Lourdes Garcia és portaveu del Sindicat de Llogaters, entitat que es va presentar oficialment el passat 12 de maig a Barcelona. A l’octubre va tenir lloc la darrera assemblea per abordar la situació precària dels llogaters, que havien estat els grans oblidats del moviment de defensa del dret a l’habitatge.
La pujada homogènia de les tarifes evidencia un greu problema i una mancança.
Un mercat és una ciutat. Els passadissos fan de carrers, les parades, de botigues que se situen en parcel·les. I pensant-ho d’aquesta manera, un mercat, doncs, estaria sotmès a les mateixes forces econòmiques ideològiques... que amb visions i interessos contradictoris tensen la ciutat.
Després d’anys d’abandonament pel que fa al manteniment, ens trobem a les portes d’una llargament promesa remodelació de l’Abaceria. Dissenyada per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i amb un cost de 33 milions d’euros, la reforma pretén, entre d’altres aspectes, incloure un supermercat i un aparcament en un equipament que tindrà fins a tres plantes soterrades. Davant d'aquest projecte, Gràcia cap on vas i un conjunt d’entitats de la Vila creiem que el veïnat ens hem de plantar i dir ben clar:
Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.
Si obrir-la va ser un trauma urbanístic, pacificar-la serà un drama automobilístic. L’AutoVia Laietana és vital per a la mobilitat motoritzada de Ciutat Vella i la sortida més ràpida cap a la Ronda Litoral des del centre de l’Eixample. I, com a bona autopista catalana, és de peatge: dia rere dia es cobra la seva altra naturalesa d’espai públic. El trànsit dens i les voreres minúscules obstaculitzen la vida quotidiana del barri Gòtic i les barriades del Casc Antic (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera).
El passat 16 de juny el judici del cas Palau-CDC va quedar vist per sentència. Abans que sigui publicada la decisió del tribunal podem fer un balanç del que ha significat el judici, especialment en aquesta tribuna, atès que la Favb, fent-se ressò de la indignació de la ciutadania de Barcelona aquell 2009, va decidir exercir l’acusació popular en la causa judicial.
Us informem que les oficines de la Favb estaran tancades al públic de l'1 al 31 d'agost, ambdós inclosos, per descans del personal.
Tot i que sabem que la gent del moviment veïnal mai no acaba de desconnectar del tot, desitgem que gaudiu d'uns dies més tranquils per entomar un setembre que, com sempre, serà intens per a tothom. Ens veiem a la tornada!
Un dilluns darrere un altre, la vaga del Metro de Barcelona afecta la vida quotidiana de milers de persones. Habitualment la Favb no entra a valorar aquest tipus de conflictes laborals, però donada la durada i la incidència d’aquest, creiem necessari fer unes reflexions:
Fa dos anys un grup d’activistes socials que venien d’anys d’activisme social als carrers entraven a l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat més important del sud d’Europa, malgrat el rebuig de les principals forces del capitalisme català i internacional. Tots els grans poders polítics i econòmics s’ho miraven amb desconfiança. La portada de l’endemà de La Vanguardia va ser: “Canvi radical”. Per primer cop a la història, una dona jove i d’esquerres era alcaldessa de la ciutat, i els mascles alfa escopien insults a les tertúlies.
