Revista Carrer

El 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tornaran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col·lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals.

Tarda del 29 de març. El World Trade Center acull la presentació oficial de la Copa Amèrica de Vela del 2024, que tot just el dia abans s’havia confirmat que tindria Barcelona com a seu.

A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), creada

Últimes notícies de Carrer

'Cas Palau', una lliçó sobre l'interès públic

Tard, molt tard. Però per fi ha arribat la sentència del cas Palau. I és contundent i dona la raó al que sempre vam defensar des de la Favb: que a més del saqueig executat per les famílies Millet i Montull, el Palau era una tapadora utilitzada per camuflar els pagaments... Llegiu més

Secció: Editorial
Paradoxes en l'ús de l'espai públic

Ricardo Hermida - Sr. Plástiko ens posa davant la paradoxa sobre què està permès fer a l'espai públic i què no.

"Estimo molt el Poblenou, però acabaré vivint a la muntanya"

Conversar amb el Luke és conversar amb moltes persones alhora. Veí crític, supervivent nat, antisistema compromès, independentista convençut, amant de la natura, de la bicicleta i de Sabina. La seva visió no és només local, sinó que l’extrapola al conjunt... Llegiu més

Secció: Entrevistes
A l'espera del nou mercat de Sant Antoni

En temps de crack financer, la reforma de l'històric mercat de Sant Antoni era vista com una oportunitat de reactivació del barri. Anys després, mentre molts ciutadans viuen una crisi crònica, la bombolla immobiliària s'ha reactivat a Barcelona. El resultat és la substitució de veïns i botiguers a una zona afectada... Llegiu més

Secció: Dossier
La Boqueria, el mercat gentrificat

“The Boqueria is recognized as the best market in the world.” Així, en anglès i en un to digne de guia turística, ho proclama el web de l’Ajuntament de Barcelona, en l’apartat dedicat als mercats municipals. El consistori fa referència a un rànquing elaborat per la CNN l’abril passat, que en efecte, situava el popular mercat de la Rambla... Llegiu més

Secció: Dossier
Juan de Sada, una historia de 18 años y tres alcaldes

Tres alcaldes y 18 años. Tres administraciones municipales dirigidas por mayorías políticas de diferente ideología y casi dos décadas de lucha vecinal. Y todo sigue igual. Ni Jordi Hereu, socialista, ni Xavier Trias, convergente, ni Ada Colau, Barcelona en Comú, han sido capaces de concretar un... Llegiu més

Secció: Crònica
L'amiant, enemic silenciós a Barcelona

Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes... Llegiu més

Secció: Crònica
AutoVia Laietana

Si obrir-la va ser un trauma urbanístic, pacificar-la serà un drama automobilístic. L’AutoVia Laietana és vital per a la mobilitat motoritzada de Ciutat Vella i la sortida més ràpida cap a la Ronda Litoral des del centre de l’Eixample. I, com a bona autopista catalana, és de peatge: dia rere dia es cobra la seva altra naturalesa d’espai públic.

Secció: Crònica
Preguntes després de la por

Barcelona tenia una alta probabilitat de ser objecte d’un atemptat. És un risc derivat del fet de ser una metròpoli de primera divisió mundial. No ha sorprès ningú, malgrat que quan succeeix es genera un intens impacte col·lectiu.

Secció: Crònica
Cuplets, humor i picardia

A principi del segle XX creixen les grans poblacions urbanes i neix la cultura de masses. En l’àmbit musical, el nou espai social dels obrers i els immigrants demana cançons que no poden ser de l’antiga societat agrària, i menys de les classes benestants. En aquest espai triomfa el cuplet, gènere corrosiu i vivificador amb què obrim una... Llegiu més

Secció: Carrers

Pàgines