Barcelona es qualifica de ciutat refugi i forma part d’una aliança de ciutats amb el mateix nom que planteja unitàriament una sèrie de demandes a l’Estat a favor dels immigrants i refugiats. Però cal preguntar-se si supera la prova de la pràctica, és a dir, si en el fets reals de cada dia Barcelona és una ciutat on les persones immigrades i les demandants d’asil troben una acollida digna.

Des de la dècada del 1980, quan els ajuntaments democràtics comencen la seva tasca de gestió urbana, els espais públics s’han vist exposats a dinàmiques de canvi, algunes de les quals s’han revelat de manera inesperada durant els últims anys, com ara la contínua erosió de les condicions de la sociabilitat urbana tradicional als espais públics arquetípics de la ciutat moderna, a causa de dinàmiques directament o indirectament relacionades amb els processos de globalització.

Ara fa quatre anys, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ens sumàvem al canvi que aleshores es vivia al conjunt del país. Preveient nous escenaris municipals -fills del cicle de crisi i lluita social- i davant de les propostes de la “nova política”, proposàrem que la transformació havia de ser també econòmica si es volia un canvi substancial.

De nou tenim eleccions municipals i com és habitual al moviment veïnal, els barris posen al dia les reivindicacions que consideren importants per presentar als candidats a l’alcaldia i posteriorment a l’equip que haurà de gestionar l’Ajuntament durant els pròxims quatre anys. Agraïm l’esforç que han realitzat 63 associacions veïnals per respondre la petició de Carrer de sintetitzar únicament tres prioritats.

Maria Teresa Martínez, Marcel·la Güell i Marta Carrera firmen aquest article de la vocalia de Sanitat de la Favb

Barcelona no pot esperar més. Cada any paguem un tribut social i sanitari extraordinari per mantenir el trànsit escampat per tot Barcelona: l’any 2018 més de 250 morts prematures per contaminació, més de 1.450 ingressos hospitalaris per malalties respiratòries o cardiovasculars, 12 morts i 240 ferits greus en accidents de trànsit i un 57,3% de població exposada a un soroll superior al màxim aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut.

El 98% de la població de Barcelona respira aire contaminat i el 2017 es van incrementar els nivells dels contaminants més crítics. Així ho assenyala l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que calcula en 354 les morts prematures pels nivells de partícules PM2,5 en l’aire. Una veritable epidèmia per a la nostra salut; relacionada amb diversos tipus de càncer, malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques.

S’apropen eleccions i no hi ha dubte que la seguretat ciutadana serà un dels temes estrella de la campanya. L’últim baròmetre semestral de Barcelona (desembre 2018), situa la inseguretat com el problema que més preocupa el 20% de la ciutadania. Si el bon govern consisteix a resoldre els problemes de la gent, aquest és un debat ineludible.

La llamada “nueva política” -es decir, los partidos que nacieron para canalizar el descontento por la crisis y contra el régimen del 78: Podemos, Bcn En Comú, Las Mareas- suscita al principio enormes esperanzas en un electorado hastiado de la política tradicional. Pero si por las razones que sean (condicionantes políticos, económicos o legales; o simple acomodamiento al poder) no cumple las expectativas que genera, la frustración puede llegar a ser directamente proporcional al entusiasmo que levantó en su origen.

Carles Prieto va ser president de la Favb entre 1978 i 1982

És veritat que fa més de 40 anys que van passar moltes coses, i que una de les més importants va ser la realització de les primeres eleccions municipals democràtiques després de Franco.