Àrea d'Equipaments

Informació relacionada

Durant l’any 2015, la Favb va preguntar a més de cinquanta associacions veïnals sobre l’estat urbanístic dels barris de la ciutat. Entre altres temes, es van examinar els equipaments, les seves mancances segons les necessitats plantejades pel moviment veïnal dels barris. A partir d’aquest procés de consulta, es va redactar un informe final que recollia la síntesi de molts aspectes urbanístics, com l’estat dels espais públics, del transport públic, l’habitatge, etc. Els equipaments van tenir un apartat valoratiu propi, vam recollir les percepcions pròpies dels territoris i les vam agrupar per districtes. A continuació mostrem un resum per cadascú dels territoris d’aquestes percepcions.

 

  • Ciutat Vella

L’avaluació general de les mancances del districte en matèria d’equipaments tenen a veure, sobre tot amb la necessitat de generar espais d’intercanvi entre la població més diversa de tota la ciutat, que es concentra en aquest districtes: casals, centres cívics, infraestructura cooperativa, espais per generar comunitat, en definitiva.

Existeixen equipaments de caire comunitari aprovats i sense construir, com el Casal del Barri Gòtic i el del Carrer Ripoll. Es demana des de l’associació veïnal del Barri Gòtic l’ampliació d’alguns equipaments que s’han quedat petits com el 'Frontó Colom', la Biblioteca i el centre de dia.

Sense deixar de banda les demandes d’equipament comunitari, es reclama la construcció d’un nou casal de gent gran de dia al Casc Antic, donat que el que hi ha es de caire privat. A més, també caldria potenciar els equipaments esportius del districte.

Per últim, al barri de la Barceloneta no s’ha iniciat la construcció de cap equipament per a joves, residencies per a la gent gran o la instal·lació de barres o rampes per a facilitar la mobilitat de la gent amb diversitat funcional.

 

  • Eixample

Els equipaments de la zona, en general, són avaluats per part de les entitats veïnals del districte de forma acceptable tenint en compte que s’hauria de millorar determinades instal·lacions com per exemple el Centre Cultural "Casa Elizalde” a la Dreta-Eixample que s'ha quedat petit o els dos centres cívics a l’Esquerra de l’Eixample, Golferich i Teresa Pàmies que, segons l’Associació veïnal d’aquest barri, funcionen molt bé. En general, podríem dir que existeix un bon funcionament d’aquest tipus de centres al districte. Per una altra banda, existeix una gran demanda d’espais culturals, sobre tot més en un sentit social, de generació de col·lectivitat, i no tant com a establiments comercials de l’àmbit cultural.

A l’Eixample trobem diferents graus de privatització de les diferents zones publiques que formen el districte. En general, el grau de privatització sobre les guarderies, les escoles primàries, secundaries y residencies de gent gran del districte, és alta. D’aquesta manera, existeix una gran demanda d’equipaments d’aquests tipus per part de les entitats veïnals. També resulta especialment cridanera la mancança d’equipaments educatius de la Sagrada Família i la lentitud per començar a executar la construcció d’una residència pública de gent gran.

En el cas dels centres culturals de l’Eixample, és remarcable com al barri de Sant Antoni destaca el caràcter privat mentre que al barri de la Dreta de l’Eixample predomina la titularitat pública. Per una altra banda, en relació als centres sanitaris dels barris, cal remarcar que es troben en la situació inversa. Al barri de Sant Antoni s’identifiquen com públics, mentre als de la Dreta Eixample com privats.

 

  • Sants-Montjuïc

En la mateixa línia, l’oferta d’equipaments en el districte de Sants-Montjuïc té caràcters diferents segons el barri en quin ens fixem. Podem observar que, de nou, l’oferta que existeix als barris de la Marina és més escassa en comparació a la resta de barris del districte. Aquest abandonament deixa en evidència una manca d’equipaments tals com edificis dotacionals i protegits, centres i espais esportius (poliesportius, canxes, skate park,...), casals de joves, etc. Tot plegat no està explicat per una baixa demanda o interès, ni tampoc per falta de reivindicacions; com observàvem a l’informe del projecte BEC  elaborat per la FAVB durant 2012 a 2015 sobre els barris de la Marina. Aquests tenen una llarga història que ha comportat la crescuda de la seva població, de la seva activitat industrial així com la diversificació de gents i dinàmiques. Tanmateix, ha estat una zona castigada pels estaments governamentals del segle XX que van deixar aquesta zona desprotegida i amb una manca clara d’equipaments i  altres serveis bàsics.

