Quadern de bitàcola. Resum del dia 14

Autor: 

Comencem el dia amb un director d’oficina de Caja Madrid, per on van sortir grans quantitats d’efectiu i reconeix que ell visava els pagaments de certa importància. Preguntat pel pagament d’un xec de 184.759,57 € el dia 19 de maig de 2005, diu que no hi era però que sabia que es faria efectiu perquè el van avisar abans i ell va demanar els diners al servei de custòdia. El xec es va pagar bàsicament amb bitllets de 500 €, els preferits de la colla.

Quan se li va preguntar a la fase d’instrucció per qui havia cobrat aquest xec a Caja Madrid, van acabar contestant que no ho sabien, que no ho havien apuntat. Així mateix ho manté avui i tira les culpes a l’empleat, que era negligent.

Recorda que la poca informació que va facilitar al Jutjat d’Instrucció, ho va fer sota amenaça d’escorcollar el banc.

Cal la intervenció de la Presidència perquè acabi reconeixent que l’empleat sí que va apuntar la identitat de qui materialment va cobrar el xec a l’ordinador i que tal persona era Jordi Montull. Aquest home ha jugat amb foc amb la fiscalia, volent ser més andorrà que el formatge de bola.

Després puja a l’estrada Elisabet Barberà, la secretària personal de Fèlix Millet des de 1975, que li demana al fiscal, que fa les preguntes en castellà, si el pot contestar en català, el que provoca la següent resposta del fiscal: “Conteste como usted quiera, pero diga la verdad”.

Ha seguit Millet des de joveneta. Abans de que ho fes el Consorci, li pagava el propi Millet. (A saber d’on trauria els diners). Al final, situada a la tercera planta del Palau, dirigia un grupet assignat a Presidència format per ella, com a directora, dues secretaries més (Pilar Casanovas i Cristina Torruella), el conserge Xavier Español (el qui cobrava xecs i comprava lingots), i un xofer, el Paco. Tenien un servidor informàtic segregat de la resta del Palau i des d’allà Millet dirigia tots els seus afers personals i professionals, també, de tant en tant, els afers del Palau.

Portaven l’agenda de Millet i un dietari telefònic. De la seva lectura queden retratats la majoria dels que hi surten que volien rebre l’atenció de Millet i molt poca gent que li donava llargues.

Les tres secretàries tenien accés a la caixa forta de la tercera planta, però el control el portava ella. Insisteix que ella creia i creu que els diners d’allà eren personals del Millet. Així explica que després de l’escorcoll buidés la caixa i li donés el seu contingut a Clara Millet, que encara treballava al Palau perquè li donés al seu pare.

Dins d'aquella caixa forta quan, després de resistir-se una mica el dia de l’escorcoll, la va obrir, es va trobar un extracte dels moviments d’una altra caixa forta, la número 504 de l’oficina principal de Caixa Catalunya a la que estava autoritzada a accedir i normalment ho feia ella, tot i que també estava autoritzada l’altra filla de Millet, Laila. Allà també creu que només hi havien diners del Millet, a banda d’uns dinerets que ella guardava allà en un sobre a nom seu.

Reconeix els documents extrets del servidor de presidència que es van guardar al CD “Memorex”. Però no sap què caram eren les sigles GPO, ni perquè hi ha xifres distribuïdes al 80-20%. Ella transcrivia les notes que li donaven, però no preguntava res sobre el seu contingut.

Recordem que en aquests papers consta la distribució dels diners pagats per Ferrovial.

En canvi, sí que sap qui era Carles Torrent. Ella no havia preparat sobres per a Carles Torrent, però sí que havia guardat sobres a la caixa forta de la tercera planta per quan vingués Carles Torrent a veure Millet, llavors li donava a Millet abans de rebre Torrent. No recorda que hi hagués ningú més en aquelles reunions habituals.

També reconeix la seva lletra en una tramesa de llistats d’obra pública a Torrent feta l’any 1999. No recorda que ho fes, ni perquè.

Poc a poc, es va tancant el cercle.

Després puja la secretària principal de Jordi Montull, que a més portava la contractació de sales i del Palau 100. A les orquestres se’ls pagava per transferència i a algun solista el dia del concert amb xec nominatiu. Ja veurem com cuinen aquestes declaracions el perits que han proposat Millet i Montull, i que pretenen justificar milions d’euros com a pagaments en negre a orquestres i solistes.

A Osacar el va veure algunes vegades amb Jordi Montull. A Torrent no el va conèixer.

Sembla que es confirma que fins a la mort de Torrent es va encarregar Millet dels pagaments a CDC i que a partir de 2005, va ser Montull qui ho feia amb el nou tresorer, Daniel Osacar.

Àlex Solà Paños
Advocat de la Favb

Secció: 
Tags: