Transparència a mig gas

  • Publicat el dijous 19 de juliol del 2018 | 12:04
Presentació de l'Oficina l'any 2015, amb Joan Llinares, Jaume Asens, Simona Levi i Favid Fernández

L’exresponsable d’urbanisme del govern Trias, Antoni Vives, declarava el 19 de juny passat davant del jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata. Acusat per la fiscalia d’utilitzar fons de Barcelona Regional (BR) per finançar presumptament CiU en la trama del 3%, l’exregidor va negar haver comès cap irregularitat i va assegurar que les licitacions de l’empresa municipal Bimsa les aprovava el consell d’administració a proposta dels tècnics.

L’expedient sobre BR que té el jutge sobre la taula –on figura l’Ajuntament de Barcelona com a acusació particular- té l’origen en una auditoria realitzada per l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques. L’estudi va detectar “indicis d’un potencial dany patrimonial” atribuït a la Gerència d’Hàbitat Urbà. Concretament es va descobrir una subvenció que superava els 1,3 milions d’euros sense justificar.

Des que el consistori va posar en marxa el novembre del 2015 l’Oficina de Transparència, s’han fet 6 auditories i 11 informes que han posat la lupa sobre la gestió d’àrees i empreses municipals. La iniciativa va néixer amb molt ímpetu de la mà de Joan Llinares. Era una idea nova que volia donar resposta a la creixent inquietud ciutadana provocada per l’allau de casos de corrupció institucional -com el cas Palau- creant una estructura de control de la gestió interna.

En dos anys s’ha posat en marxa el portal de Transparència, s’ha aprovat el Codi Ètic i de Bona Conducta, s’ha constituït un Consell Assessor per la Transparència i s’ha activat la Bústia Ètica que permet fer denúncies de forma anònima. “Hem aixecat les parets mestres de l’edifici i ara es tracta d’abordar una segona etapa”, explica Jaume Asens, tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència.

Projecte ambiciós i pocs recursos
La gosadia de l’empresa és gran perquè fiscalitzar la tasca d’una maquinària municipal tan complexa com la de Barcelona, provoca moltes suspicàcies. Asens ho reconeix sense embuts: “El projecte és ambiciós i no es va valorar prou el volum de feina que suposaria”. Potser sigui aquesta una de les raons que expliquen perquè l’embranzida dels primers mesos ha anat perdent força.

Tanmateix, no és l’única. Segons la memòria de l’oficina, la iniciativa no ha anat acompanyada de recursos humans i materials suficients per desenvolupar-la, cosa que sobta tenint en compte que és una proposta estrella del programa electoral d’Ada Colau. “El compliment de les obligacions de transparència requereix la dedicació de recursos humans i materials per part d’uns serveis municipals ja sobrecarregats per les seves tasques diàries”, es recull a l’informe.

La idea inicial del govern municipal era destinar 56 funcionaris a l’Oficina prèvia formació especialitzada en matèria jurídica, econòmica i de sistemes d’informació. La xifra calculada en un principi ha resultat del tot insuficient no només pel volum de feina, sinó per la dificultat afegida que suposa per a la supervisió que la informació del consistori estigui descentralitzada i molta sense digitalitzar. “La diversitat dels sistemes d’informació que donen suport al model de gestió corporatiu dificulta identificar les fonts, extreure la informació i posteriorment transformar-la”, expliquen des la Direcció d’Anàlisi, una de les tres potes juntament amb la Direcció de Control de Gestió i de Transparència, sobre les quals es construeix l’oficina fiscalitzadora i que dirigeixen tres funcionàries molt motivades.

L’adéu sobtat de Joan Llinares
Els problemes no acaben aquí. Als obstacles clàssics d’un engranatge burocràtic mastodòntic s’hi han afegit uns imprevistos que han alentit encara més el funcionament de l’Oficina. El primer, i el més important, ha estat la marxa sobtada de Joan Llinares a València. “Ens va sorprendre molt i ens ha costat molt trobar un substitut del seu prestigi”, reconeix Asens. La solució salomònica va ser desvestir la gerència de Transparència del seu perfil polític i posar-hi al capdavant un funcionari amb un perfil més tècnic.

L’escollida va ser Sílvia Vèrnia, la mà dreta de Llinares. Tanmateix, els esculls no han acabat aquí. Vèrnia ha dimitit del càrrec recentment per anar a treballar a l’Agència Antifrau del País Valencià que dirigeix el propi Llinares i el seu càrrec seguia vacant a l’hora de tancar aquesta edició.

Pel que fa al Consell Assessor, integrat per 6 membres que responen a un perfil molt definit d’activisme contra la corrupció, també està pendent de renovació perquè tres dels seus integrants –Simona Levi, Itziar González i Josep Ramoneda- han dimitit per diferents raons i la previsió és cobrir les vacants abans de l’agost. A més, es dona el cas que el paper fiscalitzador i d’impuls a la bústia ètica d’aquest òrgan ciutadà independent s’ha vist afectat pel retard a l’hora de posar en marxa tota la maquinària fins al punt que només han celebrat sis reunions en tres anys.

Tot i admetre les crítiques, Asens defensa la seva criatura. “Hem guanyat legitimitat però hem perdut eficàcia. Tots els mecanismes de prevenció alenteixen els procediments i buscar l’equilibri és complicat”, explica.

Control de la societat civil
Si una cosa ha de quedar clara és que el control establert per la pròpia administració mai no ha de substituir el que exerceix la societat civil amb les seves pròpies eines. Des de la plataforma Xnet –responsables de la iniciativa de Bústia Ètica i de la xarxa TOR que garanteix l’anonimat del denunciant- la seva portaveu, Simona Levi, ho recordava el 16 de desembre del 2015, el dia de la presentació oficial de la iniciativa. Les raons són diverses, començant pel fet que les temptacions per dificultar, paralitzar i boicotejar la investigació interna mai s’han de descartar. La tradició de denunciar males pràctiques administratives i que les institucions en el punt de mira posin els mitjans per garantir que la investigació es faci i sigui independent, encara ens resulta estranya i implica un canvi cultural important. “Es va vendre una idea molt bona però les coses són més complicades”, conclouen des de la Direcció de Transparència.

Relacions enrarides i vulnerabilitats
D’entrada, cap grup de l’oposició qüestiona el fons de la iniciativa per fomentar la transparència perquè seria políticament incorrecte. Tot i això, s’han enrarit algunes relacions polítiques –sobretot amb l’antiga CiU- perquè la investigació va començar posant la lupa en el mandat de Xavier Trias.

En el cas del PP, s’ha optat per col·lapsar l’Oficina amb una allau de peticions i recursos que no es poden respondre amb agilitat, cosa que posa de manifest la seva vulnerabilitat i limitacions. “Volíem aixecar catifes i obrir finestres. Defensàvem un mecanisme de fiscalització de la feina del govern, no de la dels funcionaris, i prova d’això és que les auditories actuals que estem fent ja afecten el nostre mandat”, remarca el tinent d’alcalde. De tots els mecanismes per controlar l’executiu, el que més destaca Jaume Asens és la bústia ètica, una eina pionera que s’ha convertit en referència d’altres administracions de l’Estat.

Tanmateix, la davallada en l’ús ciutadà de totes aquestes eines no es pot amagar i la responsabilitat torna a recaure sobre el govern Colau. Des del consistori s’atribueix la causa a una menor difusió publicitària un cop superats els primers casos detectats, molt mediàtics i ràpidament identificats perquè ja se’n tenia informació precisa mesos abans, com reconeix Asens. “En l’anàlisi de les dades corresponents a l’any 2017 es pot apreciar un descens de comunicacions. Això pot estar ocasionat pel fet d’haver afeblit les actuacions de promoció i difusió de la bústia, molt intenses quan es va posar en marxa, però que no han continuat en el temps”, s’assegura a la memòria, tot i que també s’admet un “alt nivell de desconeixement” d’aquesta eina tant per part de la ciutadania com del mateix personal municipal.

Deures per a un segon mandat
Tant la falta de recursos humans i tècnics com la poca difusió institucional que s’ha fet per fomentar el coneixement de la ciutadania del seu dret a tenir accés a la informació pública i a denunciar presumptes casos de males pràctiques, no fan més que posar nous pals a la roda.

El retard en el calendari del 2018 dels objectius a assolir, la minoria del govern i el fet que estem en ple període preelectoral, tampoc no hi ajuden gaire. Entre les assignatures pendents destaca la formació del personal, eliminar la barrera del certificat digital per a les peticions d’informació telemàtiques, establir criteris generals homogenis per a les peticions d’accés a la informació i redactar una Ordenança de Transparència “per concretar l’abast, el contingut i les responsabilitats”, conclou la memòria.

La nova ordenança haurà d’esperar a la pròxima legislatura, admet Jaume Asens perquè no hi ha ni temps ni una majoria política suficient per tirar-la endavant. El mateix passa amb el compromís de crear un registre de grups d’interès, una iniciativa que resta guardada en un calaix per les circumstàncies d’excepcionalitat viscudes aquests últims mesos a Catalunya i que l’Ajuntament de Barcelona espera reactivar tan bon punt es recuperi la normalitat política. “Depenem de la Generalitat per posar-lo en marxa. Hi hem parlat i hem decidit esperar perquè no té sentit desenvolupar el nostre propi registre”, confirma el regidor conscient que no s’ha estat a l’alçada de les expectatives creades.

Secció: 
Apareix al Carrer: