En temps de crack financer, la reforma de l'històric mercat de Sant Antoni era vista com una oportunitat de reactivació del barri. Anys després, mentre molts ciutadans viuen una crisi crònica, la bombolla immobiliària s'ha reactivat a Barcelona. El resultat és la substitució de veïns i botiguers a una zona afectada per una dinàmica d'especulació i gentrificació. En aquest context, la propera reapertura del mercat genera algunes inquietuds.

“The Boqueria is recognized as the best market in the world.” Així, en anglès i en un to digne de guia turística, ho proclama el web de l’Ajuntament de Barcelona, en l’apartat dedicat als mercats municipals. El consistori fa referència a un rànquing elaborat per la CNN l’abril passat, que en efecte, situava el popular mercat de la Rambla barcelonina al capdavant d’un top ten mundial d’espais de venda de productes de proximitat.

Un dels últims mercats municipals sotmès a una remodelació integral és el de Sant Andreu. El 27 de juny passat va començar la construcció de les carpes provisionals i l’objectiu és que reobri les portes totalment renovat durant el primer semestre del 2019, tot i que l’experiència diu que poques vegades es compleixen els terminis. Al marge del calendari, la seva remodelació és una vella reivindicació veïnal perquè l’equipament està molt degradat i cau a trossos.

A pesar de la relativamente tardía introducción de los mercados cubiertos en Barcelona, la ciudad ha podido consolidar con los años un importante sistema policéntrico de mercados. No es el caso de muchas ciudades europeas o norteamericanas, carentes ya desde hace mucho tiempo de una red de mercados cubiertos minoristas o dotadas en todo caso de un solo mercado.

El matí que l’alcalde Pasqual Maragall (1982-1997) va entrar al mercat de la Concepció per primera vegada, una mà anònima va apagar tots els llums i els paradistes, a les fosques, li van organitzar una bona serenata. Maragall era socialista i els venedors, no. I per això la bronca. Les protestes es van repetir el 1986 quan l’Ajuntament va voler remodelar el mercat.

L’aposta per la “nova política” no rau només en presentar un nou corpus programàtic innovador, sinó en establir, per sobre d’aquest, una dinàmica diferent per portar-lo a terme, on la transparència i la participació deixin de ser adjacents per passar a ser intrínsecs a l’actuació municipal. Per tant, la valoració d’aquests dos anys no es pot reduir a fer un repàs sobre el grau de compliment de les promeses electorals, sinó en analitzar allò, tan important com eteri, de “portar aire net a les institucions”.

Per a l’anàlisi dels dos primers anys de l’actual govern municipal en termes ambientals cal tenir en compte tres premisses: la primera és la importància de tractar les temàtiques ambientals des d’una coherència global, ja que de forma aïllada o a curt termini les intervencions en matèria de medi ambient perden congruència. La segona és que les problemàtiques ambientals són tan àmplies que difícilment es poden abastar totes.

Dues sorolloses polèmiques han marcat les actuacions municipals en matèria de memòria històrica durant el darrer bienni: la instal·lació d’un seguit de carretons de la compra incendiables, en homenatge a les persones sense llar, al mausoleu del Fossar de les Moreres, durant el darrer festival Llum Barcelona (avortada pel mateix Ajuntament davant l’allau de protestes); i l’exhibició d’una estàtua eqüestre de Franco davant del Centre Cultural El Born, en el marc de la mostra Franco, Victòria, República i espai urbà que, com és sabut, va acabar amb l’efígie dictatorial per terra i ret

Barcelona en Comú va accedir al govern municipal amb un discurs crític amb el turisme i amb els impactes negatius que aquest sector té sobre la ciutat, com ara la degradació de la qualitat de vida als barris o l’encariment de l’habitatge.

Fer microcirurgia enlloc d’obres faraòniques sona molt bé i a més és necessari, però on es posen a prova els governs municipals és a les grans reformes urbanístiques. Són les que fan sortir la gent al carrer i les que més reorienten el model de ciutat. Barcelona té una bona colla de projectes pendents que centren reivindicacions veïnals històriques: Glòries, Ronda de Dalt, Meridiana, Tres Turons, calaix de vies de Sants, casernes de Sant Andreu, reformulació dels ports Vell i Olímpic…