Som les persones dissidents amb el model hegemònic afectiu, sexual i de gènere; som de classe treballadora i reivindiquem les nostres lluites històriques. Ho fem teixint aliances amb els moviments socials, a través de la militància, l’autoorganització i la col·laboració. I n’estem orgulloses: més de 7.000 persones van participar de la mobilització d’enguany, convocada per la Crida LGBTI, sota el lema “Som els colors de les lluites”.
És Barcelona una anomalia? Moltes capitals europees han perdut el caràcter reivindicatiu i combatiu, en la lluita LGBTI i en les reivindicacions del 28 de juny. Les manifestacions han donat pas a desfilades festives, sovint buides de contingut. S’hi exalta l’amor romàntic, el love is love normatiu, monògam. És l’homonormativitat feta consigna, un model d’amor excloent i violent. A Europa, les desfilades estan protagonitzades per les grans empreses. Per al capitalisme rosa, els homes gais blancs cis i amb cossos normatius són carteres farcides. Clients. I és un model homogeneïtzant: el Pride de Madrid s’assembla al de Berlín, i és difícil diferenciar entre Londres i Brussel·les. Per al capitalisme és un model tan exitós que ciutats com Tel Aviv -coneguda per la vulneració de drets humans-, volen sumar-s’hi. Les mateixes músiques, escenes, cossos…, els mateixos discursos.
A Barcelona plantem cara. Rebutgem el Pride Barcelona, patrocinat per empreses especuladores, gentrificadores i armamentístiques com Merlin Properties, AirBnB, TheTravelBand o Vueling. A més, el model va de la mà d’una presència policial que no té cap sentit. La Policia ha reprimit les persones dissidents amb el sistema cisheteropatriarcal; ho va fer a Stonewall i ho ha fet a Barcelona. Rebutgem el punitivisme, el control policial i la repressió i reivindiquem que volem els policies fora del nostre orgull.
A Barcelona, la lluita per l’alliberament afectiu, sexual i de gènere respon a lògiques diferents. S’allunya del capitalisme rosa en ser organitzat per i per a les classes treballadores, reconeix la necessitat d’aliances amb altres lluites, rebutja l’homonormativitat i també les violències. Som així, i volem ser-ho durant molts més anys!
Lluís Forcadell és membre de la Crida LGBTI, organització per l’alliberament sexual i de gènere.
