Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de leitmotiv i transporta aigua freàtica per al reg. Tot i disposar de més de 340.000 m2 -el doble que la Ciutadella-, la seva organització exageradament diàfana magnifica la sensació de falta de vida.

La presó Model ja és propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Uns dies abans d’acabar 2017 la Conselleria de Justícia va fer efectiu el traspàs, com establia el conveni firmat ara fa un any. Però no es va poder celebrar la fita històrica amb cap cerimònia, comiat, benvinguda ni festa ciutadana, com havien previst les dues administracions, per la intervenció estatal de la Generalitat de Catalunya en virtut de l’article 155. Així, l’antic penal ha passat pàgina amb total discreció i obre ara una nova etapa de transformació que durarà pel capbaix mitja dècada.

Si obrir-la va ser un trauma urbanístic, pacificar-la serà un drama automobilístic. L’AutoVia Laietana és vital per a la mobilitat motoritzada de Ciutat Vella i la sortida més ràpida cap a la Ronda Litoral des del centre de l’Eixample. I, com a bona autopista catalana, és de peatge: dia rere dia es cobra la seva altra naturalesa d’espai públic. El trànsit dens i les voreres minúscules obstaculitzen la vida quotidiana del barri Gòtic i les barriades del Casc Antic (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).

La Rambla ha viscut el seu pitjor agost en dècades. Un atropellament massiu i deliberat va segar la vida de 14 persones el passat 17 d’agost i va deixar desenes de ferits, als que hores més tard s’afegirien dues víctimes més a la Zona Universitària de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils. L’atemptat va sorprendre la ciutat en plenes vacances, quan el centre bull de visitants i els barcelonins tenen temps per passejar i gaudir de les festes majors d’estiu.

Fer microcirurgia enlloc d’obres faraòniques sona molt bé i a més és necessari, però on es posen a prova els governs municipals és a les grans reformes urbanístiques. Són les que fan sortir la gent al carrer i les que més reorienten el model de ciutat. Barcelona té una bona colla de projectes pendents que centren reivindicacions veïnals històriques: Glòries, Ronda de Dalt, Meridiana, Tres Turons, calaix de vies de Sants, casernes de Sant Andreu, reformulació dels ports Vell i Olímpic…

L’Ajuntament de Barcelona rescindeix el contracte de construcció del primer túnel per “fer net” dels retards i sobrecostos que acumula l’obra, sense el suport de l’oposició i amb inquietud veïnal per la repercussió sobre la resta del projecte.