José Antonio Martínez és vicepresident de l’AV de Torre Baró, a Nou Barris. “[Tinc clar] d’on vinc i soc conscient del món que vull, on la classe social o el lloc on hagis nascut no condemni el teu futur”, assegura. No sorprèn que una persona amb aquest pensament hagi acabat ficada de ple en el moviment veïnal. Fa dos anys que Martínez forma part de l’associació, però participa en les lluites del barri des de les manifestacions que reclamaven un transport públic de qualitat, l’any 2013.

Va ser a final del 2021, coincidint amb la fundació de la Plataforma Salvem el Camp de la Creu-Colònia Castells, quan Nora Miquel va iniciar el seu camí a l’Associació de Veïns de les Corts. Feia una quinzena d’anys, però, que aquesta mare de 38 anys, llicenciada en Història de l’Art, coneixia i vivia les lluites del veïnat, sobretot les de les persones afectades pel pla urbanístic de la Colònia Castells.

Santa Coloma de Gramenet té una llarga història de reivindicacions veïnals que no acaben de resoldre’s, des de la finalització del parc de Can Zam, una proclama que es remunta als anys vuitanta, fins a la demanda d’unir les parades de metro de Trinitat Nova i Trinitat Vella per millorar les connexions amb Barcelona.

“És una guerra entre classes socials i els seus interessos”. La filòsofa Marina Garcés va ser la primera persona a prendre la paraula a la manifestació contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat, celebrada el passat 19 de setembre a Barcelona. Les assistents van aplaudir amb fervor el seu parlament, on va remarcar que el projecte d’Aena no era sostenible, i que només estava pensat per satisfer les oligarquies de poder. “Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present”, va rematar.

Inutilitzar els cadenats de la persiana amb silicona, col·locar embotits i grassa de porc -aliments prohibits pel llibre sagrat de l’Islam, l’Alcorà- a la façana del local i enganxar cartells amb consignes com “Stop islamización de Europa”.

“Desnonat” és un terme que s’utilitza per referir-se a persones que no tenen res. Els metges el fan servir quan donen els seus pacients per incurables, els creditors hipotecaris quan consideren que els seus deutors no poden pagar les hipoteques i els llogaters quan els seus inquilins no els paguen. En el primer cas, no tenir res significa que no es pot canviar el diagnòstic i el malalt morirà. En la resta de casos, que persones vulnerables poden ser privades del seu dret a l’habitatge.