El preu dels lloguers, l’augment del cost de la vida i els salaris baixos d’un model econòmic molt lligat al turisme precaritzen les condicions de vida de la classe treballadora a Barcelona i generen pobresa en àmplies capes de la població. “Les fortes desigualtats que hi ha a la ciutat són generades, en gran part, per la propietat privada, l’estructura de salaris i les polítiques migratòries.

Barcelona té una llarga tradició reivindicativa, també en la lluita LGBTI. A la ciutat va nàixer la primera associació del col·lectiu a l’Estat espanyol, el Movimiento Español de Liberación Homosexual, encara sota la dictadura franquista i que va donar lloc, el 1975, al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’organització que va convocar el 26 de juny del 1977 la primera manifestació de l’Orgull a l’Estat.

El moviment LGBTI està vivint els darrers anys una eclosió d’organitzacions joves i anticapitalistes que mantenen relacions fluides amb la resta de moviments socials i participen de corrents feministes, ecologistes, comunistes, anarquistes o de l’esquerra independentista. En certa manera, és una tornada als orígens: després de la revolta a Stonewall Inn el 1969 a Nova York, el moviment LGBTI ja va connectar amb les noves esquerres i els moviments revolucionaris del moment, que aspiraven a l’alliberament de la diversitat del desig sexual i de les expressions del gènere.

L’amiant és un material que pot alliberar partícules cancerígenes si s’ha acabat la seua vida útil o es trenca. Està considerat un cancerigen de primer nivell per l’OMS des del 1976. “Molt poca exposició pot provocar fibrosi pulmonar o diferents tipus de càncer, des de pulmó, laringe o gònades a mesotelioma pleural o peritoneal”, assenyala Josep Tarrés, metge de capçalera i pneumòleg. A més, té un llarg període de latència, ja que de mitjana passen uns 40 anys fins que no es desenvolupa una malaltia associada.

El 20 de març, més de 500 persones es van manifestar al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, a Nou Barris, per queixar-se de la gestió del Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres. La principal denúncia era la manca de recursos endèmica del centre, que els darrers dos anys ha vist com perdia qualitat de forma accelerada.

Barcelona ha estat pionera en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere. No en va, la primera organització de l’Estat, el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), va sorgir a la ciutat a les darreries del franquisme. A més, la primera manifestació de l’Orgull a Espanya va ser també a Barcelona: es va produir el 26 de juny del 1977 i va recórrer les Rambles. Tot aquest bagatge ha cristal·litzat en els darrers anys en una sèrie de rutes al voltant de la història de les persones LGBTI.

La Casa de la Premsa va servir l’any 1929 com a espai per acollir els i les periodistes que cobrien informativament l’Exposició Internacional que aquell any se celebrava a la capital catalana. De titularitat municipal, ha tingut diferents usos, però en els darrers 25 anys no havia tingut cap funció. Fa cinc anys, diferents associacions veïnals, a les quals es van sumar organitzacions de periodistes, van iniciar el camí per recuperar-la per al veïnat i vincular-la temàticament al consum crític de la informació.

Més de cinc mil veïns i veïnes de Sant Andreu i Sant Martí han recolzat la iniciativa ciutadana, promoguda per les entitats veïnals, que reclama la reforma urgent del pont del carrer Santander que passa per sobre de les vies del tren de la costa i que comunica Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besós.

Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja que no compta amb un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge (PEPNat) com reivindiquen veïns, ecologistes i entitats socials des de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola.

Lourdes Garcia és portaveu del Sindicat de Llogaters, entitat que es va presentar oficialment el passat 12 de maig a Barcelona. A l’octubre va tenir lloc la darrera assemblea per abordar la situació precària dels llogaters, que havien estat els grans oblidats del moviment de defensa del dret a l’habitatge.