Per la protecció de l'entorn de les Drassanes Reials

En el decurs dels darrers anys hem assistit a un deteriorament progressiu i imparable de la convivència i el benestar veïnal degut a unes polítiques públiques que, amb efectes profundament destructius, han afavorit i potenciat la introducció i la interferència del mercat immobiliari i el turístic en tots els àmbits de la vida urbana. El conflicte que actualment estem vivint entorn de les Drassanes Reials, on es pretén portar a terme la construcció d’un hotel de dos edificis de 5 i 11 plantes i 200 habitacions, constitueix una nova i molt greu agressió urbanística, social i patrimonial.
El que ha passat des de fa 15 anys en els solars on ara es vol construir un macrohotel, representa un despropòsit i una veritable vergonya ciutadana, que necessita un punt d’inflexió urgent que sigui un punt de partida per desterrar les caduques, opaques i perjudicials polítiques urbanístiques per unes polítiques totalment diferents.

Els solars als quals el PERI del Raval havia assignat ja l’any 1985 un 100% d’habitatge social es van requalificar en el 2003, suprimint el 75% de la quota d’habitatge i, finalment, fent desaparèixer de forma tàcita el 25% residual, mentre que a hores d’ara ningú no ha aclarit els motius. Posteriorment, l’aprovació del Pla d’Usos del 2013 va anular el criteri de densitat establert anteriorment en el Pla d’Usos del 2010, el qual impedia destinar aquells solars a un ús hoteler, a la vegada que oferia la darrera contribució a una successió de diverses compravendes dels solars que han possibilitat l’enriquiment escandalós d’un conjunt d’especuladors immobiliaris.

Les conseqüències socials de la construcció de l'hotel que pretén la cadena Praktik, associades a la pujada de preus de lloguers i de béns i serveis, la creació d’un teixit comercial enfocat al turisme o la pressió d’una població flotant de centenars de visitants no residents, majoritàriament turistes -unida als visitants de l’hotel Acta Mímic a escassos 50 metres de distància-, són més que previsibles i catastròfiques per al barri.

D’altra banda, la recent notícia sobre la inexistència d’un entorn de protecció de les Drassanes Reials, és una dada indicadora del que ha passat en aquesta zona durant les darreres dècades. El fet que un Bé Cultural d’Interès Nacional no hagi disposat fins ara d’aquest instrument que garanteixi la seva protecció, ofereix una lectura totalment desfasada de la relació entre el patrimoni urbà i la ciutat. Més enllà d’aquesta contingència del passat que ens arriba fins el moment present, el fet que el titular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conseller Santi Vila -amb aspiracions d’alcaldable de Barcelona, segons les seves declaracions- manifesti taxativament la seva negativa a incoar l’expedient per declarar l’entorn de protecció, demanat tant per l’Ajuntament com també per entitats socials i veïnals, posa en evidència la manca de transparència i l’arbitrarietat de les polítiques de patrimoni, i per tant posa de relleu una assignatura pendent que hauria de ser atesa de forma urgent.

La idea anacrònica del tractament reduccionista de la protecció dels edificis catalogats -en aquest cas dins de la categoria més elevada de BCIN- només des d’un punt de vista de portes endins, es troba superada fora de les nostres fronteres des de fa molt de temps i és un fet que cal actualitzar de manera urgent. No és sostenible ni coherent la negació de l'evidència que un edifici d’11 plantes a escassos 30 metres de les Drassanes tingui una profunda afectació tant respecte a la seva visió com a la integració urbana del monument, oblidant que no és un simple objecte museístic sinó, a la vegada, una part del teixit urbà i que la pròpia configuració del seu entorn li afecta de forma substantiva.

Entenem que és necessària una política preventiva que eviti que els edificis patrimonials siguin simples eines de valorització immobiliària i que prioritzi uns espais urbans integrats i de qualitat per als habitants de la ciutat. Tampoc no és ociós recordar les grans inversions econòmiques de fons públics que al llarg del temps s’han fet en les Drassanes Reials, la darrera de les quals, executada en el període 2010-2012, va ascendir a la considerable xifra de 17 milions d’euros.

Pels motius anteriors, instem a l'Ajuntament i al Districte de Ciutat Vella a que, des d’una perspectiva integral de barri i de ciutat, revisin les diferents eines de planejament urbà que afecten ja no només als solars en qüestió sinó al conjunt de la zona afectada de Ciutat Vella, la qual requereix un canvi profund que compti amb les necessitats del veïnat i la seva participació. Així mateix, demanem al conseller Santi Vila que reconsideri la seva postura sobre la qüestió, la qual entenem profundament i greument equivocada i precipitada, donat que d’ella depèn en molt el futur del barri de les Drassanes i dels veïns i veïnes del Raval Sud, directament afectats per aquesta operació. La protecció del teixit social i del patrimoni no poden anar per separat, sinó que necessiten de confluència i unitat d’acció pública.

Barcelona, 16 de novembre de 2016

Any: 
2016