Revista Carrer

El 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tornaran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col·lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals.

Tarda del 29 de març. El World Trade Center acull la presentació oficial de la Copa Amèrica de Vela del 2024, que tot just el dia abans s’havia confirmat que tindria Barcelona com a seu.

A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), creada

Últimes notícies de Carrer

Soldats a la ciutat de la pau

El 1999 el ministeri de Defensa venia la caserna de Lepant de la plaça Cerdà. Encara hi haurien altres cessions, però ja no de grans casernes.

Secció: Dossier
El debat crític amb el turisme arriba al Consorci

El Consorci de Turisme de Barcelona va ser creat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció només un any després dels Jocs Olímpics, iniciativa del llavors alcalde Pasqual Maragall.

Secció: Crònica
"Una de las primeras palabras que he aprendido es: papeles"

El poeta es un hombre como todos, / un albañil que construye su muro: / Un constructor de puertas y ventanas.

El poeta antipoeta Nicanor Parra evidenció en su Manifiesto el compromiso ineludible de su obra con la protesta de la calle (“... Llegiu més

Secció: Entrevistes
Venceréis, pero no convenceréis

La frase que Unamuno va dirigir a Millán-Astray l'any 1936 es posa de trista actualitat.

L'ombra allargada d'Antoni Falcón

La història recent del verd de Barcelona no es pot entendre sense el pas del totpoderós Antoni Falcón Vernis per la direcció de Parcs i Jardins entre 1985 i 2001, sota les alcaldies de Pasqual Maragall i Joan Clos.

Secció: Dossier
Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona

Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas... Llegiu més

Secció: Dossier
Collserola no és un parc urbà

Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants.

Secció: Dossier
Un monument vestit de parc

Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de ... Llegiu més

Secció: Dossier
Ciutat verda, ciutat saludable

A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea i molts carrers... Llegiu més

Secció: Dossier
Victòria obrera als museus de Barcelona

“Tenim gana, han passat 18 dies d’aquest mes... hem vingut aquí empesos per la gana i per la set; no tenim vestits, ni greix, ni peix, ni llegums. Escriguin això al faraó, nostre bon senyor i al visir, el nostre cap. Que ens donin la nostra sustentació!”. Aquesta reclamació data de l’any 1153 aC i resumeix les demandes... Llegiu més

Secció: Crònica

Pàgines