No podem ser insensibles ni podem callar. El llarg patiment de la població palestina de Gaza sempre va a pitjor. Després d’anys de viure en una presó a l’aire lliure, sense dret a entrar i sortir del territori, ara està sotmesa a un setge total que només pot acabar en un desastre humanitari de proporcions immenses.

La matança de civils provocada per Hamàs no és tolerable. Però la resposta de l’estat d’Israel, encara menys. Hem d'exigir que els nostres governants, la Unió Europea, treballin per parar aquest crim de lesa humanitat.

Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres d’importants, com és la municipalització de l’aigua, les veiem ara tan difícils d’aconseguir a curt termini que no apareixen en aquest llistat, malgrat que pensem que és una demanda justa.

El proper 1 de març està previst l’inici de judici pel cas Palau. Han passat nou anys des que es va fer palès que els directius del Palau de la Música practicaven un saqueig sistemàtic de fons públics. Nou anys d’un lent procés judicial que almenys ha permès aclarir que no es tractava només d’un simple tema d’apropiació privada, sinó que també era una operació de finançament il·legal d’un partit polític. Nou anys en què, a més, s’ha jutjat un afer col·lateral, el de l'hotel del Palau, que ha culminat en una insòlita absolució de tots els acusats per part del Tribunal Suprem.