Itzíar González, arquitecta i regidora del districte de Ciutat Vella durant el mandat de Jordi Hereu, em va dir una frase que se’m va quedar gravada al cervell. “Si fos per ells, posarien unes tanques d’accés a tot el perímetre de Ciutat Vella i ho convertirien en un parc temàtic”.

Un preàmbul per entendre de qui són les competències sobre l’ordre públic a Barcelona. La preservació de l’ordre en l’espai públic de la ciutat és competència de l’Ajuntament, exercida a través del cos de la Guàrdia Urbana, mentre que la persecució del delicte és competència dels Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica amb la qual, evidentment, col·labora la policia local.

Escric de nou sobre l’existència o no d’una crisi d’inseguretat a Barcelona. Reconec que se’m fa difícil avui, dia 21 d’octubre, parlar d’aquesta tan grapejada crisi.

Des de 1978 la Conferència d’Alma Ata i l’OMS han promogut que la participació comunitària obrís a la ciutadania la possibilitat de ser agent del desenvolupament i la millora de la salut. Mitjançant el millor coneixement de la situació i amb l’incentiu de resoldre els problemes comuns, la participació comunitària s’entén des d’aleshores com l’inici d’un procés d’assumpció de responsabilitats per part dels individus i les famílies sobre el benestar propi i de la col·lectivitat i, en conseqüència, la promoció de les accions necessàries.

Coneixement dels barris, visió de ciutat i capacitat d’entendre com funciona el sistema que gestiona un dret humà troncal, el dret a la salut. Organització i constància per denunciar -a l’estil “gota malaia”- les deficiències en els equipaments als barris, llistes d’espera, ràtios professionals o dotacions econòmiques. I segurament el més important: consciència política per no resignar-se a adoptar el rol de mers “usuaris” de la sanitat.

Les reflexions d’aquest article es basen en un enfoc des de la psicologia individual i dels grups i en l’experiència de treball en la xarxa de Salut Mental i amb col·lectius de persones en situació d’atur i amb grups de gent gran.

El codi postal determina la salut dels ciutadans. Dit amb altres paraules, digues-me en quin barri vius i et diré quina esperança de vida tens o et queda. Això és així perquè les desigualtats en salut estan fortament condicionades per les desigualtats socials i econòmiques, de manera que els habitants d’un barri pobre com Torre Baró moriran de mitjana onze anys abans que els residents a Pedralbes.

La medecina moderna és cada cop més complexa i sofisticada, els aparells i altres mitjans tècnics de què disposa ajuden a aconseguir solucionar malalties que fins fa relativament poc temps eren considerades mortals de necessitat, i el progrés científic i tecnològic avança cada cop a més velocitat.

En plena irrupció del moviment Fridays For Future, la paraula “contaminació” s’ha tornat a situar amb força a l’agenda de Barcelona. Però l’emergència per diverses formes de contaminació fa temps que plana sobre la capital catalana. Segons un estudi de l’Institut de Salut Global, si es reduïssin els nivells de contaminació a la conurbació de Barcelona als límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, cada any s’evitarien 659 decessos prematurs.

“Salvemos nuestros pulmones, fuera la planta”. És el mes de gener de 1977, i la pancarta encapçala la manifestació de veïns i veïnes de Nou Barris que protesten contra l’Ajuntament per la instal·lació d’una planta asfàltica a Roquetes i Trinitat Nova. Erigida sobre terrenys forestals i transgredint la normativa de proximitat a habitatges, la planta asfàltica només funcionarà una vegada.