Dossier

El futur dels moviments urbans: renovar-se i esquivar la mateixa pedra

Sobre el futur de les associacions veïnals i, en general, dels moviments socials urbans només està escrit que viuran en crisi existencial gairebé fins a la fi dels temps. En dóna un pista el fet que ja a mitjan anys 70 del segle XX, justament durant el seu moment de màxima força a Catalunya i Espanya, fossin recurrents les introspeccions i avisos sobre la crisi i el complicat futur del moviment veïnal.

La participació i l’equació del poder

Estem immersos de nou en el debat per configurar les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana en els afers de l’Ajuntament, a través del qual s’han de poder articular mecanismes on la ciutadania pugui debatre, proposar, fiscalitzar, qüestionar les actuacions dels seus representants, a més d’establir formes de democràcia directa. Aquest, és un marc bo per alçar la mirada i albirar l’escenari cap on volem anar.

El poder es creu més fort que mai

Els amics de Carrer em demanen un exercici de bola màgica sobre el poder a la Barcelona del futur. Més d'una vegada a la revista hem intentat esbrinar quins són els poders que controlen la ciutat, i segur que ens hem quedat a mig camí, ja que només hem detectat els grans nuclis empresarials, que juguen un paper central a la ciutat, però que avui no són els únics agents del poder.

Quan "Carrer" compleixi 50 anys

Fa goig pensar que Carrer ha complert vint-i-cinc anys donant la tabarra per una Barcelona per a totes i tots, que tingui presents les necessitats de tota la resta del món i les generacions futures. També és un bon moment per pensar quina mena de grans fites ens hauríem de posar per quan toqui complir-ne cinquanta (i qui això escriu estigui criant malves, el destí sostenible de tothom).

Al cap i a la fi lluitem i escrivim perquè ens fem preguntes, i cerquem albirar-ne les respostes per tractar després de fer-les realitat.

La maquinària de la por

El pal de paller de la maquinària del franquisme per liquidar qualsevol activitat considerada contrària als principis del règim va ser un cos policial creat en acabar la guerra civil amb aquesta finalitat: la Brigada de Investigación Social, coneguda popularment com la Brigada político-social, o simplement la Brigada o la Secreta.

Barcelona, cau de nazis i feixistes

L'Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial i d’espionatge, tant a l’Estat com a l’exterior, on els exiliats van ser considerats criminals fugits d’un règim amic del nazisme i el feixisme.

Una taca que és un honor

Aprofitant els actes de celebració del 50 aniversari de la Caputxinada, el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, va anunciar el passat 11 de març la intenció de la institució de netejar tots els expedients acadèmics d’estudiants i professors sancionats pel franquisme per raons polítiques. En el cas dels que van participar el 9 de març de 1966 en l’Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), la mesura beneficiaria 28 estudiants i 67 professors, segons fonts universitàries.