Aquest mapa mostra la renda mitjana per persona als municipis del Baix Besòs: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

Ha estat confeccionat pels tècnics de la Taula Veïnal d’Urbanisme de Barcelona utilitzant dades de l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2019, i estan agrupades per seccions censals.

Fa temps que els especialistes en salut pública ens recorden: “La teva salut està més relacionada amb el codi postal de la teva llar que amb el teu codi genètic”. Dos grans investigadors britànics en salut pública, Richard Wilkinson i Kate Pickett, han mostrat que les desigualtats de renda estan directament relacionades amb molts problemes socials. També van anticipar que la gran pandèmia dels països rics és la de les malalties mentals, molt associades a les desigualtats. Estem, doncs, davant una problemàtica crucial.

Era un còctel explosiu: pisos construïts amb la urgència dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, rendes baixes, població vulnerable, abandonament per part de les Administracions i crisi econòmica. L’habitatge als barris de la Pau i el Besòs-Maresme, a Barcelona, està al límit. Almenys el 20% dels pisos estan en mans de bancs i fons voltor, que no fan cap mena de conservació ni rehabilitació de les finques. Són pisos que han acabat en mans de les màfies de l’ocupació, que els relloguen a famílies vulnerables.

“La convivència en el barri del Besòs i el Maresme s’ha malmès en els darrers anys”, afirma Tareixa Pardo, vocal d’habitatge de l’Associació de Veïns i Veïnes Barri Maresme de Barcelona. Això es deu, segons afirma, a la inacció de la Guàrdia Urbana, que ha permès un mal ús de l’espai públic, junt amb el fet que “caldria més pedagogia i una campanya de civisme” que reclamen des de fa temps.

La indústria ha resultat clau per multiplicar per 18 els habitants de Sant Adrià de Besòs en l’últim segle i, alhora, ha originat maldecaps per contaminació encara latents. El futur del municipi depèn en part de l’habilitat amb què refaci la seva identitat fabril, en decadència els darrers anys: les 203 fàbriques registrades el 2012 han baixat fins a 141 el 2021, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. La regeneració està en bona part condicionada a la mutació -concebuda per als pròxims anys- en l’entorn de les Tres Xemeneies.

Encara que s’autodenomina nouvingut a Sant Adrià de Besòs, el president de l’Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Antoni Pons, és segurament una de les persones que millor coneix aquest racó del pla de Barcelona i, en concret, el districte que va des del costat esquerre del Besòs fins a Badalona. Una zona que, com la resta de districtes de Sant Adrià, no compta amb fronteres naturals, sinó que “està delimitada per les grans infraestructures que la travessen”.

L'Hospital Germans Trias i Pujol és el centre sanitari de referència de Badalona i atén, en conjunt, 800.000 persones de les comarques del Barcelonès i el Maresme. Està ubicat a la muntanya de Can Ruti, en ple pulmó verd, allunyat de la voràgine de la quarta ciutat més poblada de Catalunya. Però aquesta virtut és també l’origen del seu principal escull: les dificultats per accedir a les instal·lacions. Per arribar-hi, només hi ha dues opcions: l’autobús o el cotxe. Tot i l’ampliació de línies de bus dels darrers anys, el veïnat de l’entorn continua considerant que són insuficients.

Julio Molina no només exerceix de president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (Favb): també representa una figura de consens entre entitats i formacions polítiques. Des de la legalització de la federació, el 1984, que l’incombustible activista ha estat enrolat en les diverses lluites i campanyes suscitades de la ciutadania. Una experiència, però, on no totes les reivindicacions han derivat -encara- en victòria.

La Ciba és un espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista, ubicat en l’antiga fàbrica farmacèutica del mateix nom i que es va inaugurar fa dos anys a Santa Coloma de Gramenet. “Les dones no s’inserien laboralment amb tanta facilitat com els homes perquè no es podien desplaçar fora de la ciutat a la recerca de feina si tenien responsabilitats de cura”, argumenta Zaida Muxí, arquitecta i ex-directora d’Urbanisme i Habitatge de l’ajuntament colomenc. Per això, un dels objectius d’aquest equipament municipal va ser també el de “crear oportunitats”, afegeix Muxí.

Santa Coloma de Gramenet té una llarga història de reivindicacions veïnals que no acaben de resoldre’s, des de la finalització del parc de Can Zam, una proclama que es remunta als anys vuitanta, fins a la demanda d’unir les parades de metro de Trinitat Nova i Trinitat Vella per millorar les connexions amb Barcelona.