai no funcionen, però que serveixen per engalipar el personal. Es presenten com antisistema, però allà on aconsegueixen el poder, els més afavorits són sempre els poderosos. I molts grups de població són sotmesos a vexacions i patiments insuportables. Dones, migrants, activistes socials i de drets humans, membres de la comunitat LGTBI, persones sense llar estan al punt de mira de la nova ultradreta. I darrere d’això perillen molts drets socials.
Hem d’impedir que, un cop més, la història es decanti cap al costat fosc. I per fer-ho caldrà molt treball, molta resistència.
Caldrà seguir teixint una convivència als barris que no exclogui ningú, que faci de la fraternitat una part de la vida quotidiana.
Caldrà fer una tasca cultural i social que ajudi a situar les propostes ultres allà on mereixen estar.
Caldrà lluitar per canvis i reformes que donin respostes inclusives als problemes socials i ecològics que estan a la base d’aquest patiment.
No ho podem fer sols, ens cal teixir vincles amb molta gent, amb molta gent diversa. També hem d’exigir als polítics que assumeixin la responsabilitat de buscar el bé públic, de crear un clima social adequat, de prioritzar les necessitats socials bàsiques i de possibilitar que el raonament serè s’imposi a l’emoció. Seran temps difícils i el moviment veïnal ha d’estar a l’alçada.
