La Zona Franca estrena Metro

  • Publicat el dijous 13 de desembre del 2018 | 15:58
L'estació de Foneria a la Zona Franca
Autor: 
Fotos: 

El primer que rep el visitant que vol accedir al flamant tram de la L9 Sud del metro és un intricat acordió d’escales mecàniques. La profunditat dels túnels amb què es va projectar aquesta ambiciosa línia de transport suburbà, fa més de quinze anys, obliga a submergir-se a 25 metres sota terra per un zig-zag de cinc o sis trams d’escales que encurioseixen els infants, com si fossin una atracció de fira, i requereixen paciència als més grans.

Abans cal passar per uns vestíbuls llampants, amb cert regust monumental, que recorden més un saló de convencions o un hall d’hotel que la funcionalitat dels enrajolats vintage que estem acostumats a veure a les estacions de tota la vida. Les dues parades d’aquest tram inaugurades el passat 8 de setembre, que s’endinsen pels barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, no escapen a la decoració ambiciosa: a l’estació de Foc, uns grans panells de ceràmica verda sobre fons blanc recorden motius històrics relacionats amb l’activitat firal de Barcelona. A la de Foneria, grans cercles de neó esquitxen el sostre.

El temps és or
Joan, un veí de Barcelona que ronda els 60 anys, es mostra sorprès per la pulcritud de les instal·lacions, l’eficiència tecnològica d’aspectes com el sistema de doble porta que evita que ningú pugui accedir a les vies, també una mica despistat per la inusual estructura de la línia, amb els dos sentits de la marxa superposats. “Però tot està molt ben indicat i si no tens clar el recorregut, sempre pots agafar els ascensors”, que fan el desplaçament molt més ràpid. És el primer cop que agafa aquest tram de metro; ho ha fet per motius de feina, com delata la seva cartera de mà d’eficient gestor, en concret per anar a fer un tràmit administratiu a l’oficina del Registre de la Propietat que hi ha al carrer del Foc. Assegura que abans, algun cop que hi havia hagut d’anar “era tan complicat venir amb transport públic que finalment optava per agafar el cotxe”.

Als vestíbuls hi trobem una altra novetat tècnica. Uns plafons electrònics indiquen el temps que manca per a l’arribada del següent comboi, semblants als que es troben a les andanes al conjunt de la xarxa. Això provoca més d’una escena de corredisses escales avall quan el compte enrere s’acosta al final. La freqüència mitjana entre tren i tren se situa al voltant dels 7 minuts i mig, molt més alta que a les línies de tota la vida. “No serà fàcil, però hem de demanar a TMB que la periodicitat sigui com a tota la xarxa”, apunta Aitor Lázaro, membre de l’Ateneu Popular l’Engranatge, punt de confluència de l’activisme autoorganitzat del barri. Amb tot, creu que “malgrat que obliga a fer transbordaments, la línia suposa un guany innegable per anar a llocs estratègics com la zona universitària o l’Hospital Clínic o, per exemple, per sortir de nit ja que fins ara, per tornar del centre, calia fer llargues esperes a les parades del bus nocturn”.

Com ell la majoria de passatgers destaquen l’estalvi de temps. Joan, un jubilat que viu al barri hospitalenc de la Torrassa, també utilitza per primer cop la línia. Ho ha fet per anar a comprar un material de bricolatge en uns grans magatzems amb nom d’escola d’art alemanya, a la confluència del carrer del Foc. “Abans, algun cop, havia vingut amb dos autobusos i el guany és enorme, perquè, a més tinc l’estació de metro just davant de casa”.

Rutines que costa canviar
Es diu que, de moment, en dos mesos i escaig de funcionament, el ramal de la L9 Sud és utilitzat majoritàriament per visitants de fora i gent que treballa al barri, però que al veïnat li està costant acostumar-s’hi, avesat a les rutines dels autobusos de tota la vida. Algunes veus, fins i tot, han criticat que, des que va entrar en servei el metro, s’han substituït alguns busos articulats de gran capacitat, cosa que ha provocat aglomeracions mentre el suburbà, sobretot els primers dies, anava mig buit. L’Ajuntament fins i tot va posar un equip d’informadors que explicava a les usuàries, a peu de carrer, les possibilitats del nou servei.

En aquesta línia, Fernando Abad, president de l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol (l’antic grup d’habitatges construït per als treballadors de la planta de la SEAT, tot un símbol del barri que va tancar als anys 90) assenyala que “pots pensar que la pressa per obrir ara la línia pot tenir a veure amb les 3.000 treballadores de la Generalitat que aviat vindran aquí”. Es refereix a l’edifici administratiu que el Govern català construeix a tocar del recinte firal de la Gran Via, que ha d’acollir diverses dependències administratives ara dispersades en més d’un centenar d’edificis de Barcelona i que és previst inaugurar l’any que ve.

Amb tot, el nostre mostreig espontani, sense cap vàlua estadística, ho desmenteix. Carolina té 20 anys i viu al barri des dels 7. Es desprèn temporalment dels auriculars per explicar-nos que agafa el metro cada dia, per anar i tornar de la feina. Treballa al barri de les Moreres, al Prat de Llobregat, i fa transbordament amb la pota sud de la L10, la que arriba fins a l’aeroport. Abans feia el recorregut amb un autobús directe però “he guanyat 40 minuts de temps, 20 per trajecte. Tardo la meitat”.

De forma semblant, la Núria, una dona d’uns 50 anys veïna de la Marina des de fa 35 anys que espera el metro a Foneria, va i ve cada dia del treball, a prop de la plaça de les Glòries. Fa transbordament a la Torrassa amb la L1. Abans es desplaçava amb dos busos. Assegura que “no he guanyat massa temps, però és una qüestió de comoditat: no passes fred i tens lloc per seure”.

Quatre dècades de lluita veïnal
A les entrades de les noves estacions de la L9 hi ha un altre element estètic inèdit a la resta de la xarxa: uns plafons vermells amb els logotips de la Generalitat de Catalunya ben visibles. Durant les setmanes prèvies a la inauguració, Generalitat i Ajuntament de Barcelona van mantenir una certa pugna comunicativa per atribuir-se el mèrit de portar el metro fins a la Marina: des del consistori barceloní es destacava l’acord de fa dos anys pel qual va aportar 40 milions amb l’adquisició de diversos immobles de l’administració catalana, a canvi d’obrir les primeres estacions de la línia abans del final de la legislatura municipal, i reparar així el greuge històric d’aquest barri perifèric on ja es van fer les primeres manifestacions que reclamaven “metro, ja” durant els primers anys 70, en les beceroles del moviment veïnal, una reivindicació reactivada amb força a partir de l’any 2014 al voltant del moviment del 15M, amb manifestacions cada dimecres al passeig de la Zona Franca durant moltes setmanes, quan l’Administració va decidir prioritzar la connexió amb l’aeroport en detriment del ramal de la Marina.

Amb tot, en els parlaments de la cerimònia inaugural, totes les autoritats no es van estar de recordar la força de l’organització del veïnat com a element cabdal per aconseguir portar el tren suburbà. L’alcaldessa Ada Colau fins i tot va demanar “disculpes a la ciutadania” i va qualificar de “vergonya intolerable que hagi tardat tants anys”. Per a Aitor Lázaro, de l’Engranatge, “cal dir ben clar que s’ha assolit per la lluita veïnal i és una demostració del que pot aconseguir la ciutadania autoorganitzada”.

Secció: 
Apareix al Carrer: