Crida a l'opinió pública sobre la violència immobiliària

No descobrim res dient que el drama dels desnonaments i l'expulsió de veïnes i veïns sota els efectes de l'especulació immobiliària segueixen assolant els nostres barris. Tot i els esforços dels serveis socials de l'Ajuntament, malgrat les alertes de la PAH o les entitats veïnals, el degoteig és constant.

Tanmateix, aquests últims dies, hem viscut episodis inaudits que colpeixen la consciència democràtica de la ciutat. Si, denunciant les desigualtats, hem dit sovint que la pobresa i la precarietat «tenien rostre de dona», avui constatem que la violència immobiliària té la imatge d'una dona embarassada i amb fills a càrrec.

No són fets anecdòtics, sinó recurrents. Fa un parell de setmanes, al barri de Sants, una veïna, embarassada de nou mesos, era desnonada, sense previ avís, enmig d'un important dispositiu policial. Aquest últim divendres, a les dues de la matinada, era el torn d'una altra dona, embarassada de vuit mesos, a Ciutat Meridiana. De manera més sorda, aquí i allí, a través d'episodis d'assetjament o mitjançant el refús de la renovació dels contractes de lloguer, la cobdícia de l'especulació s'acarnissa sobre les dones i sobre les famílies monoparentals que, gairebé sempre, elles sustenten.

La Favb llença una crida a l'opinió pública. Estan en qüestió drets humans fonamentals; està en qüestió el futur d'infants que veuen i viuen situacions que marcaran les seves vides. Està en joc la fesomia, humana o despietada, que acabarà tenint Barcelona. Cal reaccionar.

En aquest sentit, ens adrecem al conjunt de les administracions públiques per tal que, cadascuna des de les seves competències, actuïn de manera decidida i eficaç per aturar aquests despropòsits.

No pot ser que, tot i el seu caràcter voluntari, s'incompleixin tantes vegades els protocols de col·laboració entre jutjats i serveis socials. No pot ser que els avisos de llançament arribin tard… o no arribin, impossibilitant negociacions, dificultant la recerca d'alternatives, donant lloc a vivències tan dramàtiques com les d'aquests dies…

No pot ser que el desnonament d'una dona i els seus fills esdevingui tota una operació policial. La policia té feina, urgent i feixuga, davant la proliferació de grups mafiosos que «ocupen» i relloguen il·legalment pisos, aprofitant moltes vegades la deixadesa de les entitats bancàries o la lentitud en els processos d'atribució d'habitatges socials per part d'ajuntaments i Generalitat. No més imatges insuportables que criminalitzen les persones més vulnerables!

Són necessàries polítiques estructurals. L'exigència de derogació de la LAU ha esdevingut un clam des de molt diversos fronts. Cal desenvolupar un parc públic d'habitatges socials, aturar l'espiral de preus dels lloguers, retirar exempcions i bonificacions fiscals a les SOCIMIS que compren i buiden edificis sencers, fer front a les dinàmiques d'expulsió de les famílies amb rendes baixes dels nostres barris… Però cal, sobretot, una ferma voluntat política per part dels governants i una exigència permanent per part d'una ciutadania conscient. Per això diem que hi ha actuacions que no admeten demora. Aquestes són les nostres veïnes, són les nostres filles o les nostres mares. Són la cara oculta d'una ciutat que s'ufana dels seus èxits, però que no pot ignorar les seves injustícies.

Barcelona, 3 de juliol de 2017

Any: 
2017