Novament la consellera de Sanitat ha fet declaracions en relació al suposat dèficit sanitari proposant la mesura de pagar un euro per resoldre’l. Aquesta mesura és tan imaginativa com la d’apujar el preu de la benzina. De nou aquest propòsit ha estat desmentit per la resta de components del Govern tripartit i pel Govern central.
Podem suposar que aquestes declaracions són una forma de cridar l’atenció en el sentit d’aconseguir més diners per a la sanitat, totalment insuficients actualment, i per obrir un debat social al respecte. Si és així, pensem que s’equivoca en les tres vessants del problema; primer perquè estem radicalment en contra de mesures que suposin introduir aspectes mercantils en el que és un dret constitucional i que suposen gravar encara més a les persones més desfavorides.
La sanitat no és gratuïta: la paguem ara ja dues vegades amb els nostres impostos. Segon, perquè aquestes declaracions, amb els corresponents desmentits posteriors, no fan més que crear desconfiances en l’acció d’aquest govern, que sembla incapaç de resoldre els problemes.
En tercer lloc, la proposta de recaptar un euro s’adopta sabent d’entrada que la recaptació i els mecanismes per fer-la absorbiran el preu que es pagui. No obstant, el més preocupant és que obre les portes per introduir el copagament i anar incrementant progressivament la xifra a pagar.
Creiem que és necessari un debat social per resoldre els problemes de la sanitat pública, però un debat participatiu que inclogui la ciutadania, usuària d’aquest servei, i no només experts o “savis” que sembla que, almenys de moment, no tenen solucions massa imaginatives.
Barcelona, 14 de juliol de 2004