Paral·lelament, cal acceptar una realitat de caire geogràfic: l’urbanisme i la distribució de l’espai en els barris de Sants-Montjuïc és força desigual, element que també es veu en la concentració d’equipaments entorn al centre neuràlgic dels barris de Sants i en la manca dels mateixos a altres territoris com la Marina, però també a Badal i a Poble Sec.

 

  • Les Corts

Els equipaments al districte de Les Corts s’han quedat petits i no arriben a satisfer d’una població densificada. Tot i que els que hi ha funcionen de manera correcta sota el punt de vista de les entitats veïnals, hi ha una gran necessitat de més espai i de dinamitzar millor els que ja estan.

Hi ha, sobre tot, una manca d’equipaments esportius i sanitaris, tot i que els que existeixen d’aquests últims es troben en bon estat i funcionen força be. Per una altra banda, també es denota una manca de casals per gent gran. En el cas de les residencies, podem observar que el problema es doble ja que, per una banda, són insuficients i, per una altra, les que hi ha són totalment privades. També trobem mancances de teatres, centres cívics, centres culturals i ateneus. Destaca, per una altra banda, la insuficiència d’habitatge de protecció i dotacional i d’espais comunitaris per al jovent.

Respecte a les escoles bressol, escoles primàries i de secundària existents, també trobem mancances clares. Sobre tot, respecte de la seva ubicació. La majoria es poden trobar al perímetre i no al centre del districte. També és important ressaltar el fet que aquests equipaments educatius són majoritàriament de caràcter privat.

També trobem equipaments que han estat aprovats però no iniciats, com són l’Institut del carrer Anglesola, i la residència d’avis del carrer Benavent.

 

  • Sarrià Sant Gervasi

Durant la realització de les consultes, només es va poder recollir les percepcions de les entitats dels barris de muntanya del districte. Per aquesta raó, a aquest informe es mostren les demandes només d’aqueta zona i no pas de l’àrea més urbana.

A la part baixa del barri de Can Caralleu, (tocant a la ronda de Dalt) hi ha diferents equipaments que ubicats en sol públic son gestionats de manera privada amb una concessió de mes de 100 anys: Calípolis (on s’entrena l’equip de natació sincronitzada), Residencia per a estudiants d’ESADE i de l’Institut Químic de Sarrià, el Poliesportiu DYR i les escoles Taber i Costa Llobera i la guarderia Can Caralleu com a equipaments educatius públics. Hi ha unes Oficines de la Guardia Urbana que ocupen un equipament destinat a escola de música. A Vallvidriera, hi ha un projecte de reutilització del mercat municipal que s’està fent servir com a lloc d'assaig que no acaba de satisfer a les entitats veïnals.

 

  • Gràcia

Per una part, a la Vila es porta anys reivindicant un Casal de Joves autogestionat però mai ha estat satisfeta. Per una altra part, tenen problemes amb els equipaments sanitaris; manca el CUAP (centres d’urgències d’atenció primària) Esperança, que s’hauria d’ubicar dins l’Hospital de l’Esperança i hauria d’atendre les urgències bàsiques de primer i segon nivell les 24 hores del dia tots els dies de la setmana.

A Vallcarca, tenen problemes amb l’estat dels comerços derivat de l’estat urbanístic de la zona i el seu conflicte de resolució. Ha desaparegut més de la meitat del comerç de barri present abans de la modificació del pla urbanístic a principis dels 2000. Es ressalta també la necessitat de potenciar les escoles bressol, les escoles primàries i secundaries de caire públic, donat que hi ha massa privades i concertades i la urgència de construcció de l’institut Vallcarca.

 

  • Horta Guinardó

Respecte dels equipaments sanitaris i de cura de la gent gran s’assenyala a les percepcions una manca clara d’atenció sanitària en certs barris com el Carmel i el Guinardó que incideix en la necessitat de desplaçament i, per tant, en una demanda més alta de transport públic. Es reclama un CAP a la Font de la Mulassa i s’espera que el CAP del Guinardó solucioni aquest problema. Pel que fa els centres d’atenció a la gent gran com casals i residències hi ha una necessitat urgent de més espais d’aquest tipus. Predominen els centres de caràcter privat

A l’àmbit educatiu es detecta una problemàtica comú per al conjunt de barris del districte: la discontinuïtat en la presència d’escoles bressol, primàries i secundàries dins d’un mateix barri. Si bé alguns barris tenen cobertes alguna de les tipologies anteriors, tenen dèficit en les altres dues o en una, de manera que és molt complicat trobar centres d’educació públics per tots els nivells en una mateixa zona de proximitat, fet que obliga a desplaçar-se a altres àrees o inclús fora del districte. Cal destacar que, tot i ser el 3r districte més extens de Barcelona, barris com el Carmel o el Guinardó tenen tant sols un institut d’educació secundària. El cas de la Font d’en Fargues, auto-considerat un barri d’escoles, és una excepció dins del districte, tot i que la majoria de centres són privats.

