Vicenç Casals Costa, professor del Departament de Geografia Humana de la UB i un gran expert en el verd urbà, afirma que Parcs i Jardins ha estat un aparell de propaganda de l’Ajuntament. I que durant anys es van fer “plantacions electorals” amb molta flor. I posa com exemple el cas de Can Galopa, la finca de Collserola que l’alcalde Joan Clos va voler convertir en una vinya per poder regalar ampolles de vi made in Barcelona a les visites il·lustres. Van tirar endavant el projecte saltant-se totes les lleis hagudes i per haver.

Lourdes Garcia és portaveu del Sindicat de Llogaters, entitat que es va presentar oficialment el passat 12 de maig a Barcelona. A l’octubre va tenir lloc la darrera assemblea per abordar la situació precària dels llogaters, que havien estat els grans oblidats del moviment de defensa del dret a l’habitatge.

Conversar amb el Luke és conversar amb moltes persones alhora. Veí crític, supervivent nat, antisistema compromès, independentista convençut, amant de la natura, de la bicicleta i de Sabina. La seva visió no és només local, sinó que l’extrapola al conjunt de la societat. Des del parc de Gandhi, al bell mig del Poblenou, aquest andalús d’origen i català d’adopció ens explica que viure en aquest barri és cada cop més difícil, principalment pel preu dels lloguers: “És tan elevat que molta gent ha de marxar d’aquí. La famosa gentrificació.

A finales de marzo, en lo alto del Turó de la Rovira -en el lugar conocido como Los Cañones- y a iniciativa de la Comisión Ciudadana por la Recuperación de la Memoria de los Barrios de Barracas, el Ayuntamiento de Barcelona descubrió una placa conmemorativa para recuperar y reivindicar la historia de los antiguos barrios que se levantaron en las zonas del Carmel y de Can Baró poblados a partir de los años cincuenta por inmigrantes que llegaban a Barcelona en busca de un futuro más esperanzador.

Turisme, gentrificació, especulació, bombolla del preu del sòl, èxode cap a la perifèria… Són termes que marquen avui l’agenda de tots els debats sobre Barcelona, i la marcaran sens dubte en el futur més pròxim. Què passarà amb aquests i altres fenòmens de cara als pròxims 25 anys? Aniran a més? Tenen límit? Esclataran?

Entrevista a Núria Esplugas, integradora social. Va néixer el mateix any que ‘Carrer’

Núria Esplugas entra a la sala com un remolí. Deixa el casc de la moto en una cadira, es desprèn de l'anorac, de la bufanda de llana que fa només uns segons li embolicava per dues vegades el coll, s'amaga el pèl darrere de les orelles i amb una resolta inseguretat em mira als ulls i diu:
- Vinga.

Joan A. Llinares va ser “l’home de la neteja” del Palau de la Música quan es va descobrir el lladronici de Millet i Montull. Va ser nomenat director executiu el juliol de 2009 i durant el seu mandat, que va durar 18 mesos, va descobrir una frondosa teranyina de suborns i comissions que esquitxava molta gent i que va avergonyir tot el país. Ell va arribar a provar que en els darrers 10 anys s’havien “despistat” 35 milions d’euros dels quals va poder-ne recuperar set.

L’activista i militant del Procés de Comunitats Negres de Colòmbia Danelly Estupiñán ha vingut a Barcelona per defensar el dret de la comunitat afro-colombiana de Buenaventura a viure amb dignitat en la seva terra. Estupiñán exigeix a les autoritats catalanes que es responsabilitzin dels estralls que provoca la marca Barcelona en el seu país i que pressionin l’Estat colombià i l’empresa TC-Buen perquè acabi amb gairebé vint anys de violència.

Tot i que es va jubilar fa dos anys, Josep Pau Ferrándiz Prats, conegut com a Pepus, no ha deixat de banda un activisme que va començar de molt jove i que avui encara manté ben viu al costat dels iaioflautes o amb la seva tasca a l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, barri al qual va arribar l’any 1977. Va néixer el 1954 a unes masies que ja no existeixen a Virrei Amat, al costat de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina, i sempre ha estat vinculat al moviment veïnal.