Pepe Encinas

La ciutat contra l'oblit

  • Publicat el dimarts 02 de maig del 2017 | 13:56

En record de Manuel Arranz Herrero i Josep Mª Huertas Claveria
Descriure com i quin serà el patrimoni de la ciutat de Barcelona l’any 2042 és una tasca difícil. Potser una breu història de la seva defensa viscuda en primera persona, i algunes propostes resultat de l’esforç d’un grup de patrimoni, poden ajudar a plantejar un futur millor. La història de la conservació del patrimoni té una llarga trajectòria a la nostra ciutat. Per centrar-nos en les darreres dècades, hem de valorar el paper de determinades institucions i entitats cíviques en la defensa del nostre bé comú.

Més ciutat, més govern

  • Publicat el dimarts 04 de abril del 2017 | 16:06

Els exercicis de futurologia són complicats, i més quan, com ara, les coses estan canviant de soca-rel. Només cal recordar la perspectiva amb què una persona tan significativa en el govern de la ciutat de Barcelona com Pasqual Maragall es referia al paper de les ciutats ara fa més de quaranta anys. En Maragall deia, en ple debat sobre l’estructuració de les diferents esferes de govern a Espanya, que el que seria ideal fora que la distribució de despesa pública entre els governs es basés en la fórmula 50-25-25 (Estat-Comunitats Autònomes-Municipis).

El poder es creu més fort que mai

  • Publicat el dijous 23 de març del 2017 | 15:44

Els amics de Carrer em demanen un exercici de bola màgica sobre el poder a la Barcelona del futur. Més d'una vegada a la revista hem intentat esbrinar quins són els poders que controlen la ciutat, i segur que ens hem quedat a mig camí, ja que només hem detectat els grans nuclis empresarials, que juguen un paper central a la ciutat, però que avui no són els únics agents del poder.

Quan "Carrer" compleixi 50 anys

  • Publicat el dissabte 18 de març del 2017 | 17:33

Fa goig pensar que Carrer ha complert vint-i-cinc anys donant la tabarra per una Barcelona per a totes i tots, que tingui presents les necessitats de tota la resta del món i les generacions futures. També és un bon moment per pensar quina mena de grans fites ens hauríem de posar per quan toqui complir-ne cinquanta (i qui això escriu estigui criant malves, el destí sostenible de tothom).

Al cap i a la fi lluitem i escrivim perquè ens fem preguntes, i cerquem albirar-ne les respostes per tractar després de fer-les realitat.