Tel.: (+34) 93 412 76 00

El taller Masriera torna a la Dreta de l’Eixample sense data

No hi ha ni projecte constructiu ni pressupost ni data d’inici de les obres per rehabilitar-lo, però tanmateix és un gran pas. Ha costat tants anys reclamar a l’Ajuntament de Barcelona que el Taller Masriera, tancat des del 2009, es convertís en un equipament per al barri, que la notícia que el consistori ha assolit finalment un acord amb la Fundació Privada Pere Relats per comprar l’immoble a través d’una permuta amb una finca municipal al carrer Llacuna, al Poblenou, ha estat una festa per a les entitats veïnals i culturals de la Dreta de l’Eixample.

Edifici d’intensa història
L’antic taller del carrer Bailèn, 70 és un edifici peculiar no només per la seva construcció única, la seva bonica reixa forjada i la natura que amaga al vianant tafaner els seus secrets. Ho és també per la seva intensa història vinculada a l’art i la cultura teatral de la ciutat. Està inclòs al Catàleg de Protecció del Patrimoni de Barcelona com a bé cultural d’interès local i necessita una reforma integral per a la qual, ara per ara, no hi ha diners, segons ha reconegut el regidor de l’Eixample, Jordi Martí.

Estem parlant d’un edifici de tres plantes i un soterrani que ha tingut moltes vides i en cada bugada ha perdut un llençol. Construït originàriament com un taller d’orfebreria per la família Masriera, ha estat també sala d’exposicions, teatre i convent de clausura fins que l’última mare superiora el va llegar als actuals propietaris.

Tanmateix, victòries veïnals a banda gràcies a la participació intensa d’entitats com Òmnium Cultural, el Grup d’Arquitectes de l’Eixample del COAC, el Casal de Joves La Dreixa i l’AV Dreta de l’Eixample -aplegades a partir del 2017 en la Plataforma Masriera-, la realitat és que encara queda per recórrer un llarg camí ple d’obstacles i no només per raons econòmiques.

Potser el tema pendent més important és el que té a veure amb els usos futurs del taller i, en aquest sentit, el més calent és a l’aigüera per les diferents visions. Les entitats de la Dreta reclamen que sigui un ateneu i que aculli sobretot les entitats del barri. Mentrestant, la idea del regidor de l’Eixample, Jordi Martí, és de donar-li una “doble dimensió”, és a dir, espai comunitari d’ús veïnal i espai teatral d’àmbit barceloní.

El veïnat no se’n refia
La visió institucional d’optimitzar al màxim l’explotació del futur equipament és molt qüestionada al barri. Des de l’AV de la Dreta es recorda que ja es va fer un experiment semblant amb la col·lapsada Casa Elizalde del carrer València, “víctima del seu propi èxit com a centre de serveis culturals a la ciutat”. L’associació veïnal insisteix que hi ha dèficit d’espais per a la gent jove i no tant jove d’un barri que s’està despoblant a marxes forçades per culpa de l’especulació immobiliària i la gentrificació que ha provocat la invasió d’oficines, pisos turístics i hotels. “Com a entitat defensarem la visió més comunitària de l’ateneu i casal cívic”, explica Jaume Artigues, president de l’AV Dreta de l’Eixample.

La primera compra va fallar
No és la primera vegada que el consistori barceloní prova de comprar el taller de la família Masriera amb una “carambola”, com així ha definit Martí l’operació. El primer intent -fallit- es va produir durant el govern de Xavier Trias, però la rocambolesca operació orquestrada des del govern municipal era tan fosca i estava tan vinculada a l’especulació immobiliària que va acabar a la paperera pel rebuig social i mediàtic que va suscitar.

La proposta era que la promotora KKH Property Investors, propietària de l’edifici del Deutsche Bank, comprés l’antic taller del carrer Bailèn a la Fundació Pere Relats per 195 milions d’euros i el cedís a Barcelona per compensar així un canvi de planejament urbanístic que li permetria construir un hotel de luxe després d’enderrocar l’antiga seu del banc alemany. En el tripijoc per donar llum verda a un gratacel a la cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia també hi apareixien els Lluïsos de Gràcia, que es venien els drets d’edificabilitat de l’immoble del carrer Verntallat.

La cultura com a fil conductor
La història del Taller Masriera, curiós edifici protegit de façana neoclàssica és fascinant i alhora desconeguda. Més enllà de resultar xocant trobar una imitació de templet romà al cor de la Dreta de l’Eixample, molts barcelonins desconeixen la seva intensa vida cultural i artística lligada íntimament al desenvolupament de la ciutat, primer com a taller d’arts plàstiques i després com a escenari de trobades poètiques i teatrals de gran nivell. Tot això fins que la guerra civil ho va esguerrar tot i va acabar convertit en un convent de clausura fins que el 2009 va ser cedit a la Fundació Pere Relats.

El taller dels germans Josep i Francesc Masriera i Manovens va néixer en un moment històric molt especial. Som a final del segle XIX. Urbanísticament Barcelona ha abandonat les muralles i s’esponja per l’Eixample, i culturalment batega amb força la Renaixença. Els Masriera encarreguen el projecte del taller d’art a l’arquitecte i amic, Josep Vilaseca i Casanovas, autor també de l’Arc del Triomf de l’Exposició Universal del 1888. L’edifici historicista, inaugurat el 28 d’abril de 1884, es converteix ràpidament en un dels referents més importants de la cultura burgesa barcelonina i dos anys després s’amplia per encabir-hi definitivament l’obrador de la joieria.

El responsable de la conversió del taller com a centre d’arts escèniques als anys vint és Lluís Masriera i Rosés, fill del Josep. Amic d’Apel·les Mestres i Josep Maria Folch i Torres, el jove il·lustrat crea la companyia de teatre El Belluguet i converteix el taller familiar en un referent del teatre amateur alternant la tradició amb l’avantguarda.

El 22 de febrer de 1933 es reobre al públic transformat en el Teatre Studium. La sala, amb un aforament de 450 cadires, acull obres de gran qualitat com l’estrena el 1935 de Doña Rosita la Soltera a càrrec de la companyia La Barraca dirigida per Federico García Lorca.

El taller Masriera va acollir un estudi d'arts plàstiques, trobades culturals i també un convent de clausura

Favb.cat