Quadern de bitàcola. Resum del dia 13

  • Publicat el dilluns 10 de abril del 2017 | 11:27
Autor: 

Comença el dia amb la declaració de Rosalia Inglés, la cap de comptabilitat que tothom assenyala com el vèrtex de la creació dels xecs per als moviments en efectiu. Contesta amb vaguetats i amb tan poca memòria que la Presidència del Tribunal li pregunta si té algun problema de salut que justifiqui la manera de contestar i li recorda que té obligació de dir la veritat quan se li pregunta.

Ni aporta ni resta. Confirma que al 2002 es va canviar el sistema de control del Consorci, abandonant el sistema de control previ fet per l’Ajuntament, on cada xec havia de ser signat també per l’interventor de l’Ajuntament, a un sistema d’auditoria posterior a exercici tancat, fet per la Generalitat. O estava preparat, o com diuen “la ocasión hace al ladrón”.

Després vindran els auditors de la Fundació des de 2002 que fan un trist paper en quedar clar que es van empassar amb total tranquil·litat els indicis d’irregularitats quant a la justificació de milions en despeses irreals del Palau. Les elevadíssimes factures del grup Letter no els van sorprendre.

A l’exercici 2007-2008 el capítol de retribucions puja un milió d’euros. Demanades explicacions, diuen que els exhibeixen el llibre d’actes amb aquella menció al darrer article dels estatuts de la Fundació, comproven les retencions de l’IRPF i demanen un certificat de vigència d’aquell acord, que finalment els arribarà signada pel Secretari, ara imputat, Raimon Bergós.

El fet que aquella previsió no consti en els estatuts de l’escriptura fundacional i no estigui inscrita a la Generalitat no els preocupa. No els va semblar necessari que hi hagués acord del patronat.

Diuen que mai van detectar moviments en efectiu a la Fundació, que no tenia ni compte de caixa a la seva comptabilitat. Gros, atès que en aquests anys es van moure en efectiu al voltant de 7 milions d’euros i, tampoc els va semblar que fos mereixedor d’atenció i justificació que Montull, amb el barret de Fundació, ordenés la sortida i Montull, amb el barret d’Orfeó, acuses rebut en el millor estil Juan Palomo.

Quan acabem plana a l’ambient que el fet que uns comptes apareguin com a auditats no implica en realitat res de res.

Després venen els administrador del grup GPO-Triobra, que havien fet factures falses a la Fundació i al Consorci per cobrar feines fetes als domicilis particulars de Millet i Montull. Són enginyers que fan obra pública i ens volen fer creure que no sabien que els fons d’un Consorci són de caràcter públic. Nosaltres també volíem veure’ls com a acusats.

Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb

Secció: 
Tags: