Ja fa anys que des del moviment veïnal de Barcelona, compromès amb la defensa del dret a l’habitatge, venim alertant de la situació d’emergència social que s’està generant com a conseqüència de polítiques mercantilitzadores d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge.
Als greus problemes de dificultat en l’accés, derivats de l’escalada de preus durant la bombolla immobiliària, amb l’arribada de la crisi s’hi afegeix l’onada de desnonaments. De les 22 ordres de desnonament que s’executen cada dia a Catalunya, 18 són a Barcelona, una de les províncies més afectades de tot l’Estat. Ciutat i zona metropolitana acumulen 18.000 desnonaments des de 2008.
Però potser el més indignant és que aquesta pèrdua massiva de llars es produeix en un país on si alguna cosa no falten, són habitatges. Milers d’habitatges buits estan en mans d’entitats financeres, immobiliàries i grans propietaris que esperen el millor moment per tornar a especular amb ells. Alhora, l’Estat espanyol és un dels estats europeus amb menys habitatge públic: l’habitatge en règim de lloguer social no arriba a l’1% del parc total. En resum, tenim milers de pisos buits, milers de famílies desnonades però pocs centenars de pisos públics on oferir reallotjament a les famílies més vulnerables.
En aquest context, l’acció de reallotjament de famílies desnonades al que ja es coneix com edifici 15O, ocupat a Nou Barris per milers de manifestants el passat 15 d’octubre, cobra tot el seu sentit.
Des de la Favb volem manifestar el nostre suport a les famílies desnonades que, abans que quedar-se al carrer, han decidit fer efectiu el dret a l’habitatge donant funció social a pisos que portaven anys buits. Però sobretot reconeixem en aquesta acció un toc d’alerta que ens ha de fer pensar en els milers de famílies en situació de màxima precarietat que dia a dia fan augmentar l’estadística judicial.
Ja fa 5 mesos que la Favb va posar en marxa un servei de suport a les veïnes i veïns afectats per l’amenaça del desnonament. Aquest servei, sumat a la tasca que ja venen fent les pròpies associacions veïnals als barris i entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, ens dóna un coneixement directe de la realitat. I la realitat és que els serveis socials estan desbordats, així com les oficines d’habitatge de la Generalitat, que no tenen suficients pisos d’emergència social per reallotjar totes les famílies afectades. Alhora, bancs i caixes segueixen acumulant habitatges desnonats sense que cap administració els hi posi cap límit.
Recentment la Generalitat va anunciar un pla de xoc per posar en lloguer assequible prop de 3.000 pisos públics que ara estan buits. I aquesta mateixa setmana anunciaven la voluntat de signar convenis amb les entitats financeres per intentar fer mediació i evitar desnonaments futurs. No n’hi ha prou: 18.000 desnonaments no es resolen amb 3.000 pisos, i una mediació futura no pot resoldre les més de 34.000 execucions hipotecàries que ja s’han iniciat a Barcelona. A més, les declaracions d’intencions es contradiuen amb algunes de les mesures concretes que CiU ja està adoptant: a la Generalitat, la voluntat d’utilitzar la Llei Òmnibus per eliminar l’article 42.6 de la Llei pel Dret a l’Habitatge deixa a l’administració sense un mecanisme útil per recuperar els pisos buits en mans d’entitats financeres. A l’Ajuntament, l’anunci d’acord entre CiU i PP per congelar l’IBI enlloc de gravar els pisos buits que estan incomplint la seva funció social apunta cap a una política continuista que seguirà privilegiant els grans propietaris immobiliaris de la ciutat.
Per això instem a l’Ajuntament de Barcelona a: 1) Garantir el dret a l’habitatge de les famílies reallotjades a l’edifici 15O, ja sigui en el mateix edifici o en habitatges públics de lloguer social realment assequible per al seu nivell d’ingressos, i 2) Per abordar la problemàtica general, convocar una reunió d’urgència on siguin presents administracions, col·lectius d’afectats i entitats socials. Volem que Barcelona sigui una ciutat lliure de desnonaments per motius econòmics, on es respectin els drets fonamentals de les seves veïnes i veïns, i sabem que hi ha recursos i habitatges suficients perquè així sigui. Només cal voluntat política.
Barcelona, 25 d’octubre de 2011
