La medecina moderna és cada cop més complexa i sofisticada, els aparells i altres mitjans tècnics de què disposa ajuden a aconseguir solucionar malalties que fins fa relativament poc temps eren considerades mortals de necessitat, i el progrés científic i tecnològic avança cada cop a més velocitat.

En plena irrupció del moviment Fridays For Future, la paraula “contaminació” s’ha tornat a situar amb força a l’agenda de Barcelona. Però l’emergència per diverses formes de contaminació fa temps que plana sobre la capital catalana. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global, si es reduïssin els nivells de contaminació a la conurbació de Barcelona als límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, cada any s’evitarien 659 decessos prematurs.

“Salvemos nuestros pulmones, fuera la planta”. És el mes de gener de 1977, i la pancarta encapçala la manifestació de veïns i veïnes de Nou Barris que protesten contra l’Ajuntament per la instal·lació d’una planta asfàltica a Roquetes i Trinitat Nova. Erigida sobre terrenys forestals i transgredint la normativa de proximitat a habitatges, la planta asfàltica només funcionarà una vegada.

Barcelona es qualifica de ciutat refugi i forma part d’una aliança de ciutats amb el mateix nom que planteja unitàriament una sèrie de demandes a l’Estat a favor dels immigrants i refugiats. Però cal preguntar-se si supera la prova de la pràctica, és a dir, si en el fets reals de cada dia Barcelona és una ciutat on les persones immigrades i les demandants d’asil troben una acollida digna.

Des de la dècada del 1980, quan els ajuntaments democràtics comencen la seva tasca de gestió urbana, els espais públics s’han vist exposats a dinàmiques de canvi, algunes de les quals s’han revelat de manera inesperada durant els últims anys, com ara la contínua erosió de les condicions de la sociabilitat urbana tradicional als espais públics arquetípics de la ciutat moderna, a causa de dinàmiques directament o indirectament relacionades amb els processos de globalització.

Ara fa quatre anys, des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya ens sumàvem al canvi que aleshores es vivia al conjunt del país. Preveient nous escenaris municipals -fills del cicle de crisi i lluita social- i davant de les propostes de la “nova política”, proposàrem que la transformació havia de ser també econòmica si es volia un canvi substancial.

De nou tenim eleccions municipals i com és habitual al moviment veïnal, els barris posen al dia les reivindicacions que consideren importants per presentar als candidats a l’alcaldia i posteriorment a l’equip que haurà de gestionar l’Ajuntament durant els pròxims quatre anys. Agraïm l’esforç que han realitzat 63 associacions veïnals per respondre la petició de Carrer de sintetitzar únicament tres prioritats.

Maria Teresa Martínez, Marcel·la Güell i Marta Carrera firmen aquest article de la vocalia de Sanitat de la Favb

Barcelona no pot esperar més. Cada any paguem un tribut social i sanitari extraordinari per mantenir el trànsit escampat per tot Barcelona: l’any 2018 més de 250 morts prematures per contaminació, més de 1.450 ingressos hospitalaris per malalties respiratòries o cardiovasculars, 12 morts i 240 ferits greus en accidents de trànsit i un 57,3% de població exposada a un soroll superior al màxim aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut.

El 98% de la població de Barcelona respira aire contaminat i el 2017 es van incrementar els nivells dels contaminants més crítics. Així ho assenyala l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que calcula en 354 les morts prematures pels nivells de partícules PM2,5 en l’aire. Una veritable epidèmia per a la nostra salut; relacionada amb diversos tipus de càncer, malalties respiratòries, cardiovasculars i neurològiques.