Tel.: (+34) 93 412 76 00

La Sagrera, sense ‘cash’

(L’intent) d’estació de la Sagrera reuneix tots els requisits per esdevenir un complex arqueològic del que ha suposat la crisi del sistema: corrupció, pols, operaris sense feina i urbanisme de pelotazo.

El projecte, que no avança, es podria dir que ni està a la deriva. Sí, és cert que en els darrers mesos s’han posat en marxa les obres del col·lector de Prim i les màquines han d’estar ja a la benzinera per enfilar el camí cap a la construcció de la llosa. Però també cal destacar que “els números canten: els 10 milions d’euros d’aquestes obres representen menys de l’1% del cost total de la infraestructura, sintetitza Pau Maudell, portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Arran de la crisi, el projecte ja va haver de ser retallat i les seves línies de finançament reendreçades. Al mes de novembre de 2014, l’ex-alcalde Xavier Trias signava amb la ministra de Foment del moment, Ana Pastor, una modificació del projecte amb la qual l’estació passaria de costar 820 milions d’euros a 650 milions.

A més, el nou pla suposava deixar enrere les plusvàlues (es preveia la venda de milers de pisos per costejar l’obra) i apostar per l’entrada d’un operador privat que financés el 50% de l’obra a canvi d’una concessió a 60 anys del nou centre comercial de 6.000 m² que s’encabia en el reendreçat edifici ferroviari. Si més no, tres anys després encara no hi ha hagut cap inversor interessat i els únics diners que sembla que estiguin assegurats són els 255 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya.

Passar pàgina
Un cop comprovat el nul èxit de la fórmula Trias-Pastor, als despatxos s’ha tornat a posar la calculadora sobre la taula, mentre el jutge manté tota l’obra paralitzada per investigar la corrupció que nega la trinxera de vies. De fet, cada moviment que fan les màquines requereix el vistiplau del magistrat. Tot i això, també cal destacar que, actualment, les negociacions per aprovar un nou mètode d’injecció econòmica tampoc van sobre raïls. Gairebé hi ha més opcions de finançament sobre la taula que administracions gestores del problema.

Si bé el ministeri de Foment no ha mogut fitxa per canviar l’actual model que inclou la participació d’un operador privat, des de la Generalitat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, defensa tornar al model de les plusvàlues. “Ara bé, desvinculem-les de la bombolla immobiliària”, defensa. Segons Rull, el finançament que necessita la Sagrera “seria impossible d’aconseguir amb pressupostos ordinaris”. Per això reivindica “ajustar els ingressos a les previsions reals; no a plantejaments grandiloqüents més propis de l’antiga bombolla immobiliària”.

L’aposta (esmenada) de la Generalitat, però, no recull cap suport de l’executiu municipal. Des de l’Ajuntament de Barcelona, la tinenta d’alcalde Janet Sanz, assegura que el model, “amb la crisi econòmica s’ha demostrat fallit” i aposta per una inversió directa de l’Estat combinada amb els aprofitaments urbanístics de les futures oficines i hotels que s’haurien d’establir al voltant de l’estació intermodal un cop estigui finalitzada. De fet, Sanz recorda que el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) permet la construcció de fins a 3.000 noves places hoteleres només en l’àmbit de la Sagrera.

Si bé els ingressos per la porta de les plusvàlues quedarien en un segon pla, des de l’Ajuntament tenen molt clar que “s’ha de plantejar un redimensionament perquè l’estació sigui possible”. En aquesta línia, la tinenta d’alcalde aposta per tornar a retallar el projecte de l’edifici ferroviari i així reduir-ne el cost. Si bé la idea pot implicar tota una sèrie de factors positius i negatius, també s’ha de recordar que l’estació, en si mateixa, encara no té ni els fonaments construïts. L’esquelet de formigó que es pot contemplar actualment no representa ni l’1% de tot el que resta per construir.

La corrupció nega la trinxera de vies
Els jutjats no han tancat per vacances. Només al mes de juliol tres ex-alts càrrecs d’Adif a Barcelona van ser citats a declarar per una presumpta trama de malversació de fons públics i suborns en les obres de l’AVE. De fet, cal destacar que no només aquests van trepitjar les instal·lacions del poder judicial, sinó que també s’hi van sumar directius de les quatre grans constructores vinculades a les obres: Copasa, Acciona, Sacyr i Corsan. Segons investiga la magistrada, aquestes empreses haurien regalat una vintena de luxosos viatges de “plaer” valorats en 152.590 euros.

Més enllà d’aquesta qüestió, també s’investiga una presumpta malversació de fons en el tram de l’AVE que va des de la Sagrera fins al nus de la Trinitat. Segons sosté la Guàrdia Civil, es van incloure “mesures falses incrementades” en les certificacions d’obra i en les liquidacions finals.

La darrera investigació és paral·lela al cas que va esclatar el passat juny de 2016. En aquest episodi es van arrestar 13 persones acusades d’inflar factures fins arribar a desviar 82 milions d’euros que havien d’anar destinats als accessos i l’estructura de l’estació de la Sagrera. En aquest cas, es van veure implicades les empreses FCC, Ferrovial, Copisa, Rubau, Dragados-ACS, Acciona, Comsa i ACSA.

Segons un informe preliminar del Tribunal de Comptes que va destapar El País, el total de les irregularitats sumen una xifra de 133,8 milions d’euros.


Favb.cat