José Mansilla és doctor en Antropologia social, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i autor de llibres com Mierda de ciudad (Pol·len Edicions, 2015), Ciudad de vacaciones: conflictos urbanos en espacios turísticos (Pol·len Edicions, 2018) o La pandemia de la desigualdad (Edicions Bellaterra, 2020). Una de les seves obres més recents és Los años de la discordia (Apostroph), en què analitza els quatre anys del mandat de Xavier Trias.

A Barcelona hi ha persones que viuen a la ciutat i persones que hi generen vida. Una d’aquestes darreres és, sens dubte, l’arquitecte i activista cultural Xavier Basiana (Manresa, 1953). Des que va arribar a la Sagrera amb 17 anys, no ha fet més que revolucionar el barri, d’on mai ha marxat, i immortalitzar la ciutat càmera en mà. La seva obra és indispensable per entendre no només part de la Barcelona del passat, sinó també l’actual.

Arantxa Tirado (Barcelona, 1978) és politòloga i doctora en Relacions Internacionals i en Estudis Llatinoamericans. Les seves investigacions inclouen l’estudi del lawfare [guerra judicial] contra els governs d’esquerres a l’Amèrica llatina o la importància de la classe obrera, però també ha analitzat la forma com la ultradreta penetra en els barris. A les portes de les eleccions municipals, parlem amb ella dels discursos que impulsen aquestes formacions i de l’acció de les esquerres a l’hora de confrontar-los.

Eugeni Rodríguez és des del 1985 portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). També és president de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una entitat creada el 2008 per denunciar les agressions homòfobes i donar suport a les víctimes. Fa poc, el diari Público els ha donat un premi per la seva defensa dels drets del col·lectiu LGBTI.

L’Observatori contra l’Homofòbia fa 14 anys. Com es va crear?

Les caricatures del Manel Puyal Cardona han estat fidels a les pàgines de Carrer. Però el Manel mai havia sortit en aquesta última pàgina, La del darrere, ara La contra. Ha passat de ser un productor, en terminologia del Sindicato Vertical, a ser un protagonista molt a contracor. Però una cosa és ser discret i modest i una altra és passar-se de frenada. Si arribeu al final d’aquest retrat veureu fins on arriba la seva discreció.

Va escriure el llibre De suburbi a ciutat, sobre les lluites populars dels anys setanta i vuitanta a Santa Coloma de Gramenet, i la planificació popular del futur de la ciutat coneguda com a Pla Popular. Exhaurit, han hagut de fer-ne una segona edició.

Ja fa anys que els productes que abunden al Mercat de la Boqueria de Barcelona són els que els turistes poden consumir in situ -sucs de fruites, empanades argentines, burritos...- o bé els que poden endur-se de tornada al seu país, com ara els embotits envasats al buit. De fet, de totes les parades que hi ha, només nou no ofereixen cap producte enfocat al turisme. Una de les poques que resisteixen és la botiga de fruites i verdures Cal Neguit, regentada per Pere Miquel, que és la cinquena generació de la seva família que es dedica a la pagesia.

Alto y enjuto, de ojos pequeños e intensos, Dani Pardo habla con una seguridad apabullante, al menos sobre el tema que nos ocupa. Me cita en un bar oscuro, de mesas adosadas a la pared y asientos de escay, situado al borde mismo de la plaza de Sant Pere. El barrio tiene una atmósfera alternativa en la que Daniel, por ética y estética, encaja a la perfección. Y así, entre cerveza y cerveza, disecciona en canal un fenómeno que en su opinión amenaza a Barcelona: el turismo.

El Gobierno estaba sumido en el pánico y no se daba por satisfecho con el arresto de las mujeres que habíamos roto ventanas. Con una ceguera y una actitud de lo más estúpida, pretendían conseguir la imposible hazaña de destrozar de golpe todo el movimiento activista”. El capítulo II del libro III de las memorias de la sufragista Emmeline Pankhurst (Mi historia) hace honor a la madre coraje de Mánchester que luchó por el voto femenino: impetuosa, directa, espontánea.

Montserrat Cervera i Milena Duch són dones de generacions diferents, però les dues militen en el feminisme autònom i formen part de Ca la Dona, un espai de referència del moviment a Catalunya. Amb elles avaluem l’impacte de la pandèmia sobre el moviment feminista, que havia viscut un moment d’eclosió els anys previs, amb manifestacions massives arreu del territori. També parlem dels debats, els consensos i els reptes, de la relació amb les institucions, la repressió, i de l’ofensiva que representa per a les dones l’ascens de l’extrema dreta.