Per una altra banda, el Carmel, un barri fortament afectat per la crisi, destaca la manca d’atenció de famílies amb més necessitats socials per part dels serveis socials. Per últim, a la zona sud del districte, es destaca la manca d’equipaments esportius i d’oci, concentrats a la zona nord, al voltant de la Ronda de Dalt.

 

  • Nou Barris

Des de les entitats veïnals es denuncia que en el darrer mandat (2011-2015), no n’hi ha hagut cap intervenció urbanística de pes executada. Dins d’aquesta línia, hi trobem algunes que s’estan executant des de fa temps, com el PERI a Can Peguera, la residencia i el centre de dia per gent gran, una zona d'esbarjo per a gossos i la remodelació del carrer Nou Pins, a Prosperitat.

D’altra banda trobem infraestructures a nivell de barri, que estan paralitzades com el casal de joves i la piscina a Via Favència. També tenen problemes els veïns i veïnes de Vallbona per la paralització de les obres del AVE, que han estat ocupades per horts autogestionats. Per una altra banda, el veïnat de Torre Baró està amoïnat per la paralització de les portes de Collserola, que es defineixen com corredors (amb un 35% del territori al parc i un 65% a la ciutat, aproximadament) en els quals la natura es potencia dins del parc i davalla a la ciutat, en una operació denominada ‘de renaturalització’.

Tots els barris reivindiquen que hi ha equipaments que estan aprovats però no s’han començat a construir.  Les escoles bressol i les pistes esportives són un clar exemple d’això.

També cal destacar els equipaments autogestionats per part del propi veïnat. Els casals de barri, de joves, les pistes esportives o el centre cultural de Roquetes Ton i Guida, són uns dels equipaments que mencionàvem abans. Aquets fan un servei brutal als barris que cal mantenir amb ajuda de l’ajuntament.

 

  • Sant Andreu

Les necessitats d’equipaments de tot tipus són una realitat palpable en els diferents barris que només és pot alleugerir amb la materialització dels plans urbanístics vigents que els contemplen, i que en l’actualitat es troben aturats.

Els casos més paradigmàtics d’aquesta afirmació els tenim a Sagrera, on el Pla d’Equipaments que en preveu prop d’uns 30 avança a un ritme inadequat; a la Trinitat Vella on hi ha equipaments de Assistència Social, de residències de gent gran i d’habitatges per gent jove aprovats però pendents d’execució; a Congrés – Indians que té els equipaments reivindicats inserits en el Projecte del Canòdrom i en el de l’AVVL.

En la línia del paràgraf anterior, i en un cas semblant al del Pla d’Equipaments de Sagrera,  a Sant Andreu de Palomar el projecte de planejament de les casernes, aturat des de fa 9 anys, preveu: la construcció d’habitatge de protecció oficial; una dotzena d’equipaments esportius, educatius, dotacionals i socioculturals, a més de 30.000m2 sense determinar que podrien perfectament pal•liar les necessitats reivindicades.

En referència a problemàtiques concretes Trinitat Vella assenyala una mal plantejament de les escoles públiques davant el fenomen de la immigració, a més de la manca d’especialistes en el CAP i el trasllat dels Serveis Socials vers Bon Pastor. D’altre banda, tant la Sagrera com el Bon Pastor, assenyalen que els equipaments existents són insuficients perquè han quedat petits i hi ha que intervenir amb urgència i conflueixen en la demanda de més serveis socioculturals, esportius i educatius en els barris.

 

  • Sant Martí

Existeix una postura comuna que reclama una oferta més àmplia d’equipaments. Tenint en compte que la població de Sant Martí és més gran que altres territoris de la ciutat (l’índex d’envelliment està entorn a 140 i l’índex de sobre envelliment és de 53) és important procurar abastir a aquest sector amb equipaments públics i de qualitat tals com residències o serveis de cura de gent gran. Si més no, cal “dignificar els equipaments per molt que ja funcionin”.

Sense oblidar l’altra punta de la piràmide poblacional, els joves, hi ha una clara falta d’equipaments, des de casals, fins a centres de primària i secundària, passant per centre de formació professional. En diversos territoris s’ha assenyalat que són insuficients o bé inexistents.

Una altra mancança que reclamen alguns barris de Sant Martí són els equipaments esportius i culturals (fonamentalment biblioteques). D’aquí potser es pot deduir que hi ha un repartiment irregular d’aquest tipus d’equipaments entre els barris que conformen Sant Martí i que, potser en alguns casos, els límits dels barris juguen a favor d’aquesta percepció.

 

 

Secció: