S’apropen eleccions i no hi ha dubte que la seguretat ciutadana serà un dels temes estrella de la campanya. L’últim baròmetre semestral de Barcelona (desembre 2018), situa la inseguretat com el problema que més preocupa el 20% de la ciutadania. Si el bon govern consisteix a resoldre els problemes de la gent, aquest és un debat ineludible.

La llamada “nueva política” -es decir, los partidos que nacieron para canalizar el descontento por la crisis y contra el régimen del 78: Podemos, Bcn En Comú, Las Mareas- suscita al principio enormes esperanzas en un electorado hastiado de la política tradicional. Pero si por las razones que sean (condicionantes políticos, económicos o legales; o simple acomodamiento al poder) no cumple las expectativas que genera, la frustración puede llegar a ser directamente proporcional al entusiasmo que levantó en su origen.

Carles Prieto va ser president de la Favb entre 1978 i 1982

És veritat que fa més de 40 anys que van passar moltes coses, i que una de les més importants va ser la realització de les primeres eleccions municipals democràtiques després de Franco.

Fa quatre anys analitzàvem a Carrer l’escenari electoral que s’acostava amb els comicis del 24-M i recordàvem que Barcelona se la jugava de nou perquè la ciutat sempre se la juga. L’equilibri social entre els barris, les desigualtats creixents i el model de ciutat seguien al centre del debat polític després de quatre anys de govern convergent.

Barcelona ja no existeix. Barcelona s’està acabant. La Barcelona que nosaltres coneixíem, amb tots els seus problemes i els seus millors racons, s’està acabant si les coses no fan un gir radical en els propers anys.

En record de Lluís Estrada i del Fòrum de la Ribera del Besòs

L’any 2008 el recinte de Can Ricart fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya, i va obtenir la màxima qualificació que només ostenten algunes importants peces fabrils dintre del patrimoni industrial.

El 22@ és fruit dels debats sobre la digitalització i l’encaix urbà de la nova fase industrial que tenen lloc cap a la segona meitat dels anys 90. L’estudi Ciutat Digital, encarregat per l’associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona a Miquel Barceló i Antoni Oliva, es pot considerar l’embrió del nou model de sòl industrial que es volia assajar al Poblenou.

El Poblenou ha patit en el darrer quart de segle una transformació més gran que cap altre barri d’aquestes proporcions a Catalunya. I també la mutació més profunda en els seus dos darrers segles. Excepte les dues hectàrees que ocupa el cementiri del Poblenou, tota la resta, on viuen els vius, ha estat afectada per diversos plans urbanístics. De ser un barri gris, brut i oblidat ha passat a ser la icona que atreu mirades vers una pretesa smart city banyada per la Mediterrània.

Els processos de transformació urbanística que han viscut els barris del Poblenou i del Maresme han aportat certes millores, però també han propiciat l’increment del preu del sòl i dels habitatges amb la conseqüent expulsió de veïns, així com la deslocalització de l’activitat econòmica tradicional i la desaparició de petites empreses.

Dins del conflicte que viu Catalunya al voltant de la independència, ha mancat el debat sobre quin tipus d’Estat i societat es volen conrear. Cert és que algunes coses sí que s’han dit, i en aquest sentit, la majoria de veus s’han pronunciat per la creació d’un Estat d’estructures similars a la resta d’estats de l’Europa occidental, i entre aquestes, la de tenir exèrcit.