Quadern de bitàcola. Resum del dia 10

Autor: 

Avui, a banda d’un empresari de factures falses que havia quedat pendent, hem dedicat el dia a gent de la casa. Ha començat el dia el gerent dels cors que ha explicat les migrades dietes que cobraven els cantaires en els seus desplaçaments, en un nombre mig de 20 concerts a l’any. Aquest tema és important perquè les defenses de Millet i Montull volen justificar molts dels diners en efectiu que es van quedar amb el pagament d’aquestes dietes.

Llavors declara Pau Duran Basté, tresorer de l’Orfeó entre 2002 i 2010, i Patró de la Fundació des del 1996 fins al 2009. Estava inclòs a la querella del fiscal perquè pels seus càrrec semblava inversemblant que no detectés que molts diners que sortien des de la Fundació no arribaven al seu destí, l’Orfeó. Molts, són molts. Parlem de diversos milions d’euros. Al seu dia va quedar exculpat i ara tira amb bala a la que va ser la seva rival a les eleccions de l’Orfeó de 2010, l’actual presidenta Mariona Carulla.

Segons ell, els únics que tenien accés a la comptabilitat de les tres institucions eren Millet, Carulla i els dos Montull.

Com a tresorer assistia a reunions però no confeccionava la comptabilitat, ni es va plantejar fer cap comprovació doncs les coses anaven bé, tot i que no els deixaven endur-se còpies del documents que els deixaven veure a les reunions. No es va plantejar sol·licitar la declaració d’utilitat pública de l’Orfeó, el que hagués obligat a auditar els comptes.

No va saber res de la Fundació Trias Fargas però sí que Millet flirtejava amb la FAES amb ocasió de la subvenció del Ministeri de Cultura per a la rehabilitació del Palau.

Després declara Manuel Bertrand Vergés, comptador de l’Orfeó, que tampoc va veure res. La seva declaració es pot resumir amb una frase seva: “Jamás se recurrió al voto. Todo lo que decía el Presidente iba a misa”.

Consta però, que tots dos saben sumar, llegir i escriure. Per si algú ho dubtava després de llegir aquestes línies.

Després declararan els conserges del Palau i els xofers de Millet i Montull. Eren les mules: els donaven els xecs i anaven i treien fortunes per finestreta, bàsicament de l’oficina de la Plaça Antoni Maura de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Els donaven els xecs a compatibilitat i allà tornaven i donaven els bitllets. Aquell departament el dirigia Rosalia Inglés. Això es produïa regularment, cada setmana i sovint per quantitats de més de 100.000 €.

També van ser dos d’ells el que sortirien al vídeo de seguretat traient bosses de papers per ordre de Jordi Montull després de l’escorcoll. Després van ser trobades algunes d’aquestes bosses en un altre escorcoll en un apartament de Montull.

Un altre era el grum personal del Millet, l’enviava a comprar colònia, tabac, pel·lícules, i lingots d’or. Estris personals, en general.

Gent senzilla que contrasta amb qui va ser director d’aquella oficina bancària des de 1990 a 2009, per on van sortir carretades de bitllets de 500 € i ens intenta fer creure que tot era normal, que sempre s’identificava la persona que cobrava els xecs en efectiu i que ell no sabia res, llevat de si hi havia algun problema, tot alhora. Tota aquella gent vestits de negre a l’estrada devem fer cara d’estúpids.

Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb

Secció: 
Tags: