Dossier

Quan la participació deixa de ser una paraula

L’aposta per la “nova política” no rau només en presentar un nou corpus programàtic innovador, sinó en establir, per sobre d’aquest, una dinàmica diferent per portar-lo a terme, on la transparència i la participació deixin de ser adjacents per passar a ser intrínsecs a l’actuació municipal. Per tant, la valoració d’aquests dos anys no es pot reduir a fer un repàs sobre el grau de compliment de les promeses electorals, sinó en analitzar allò, tan important com eteri, de “portar aire net a les institucions”.

Cal més valentia en la lluita per la millora del medi ambient

Per a l’anàlisi dels dos primers anys de l’actual govern municipal en termes ambientals cal tenir en compte tres premisses: la primera és la importància de tractar les temàtiques ambientals des d’una coherència global, ja que de forma aïllada o a curt termini les intervencions en matèria de medi ambient perden congruència. La segona és que les problemàtiques ambientals són tan àmplies que difícilment es poden abastar totes.

Memòria històrica, molts gestos i algun oblit

Dues sorolloses polèmiques han marcat les actuacions municipals en matèria de memòria històrica durant el darrer bienni: la instal·lació d’un seguit de carretons de la compra incendiables, en homenatge a les persones sense llar, al mausoleu del Fossar de les Moreres, durant el darrer festival Llum Barcelona (avortada pel mateix Ajuntament davant l’allau de protestes); i l’exhibició d’una estàtua eqüestre de Franco davant del Centre Cultural El Born, en el marc de la mostra Franco, Victòria, República i espai urbà que, com és sabut, va acabar amb l’efígie dictatorial per terra i ret

Encallats en les grans reformes urbanes

Fer microcirurgia enlloc d’obres faraòniques sona molt bé i a més és necessari, però on es posen a prova els governs municipals és a les grans reformes urbanístiques. Són les que fan sortir la gent al carrer i les que més reorienten el model de ciutat. Barcelona té una bona colla de projectes pendents que centren reivindicacions veïnals històriques: Glòries, Ronda de Dalt, Meridiana, Tres Turons, calaix de vies de Sants, casernes de Sant Andreu, reformulació dels ports Vell i Olímpic…

Passos ferms però massa lents en habitatge

L’habitatge és la gran patata calenta que té l’Ajuntament. Barcelona en Comú s’ha topat amb un context hostil, marcat pel boom turístic, l’augment exponencial del preu del lloguer o els efectes de la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans, que redueix la durada mínima dels contractes de lloguer a tres anys i que permet que el propietari infli els preus tant com desitgi. En aquest marc, fer efectiu el dret a l’habitatge esdevé cada vegada més complicat.

Prioritats del moviment veïnal fins al final del mandat

A meitat del mandat, fem un repàs de les prioritats que el moviment veïnal planteja per als diferents districtes. Són alguns dels temes importants que, a parer dels activistes, haurien d’estar resolts o en vies d’estar-ho abans del 2019. No incloem les moltes reivindicacions de barri que ens han arribat a la redacció de Carrer, fent un esforç per subratllar temes generals.

Barcelona en comú segueix tenint un problema, guanyar l'hegemonia

Fa dos anys un grup d’activistes socials que venien d’anys d’activisme social als carrers entraven a l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat més important del sud d’Europa, malgrat el rebuig de les principals forces del capitalisme català i internacional. Tots els grans poders polítics i econòmics s’ho miraven amb desconfiança. La portada de l’endemà de La Vanguardia va ser: “Canvi radical”. Per primer cop a la història, una dona jove i d’esquerres era alcaldessa de la ciutat, i els mascles alfa escopien insults a les tertúlies.

Pàgines