La pandèmia és universal. Però no té el mateix impacte arreu. Tampoc a Barcelona, als seus barris i a la seva població. La web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona publica diàriament una detallada informació sobre com afecta la Covid-19 a la població de Barcelona que permet fer-se una representació aproximada del seu desigual impacte sobre la ciutadania i de la seva evolució.

Quan semblava que sortíem de la pandèmia, l’Ajuntament va considerar que tocava anar tots a una i va conjurar-nos a fer el que calgués per curar una ciutat malferida per les conseqüències socials que ha provocat la Covid-19. El consistori ens convidava a contribuir a un gran acord històric que s’havia de saldar amb la signatura del Pacte per Barcelona. Per arribar aquí, el govern municipal va obrir un procés participatiu al qual va convocar els agents socials, polítics, econòmics, culturals i veïnals que va creure convenient.

La primavera i l’estiu del 2020 han estat diferents. Arreu del món com a Barcelona. La pandèmia del coronavirus ho ha trasbalsat tot. Fins al punt que, durant setmanes, la ciutat que sempre bullia d’activitat i de visitants no tan sols ha rebaixat el seu ritme fins a estampes preolímpiques, com s’ha vist de juny a setembre, sinó que fins i tot va quedar pràcticament paralitzada, i buits els seus carrers, durant bona part dels mesos de març, abril i maig.

L'entrada en cotxe per l’ampla avinguda anomenada “dels franctiradors” ens va deixar muts. Només la llum de la lluna permetia veure les figures fantasmagòriques d'edificis que s'aguantaven de peu de miracle, foradats com un colador, envoltats dels esquelets d'altres edificacions destruïdes.

L'urbanisme és la disciplina que analitza les necessitats dels assentaments humans i que, a més, dissenya les estratègies d’actuació necessàries per millorar les condicions de vida dels habitants d’aquests assentaments, sempre amb la finalitat exclusiva de satisfer l’interès general.

El passat dimarts 24 de febrer la Favb, juntament amb els sindicats CCOO i UGT, la PAH, l’Observatori DESC, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, ECOM, la Fundació Arrels, la Fundació APIP-ACAM i Entrepobles, presentava en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya la Crida a un Pacte per a l’Habitatge 2020-2030.

Aquest any es compleixen 30 del naixement del Port Olímpic, escenari de la competició de vela dels Jocs i una de les icones de la Barcelona del segle XXI. Però no sembla que hi hagi gaire motius per celebrar: la zona s’ha anat degradant amb un model dedicat a l’oci nocturn i al turisme low cost, amb greus conseqüències per a la convivència del barri que l’han deixada a esquenes de la ciutat i del veïnat, especialment a les nits.

La Neus Saavedra es va posar alarma a casa abans de l’estiu. “Les meves filles estaven molt angoixades i em van convèncer perquè ho fes abans de marxar de vacances. Ara a l’escala tothom té alarma”, explica.

Aquests darrers mesos la seguretat ha passat a ocupar el primer pla del debat ciutadà a Barcelona. Conscients que és una qüestió que no es pot obviar, a la Junta de la Favb hem encetat diverses iniciatives per entendre la naturalesa del problema i les propostes que cal tirar endavant. Aquí presento algunes de les idees i reflexions que han començat a sortir (encara que ningú més que jo és el responsable del que escric).

Des que amb l’acord de Govern entre Barcelona en Comú i el PSC Albert Batlle va assumir la tinença d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, ha imprès un gir radical en el relat de la seguretat des de la institució, basat en l’increment de la pressió de les forces policials com a recepta única per abordar la delinqüència i en l’assenyalament de col·lectius vulnerables, com els manters, les persones que ocupen pisos com a solució desesperada a la necessitat d’un sostre o els menors no acompanyats, com a principals agents de l’increment de l’activitat deli