Susanna Reigada (Barcelona, 1974) és d’aquelles veïnes de Sants de tota la vida. “No m’he bellugat més enllà d’Hostafrancs”, detalla. Un arrelament al barri que, com explica aquesta biòloga de professió, no ha fet més que incrementar-se des que va començar a fer activisme social, fa dotze anys: “Entrar al Centre Social va ser relativament fàcil i ràpid, coneixia l’entitat perquè ens deixava els espais a la gent que formàvem part de Procés Constituent a Sants, l’espai feminista... Arran de la pandèmia, em van arribar notícies que el Centre passava per un moment complicat, que l’edifici que ocupa anirà a terra i que calien mans per pensar en la transició al nou edifici, i organitzar el 50è aniversari de l’entitat, i vaig fer el pas per incorporar-me a la junta”.

A aquesta conjuntura de crisi organitzativa es va sumar el fet que calia renovar la junta. “Estava envellida, va començar a marxar gent i, com que jo portava un temps en les reunions per organitzar el 50è aniversari, em van proposar assumir la presidència i aprofitar per renovar-la, rejovenir-la i feminitzar-la”, rememora. Una decisió que al principi “no va ser fàcil” per la manca de conciliació laboral que suposava, però la decisió de començar a treballar de forma horitzontal i plenament assembleària a l’entitat va millorar la situació. “A més, el fet que s’hagin quedat persones de l’anterior junta i hagi entrat gent més jove que jo m’ha animat a continuar endavant”, confessa.

Malgrat això, la presidenta del Centre Social de Sants assegura que no és fàcil compaginar l’activisme social amb la vida laboral i personal: “M’he de posar un topall d’hores de reunions a la setmana; si passo de les quatre hores, m’angoixo”, admet. Una circumstància que ha pogut sortejar, per ara, gràcies a que s’intenten “repartir la feina entre tots”: “Mai ens sobren mans”, reconeix. “La clau és cuidar-nos entre tots nosaltres i decidir si podem assumir determinades coses o si preferim deixar-les per a més endavant”, afegeix.

La junta està oberta a noves incorporacions, però Reigada és conscient de com és de complicat seduir la gent jove: “És la gran pregunta: com ho podem fer atractiu per als joves? I mai he trobat la resposta”. Una situació que no creu que sigui fruit de la manca d’activisme entre les noves generacions: “Només cal veure com han crescut moviments com el feminista o el que combat el canvi climàtic. Però atraure’ls cap a organitzacions com el Centre Social costa més”, lamenta.

Sota el seu punt de vista, el fet que d’aquí a uns anys l’entitat pugui comptar amb un nou edifici pot ajudar a rejovenir els membres de l’associació: “Ara mateix, el nostre local no és atractiu per a la gent jove, com tampoc ho és per a la gent gran; el que necessitem són unes instal·lacions polivalents que permetin fer coses com ara jugar, parlar, tocar instruments... Amb aquests espais segurament sí que els podrem atraure, per la qual cosa haurem de lluitar per aconseguir un nou edifici d’aquestes característiques”, assenyala.