La futura seu de la Cambra de Comerç, ubicada en un gratacels al 22@ -a l’avinguda Diagonal, número 59, cantonada amb Selva de Mar-, remou el moviment veïnal de Sant Martí, abans i tot de formalitzar-se el projecte. Es tracta d’una iniciativa que va començar a gestar-se en temps de l’alcalde Joan Clos i que s’ha concretat durant el mandat d’Ada Colau: l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar el 2006 a la Cambra el dret de superfície a 75 anys amb opció de compra d’un terreny municipal per fer-hi un edifici d’oficines, i des del 2019 es compromet a ser-ne el principal llogater.

A nadie se le ha ocurrido nunca echar abajo el Hotel Palace Barcelona -*****, antiguo Hotel Ritz, “Atemporal”-, inaugurado en 1919, y colocar en el lugar de sus 120 habitaciones otros tantos contenedores marítimos [ver página 26]. Si tenemos en cuenta que una habitación clásica -“Relajación pura”- ocupa 38 metros cuadrados y que un contenedor marítimo clásico -marca Evergreen- ocupa 27 metros cuadrados, necesitaríamos unos ciento setenta containers. El satánico guitarrista de los Rolling Stone Ronnie Wood se quedaría con cinco, porque él siempre duerme en una suite.

L’equip municipal presidit per Ada Colau ha decidit, unilateralment, reobrir la guerra de les terrasses i enfrontar-se directament amb tota la restauració i amb el conjunt de la ciutadania. [...] Estem davant d’una situació absolutament irracional, que solament motiva la ràbia i l’odi contra un sector, és absolutament intolerable”. Aquest és un fragment de les declaracions fetes pel director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, després que l’Ajuntament aprovés escurçar l’horari nocturn en les terrasses d’alguns dels punts més sorollosos de la ciutat.

El futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué, el conseller delegat de Glovo, Òscar Pierre, l’hoteler Pau Guardans Cambó, el perfumer Marian Puig, la multimilionària empresària Maria Reig, el banquer Juan Antonio Alcaraz (CaixaBank), el farmacèutic Sergi Ferrer-Salat i companyies de la dimensió del Banc Sabadell, Abertis, Applus, Freixenet, Damm, el Grup Godó, Catalana Occidente, Esteve, Fluidra, Cuatrecasas, Grífols o Colonial són només alguns dels noms que formen part de Barcelona Global, un dels principals lobbies econòmics de la ciutat.

L’augment dels preus de la gasolina, el gas i l’electricitat continua imparable igual que el dels aliments, molts d’ells de primera necessitat, i els de l’habitatge. Omplir la cistella de la compra o pagar els subministraments bàsics està resultant per a moltes famílies una tasca faraònica, no només pels problemes de proveïment de matèries primeres provocats per la guerra a Ucraïna.

Cada vuit metres hi ha una moto mal aparcada als carrers de Barcelona. Això se’n desprèn de l’Estudi d’aparcament de motos a Barcelona: on i com aparquen?, elaborat abans de l’estiu per les entitats socials Eixample Respira i Catalunya Camina, i que estima que a la capital catalana estacionen cada dia de forma incorrecta 90.000 motocicletes i ciclomotors. Els impulsors de l’estudi han analitzat 6.500 vehicles, ubicats al llarg d’una trentena de quilòmetres.

El Gòtic s’ha convertit en un parc temàtic, un centre comercial a l’aire lliure. Ens estan robant la vida al barri fins i tot els diumenges. Els carrers sempre estan massificats i ja no tenim cap estona de tranquil·litat. I qui pot pagar els locals comercials? O cadenes o multinacionals”. Aquest és el balanç duríssim que fa Martí Cusó, en nom de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic, de la marató comercial que ha viscut Barcelona amb tots els diumenges oberts des del 15 de maig passat.

L’amiant és un material que pot alliberar partícules cancerígenes si s’ha acabat la seua vida útil o es trenca. Està considerat un cancerigen de primer nivell per l’OMS des del 1976. “Molt poca exposició pot provocar fibrosi pulmonar o diferents tipus de càncer, des de pulmó, laringe o gònades a mesotelioma pleural o peritoneal”, assenyala Josep Tarrés, metge de capçalera i pneumòleg. A més, té un llarg període de latència, ja que de mitjana passen uns 40 anys fins que no es desenvolupa una malaltia associada.

El 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tornaran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col·lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals.

Tarda del 29 de març. El World Trade Center acull la presentació oficial de la Copa Amèrica de Vela del 2024, que tot just el dia abans s’havia confirmat que tindria Barcelona com a seu. Després d’una operació llampec endegada per determinats sectors empresarials -fonamentalment vinculats al lobby Barcelona Global- que ha comptat amb el suport tant del govern municipal com de la Generalitat, ha arribat l’hora de les fotos i d’alimentar el relat que Barcelona torna a demostrar que juga a l’elit de les ciutats del planeta, acollint un nou esdeveniment de projecció global.