Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja que no compta amb un Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge (PEPNat) com reivindiquen veïns, ecologistes i entitats socials des de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola.

Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i un vessant d’ús recreatiu.

Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de leitmotiv i transporta aigua freàtica per al reg. Tot i disposar de més de 340.000 m2 -el doble que la Ciutadella-, la seva organització exageradament diàfana magnifica la sensació de falta de vida.

A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea i molts carrers convertits en autovies que actuen més com a frontera entre barris que com a nexe d’unió, ho confirma.

Si la resposta popular organitzada davant la “turistització” de la ciutat és un fenomen relativament recent, en el sector de creuers hem hagut d’esperar fins fa molt poc temps per veure les primeres mobilitzacions. Cosa estranya si tenim en compte que, dels múltiples tipus de turisme que exploten Barcelona, el de creuers n’és el més intensiu. Probablement ho expliqui l’enorme propaganda que envolta aquest sucós negoci, basada en una suposada democratització del luxe i en la mentida d’un turisme de qualitat que no genera conflictes i sí molta riquesa.

Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació turística i els seus efectes sobre la vida quotidiana dels barcelonins s’hi suma un altre element, que sovint passa més desapercebut però que posa en risc la salut de tothom.

Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions.

En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing europeu a encapçalar-lo, per davant de Cittavechia -un port proper a Roma- i de les Balears, segons les dades recopilades per MedCruise, l’associació de ports de creuers del Mediterrani.

Faltaven pocs minuts per a les nou del matí del dimarts 24 d’octubre quan van començar a arribar activistes veïnals i ecologistes a la porta del World Trade Center. Poc després es desplegava una gran pancarta amb el lema No a la nova terminal per la massificació turística i la contaminació que ocupava l’entrada a les oficines del Port de Barcelona i es donava pas a la protesta que s’havia iniciat uns dies abans a les xarxes socials amb la presentació d’un manifest i que encara continua.

Un mercat és una ciutat. Els passadissos fan de carrers, les parades, de botigues que se situen en parcel·les. I pensant-ho d’aquesta manera, un mercat, doncs, estaria sotmès a les mateixes forces econòmiques ideològiques... que amb visions i interessos contradictoris tensen la ciutat.

Després d’anys d’abandonament pel que fa al manteniment, ens trobem a les portes d’una llargament promesa remodelació de l’Abaceria. Dissenyada per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i amb un cost de 33 milions d’euros, la reforma pretén, entre d’altres aspectes, incloure un supermercat i un aparcament en un equipament que tindrà fins a tres plantes soterrades. Davant d'aquest projecte, Gràcia cap on vas i un conjunt d’entitats de la Vila creiem que el veïnat ens hem de plantar i dir ben clar: