Dani Codina

Un quart de segle convuls al Poblenou

  • Publicat el dijous 10 de gener del 2019 | 9:41

El Poblenou ha patit en el darrer quart de segle una transformació més gran que cap altre barri d’aquestes proporcions a Catalunya. I també la mutació més profunda en els seus dos darrers segles. Excepte les dues hectàrees que ocupa el cementiri del Poblenou, tota la resta, on viuen els vius, ha estat afectada per diversos plans urbanístics. De ser un barri gris, brut i oblidat ha passat a ser la icona que atreu mirades vers una pretesa smart city banyada per la Mediterrània.

Sí crític veïnal a un nou model de barri

  • Publicat el dimecres 09 de gener del 2019 | 10:54

Els processos de transformació urbanística que han viscut els barris del Poblenou i del Maresme han aportat certes millores, però també han propiciat l’increment del preu del sòl i dels habitatges amb la conseqüent expulsió de veïns, així com la deslocalització de l’activitat econòmica tradicional i la desaparició de petites empreses.

"Barcelona vive hoy mucho más de espaldas al mar que en el franquismo"

  • Publicat el dilluns 17 de desembre del 2018 | 16:41

Hemos quedado en el castizo Bar Borrell, de la Avenida del Paralelo, prácticamente enfrente de El Molino. El personaje responde al nombre de Xavier Theros, y me recuerda vagamente al director Álex de la Iglesia, por su aspecto físico y su contundencia verbal. Escritor y cronista de Barcelona, su saber sobre la ciudad es sencillamente enciclopédico.

La Zona Franca estrena Metro

  • Publicat el dijous 13 de desembre del 2018 | 15:58

El primer que rep el visitant que vol accedir al flamant tram de la L9 Sud del metro és un intricat acordió d’escales mecàniques. La profunditat dels túnels amb què es va projectar aquesta ambiciosa línia de transport suburbà, fa més de quinze anys, obliga a submergir-se a 25 metres sota terra per un zig-zag de cinc o sis trams d’escales que encurioseixen els infants, com si fossin una atracció de fira, i requereixen paciència als més grans.

"Hi ha unitats policials on no existeix l'ètica"

  • Publicat el divendres 07 de setembre del 2018 | 9:32

7 del matí del divendres 23 de desembre de 1994. Acampada pel 0,7%. Amb 20 anys, un jove Jesús Rodríguez dorm a l’interior de la tenda amb els seus companys de files. En qüestió de minuts, els cossos policials destrossen la lleugera estructura a cops de porra. Pel que fa a la pallissa que s’emporten els seus inquilins, el lector ja se la pot imaginar. Desafortunadament aquesta no seria la primera experiència repressiva del protagonista d’aquestes línies. El seu dit anul·lar, trencat fa tres anys de manera “intencionada” per un antiavalot, ho confirma.

“Cada vez somos más reacios a escuchar opiniones contrarias”

  • Publicat el dijous 06 de setembre del 2018 | 13:46

Si no fuera porque su nombre de pila es Jaume Capdevila, merecería llamarse El hombre tranquilo, en honor a la célebre película de John Ford y también a su propio talante. Porque Kap -su apodo artístico- es de los que lucen una sonrisa eterna, de las que desarman a uno y le convencen de que nada en esta vida -de verdad, nada- vale más de un segundo de preocupación.

"El Moviment d'Objecció de Consciència s'emmiralla en les lluites veïnals"

  • Publicat el dimarts 24 de juliol del 2018 | 12:39

Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència d’Internet i xarxes socials.

"Als barris de Sant Andreu i Sants van sortir els primers grups de Mili KK"

  • Publicat el dimarts 24 de juliol del 2018 | 12:34

Menys teoria i més acció directa. Per això, escalaven grues per penjar pancartes, s’enfilaven al gran arbre que cada Nadal col·locava un conegut centre comercial al mig del Portal de l’Àngel, feien marxes en bicicleta fins a la caserna de Tremp i col·lapsaven els jutjats militars amb les declaracions d’insubmissió.

Pàgines