L’augment dels preus de la gasolina, el gas i l’electricitat continua imparable igual que el dels aliments, molts d’ells de primera necessitat, i els de l’habitatge. Omplir la cistella de la compra o pagar els subministraments bàsics està resultant per a moltes famílies una tasca faraònica, no només pels problemes de proveïment de matèries primeres provocats per la guerra a Ucraïna. Mesures com la rebaixa dels títols de transport públic metropolità, la gratuïtat a Rodalies de Renfe, els topalls al preu del gas, regular els preus d’aliments com el pa, la fruita, els ous o la llet, o fer una cistella bàsica demostren l’abast de la tragèdia, on la crisi climàtica també hi juga un paper destacat.
El fet que les mesures adoptades fins ara siguin conjunturals i decidides sobre la marxa també posa de manifest la incapacitat de les administracions per dissenyar un pla de xoc contra la pobresa, cada cop més estructural, amb cara i ulls, tal com reclamen les entitats socials que treballen a la primera línia de foc. I no serà perquè la situació els hagi agafat de sorpresa. “La inflació va començar a augmentar l’any passat i el seu impacte social és generalitzat”, recorda l’economista i vicepresident de la Favb, Albert Recio. Tanmateix, sembla que pocs se la van prendre seriosament fins que Rússia ha amenaçat el benestar del cor d’Europa.
La por a perdre eleccions
Segons Recio, cap de les mesures no està servint per frenar realment aquesta escalada i la decisió del Banc Central Europeu (BCE) d’endurir el preu del diner ens aboca a un escenari de recessió econòmica. Els governs no s’atreveixen a prendre mesures radicals que perjudiquin les rendes dels més rics, gravin els sectors econòmics amb més beneficis o posin sobre la taula un model energètic alternatiu al petroli. La raó, per a Recio, és que són impopulars i això significa perdre eleccions i alimentar el discurs de la ultradreta. Que hi hagi molts representants de lobbies econòmics en les estructures ministerials tampoc no ajuda.
Un dels primers a denunciar la pobresa d’Espanya ha estat Human Rights Watch en un informe presentat el juliol passat. L’oenegé situava les famílies amb fills, les mares solteres, les persones grans, i els joves i les persones migrants com els col·lectius més afectats. En el cas de Catalunya, l’organització internacional no era tan dura a l’hora de valorar la resposta de les institucions, però sí que deixava clar que les mesures adoptades han estat insuficients per aturar la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, sobretot les més vulnerables, perquè tenen data de caducitat.
En això coincideix l’ONG amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya. Davant les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya en què es presumia de la contenció de la pobresa i l’exclusió social, l’entitat ha denunciat que les mesures són pegats. “El problema és que quan desapareguin, deixaran de tenir aquest efecte de contenció”, cosa que demostra que “no són prou efectives per reduir la bossa de pobresa i exclusió crònica”. La solució no és anar prorrogant mesures provisionals com la del govern central que suspèn -teòricament- els desnonaments de famílies vulnerables.
Cada cop més empobrits
Des de la Taula del Tercer Sector s’apunta que “no és només que les famílies cada cop estiguin més empobrides i pressionades”. És que no hi ha opcions per sortir-se’n: la precarietat s’està generalitzant i el risc que arrossegui més persones que ara no estan en una situació de pobresa i exclusió és molt alt. És per això que l’entitat reclama a les administracions previsió. “Fa setmanes que es parla d’una probable recessió a la tardor. Malgrat no saber ni com serà ni la magnitud, s’hauria d’estar treballant en aquest escenari hipotètic, de manera preventiva, per evitar que les agafi de nou desprevingudes i que a corre-cuita hagin de respondre amb una política de pedaços”, remarca.
A banda de falta de previsió per part de les administracions, també hi ha l’incompliment de mesures ja aprovades, com és el cas del conveni que regula la pobresa energètica i que un any i mig després de la firma de l’acord entre la Generalitat i Endesa encara no s’ha desplegat, tal com han denunciat la Taula d’Entitats i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Francina Alsina, presidenta de la Taula, exposa la situació terrible en què viuen milers de famílies: “Estem enmig d’una crisi social molt greu, que es podria agreujar encara més amb el previsible escenari de recessió que es planteja aquesta tardor. La inacció institucional pot deixar el poc aconseguit en paper mullat”.
Maria Campuzano, de l’APE, recorda que hi ha famílies que segueixen rebent avisos de tall de subministrament i el que no té sentit és que no s’apliqui un mecanisme que ja existeix, i més de cara a un hivern que s’albira molt cru. “No s’entén que el Govern català tingui aquesta actitud tan passiva quan el conveni és una eina imprescindible”, insisteix, i centra les seves crítiques en el departament de Drets Socials, que encapçalava Violant Cervera fins a la sortida de Junts del Govern. “No està fent els deures”, remarca. Davant d’aquesta situació, les dues entitats ja han anunciat que no assistiran a cap més reunió del grup de treball del conveni “mentre no hi hagi avenços palpables”.
És difícil destriar quant hi ha d’electoralisme en decisions com la que es planteja ara des del Govern central de fer una cistella bàsica d’aliments assequible, tot i que Recio la qüestiona perquè creu que sols beneficiarà les grans cadenes, que són les que s’ho poden permetre. Els preus dels aliments han disparat l’IPC sense que això reverteixi en els salaris, i per trobar xifres similars ens hem de remuntar al 1984. Amb la invasió d’Ucraïna com a argument, el consumidor està pagant de la seva butxaca tant la despesa de la producció com la recuperació dels marges de benefici del sector.
Segons les dades publicades aquest mes de setembre per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els aliments que més s’han encarit són els olis (24%), la llet, els ous i els formatges (19,2%), el pa i els cereals (18,9%), els aliments preparats (14,6%), els llegums i hortalisses (14,2%), i la carn i la fruita (11%). La població sense accés a aliments bàsics està augmentant igual que la que ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. “Augmenta la població que no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies i també la població que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada”, recorden des de la Taula del Tercer Sector.
El programa d’aliments europeu s’acaba
El programa FEAD de la Unió Europea per a assistència material a les persones més desafavorides, que es va aprovar per al període 2014-2020 i es va prorrogar a causa de la pandèmia, té els dies comptats. La raó principal és que la pobresa no només s’ha d’abordar des de l’alimentació. “De què serveix tenir un paquet d’arròs si no puc cuinar?”, es pregunta Lluïsa Puigardeu, coordinadora de solidaritat de la parròquia de Sant Medir, a la Bordeta. “Cada dia la salut mental de la gent està pitjor. Avui han vingut tres persones desesperades plorant i demanant ajuda”, denuncia. Des de la Creu Roja, Joaquim Ventura explica que el nou programa europeu aposta pel repartiment econòmic a través de targetes. “Es pretén deixar d’estigmatitzar la pobresa fent-la anar als bancs d’aliments”, remarca. Tanmateix, tot i que el nou programa s’havia d’implementar el 2023, els treballs de la comissió de la Generalitat encarregada de desenvolupar-lo estan a les beceroles. No hi ha calendari, ni pressupost ni dades sobre l’abast de la prestació.
