Vicenç Casals Costa, professor del Departament de Geografia Humana de la UB i un gran expert en el verd urbà, afirma que Parcs i Jardins ha estat un aparell de propaganda de l’Ajuntament. I que durant anys es van fer “plantacions electorals” amb molta flor. I posa com exemple el cas de Can Galopa, la finca de Collserola que l’alcalde Joan Clos va voler convertir en una vinya per poder regalar ampolles de vi made in Barcelona a les visites il·lustres. Van tirar endavant el projecte saltant-se totes les lleis hagudes i per haver.

Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de leitmotiv i transporta aigua freàtica per al reg. Tot i disposar de més de 340.000 m2 -el doble que la Ciutadella-, la seva organització exageradament diàfana magnifica la sensació de falta de vida.

Fins a l’any 1955 van coexistir cinc noms diferents per a les adreces de correus de la Rambla: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica. Cadascuna tenia la seva numeració pròpia. L’any 1955 l’Ajuntament va decidir unificar la numeració sota un únic nom i des d’aleshores les antigues denominacions s’han anat perdent i han anat deixant pas poc a poc al nom únic de les Rambles, primer, i la Rambla, finalment.

L’Ajuntament de Barcelona està impulsant una actuació urbanística integral per a la Rambla. Un enèsim intent d’abordar la reforma d’aquest passeig emblemàtic de la ciutat que li ha sigut encarregat a l’equip multidisciplinar km-ZERO, dirigit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, guanyador del concurs internacional convocat pel municipi.

La Favb i les AV de Sagrada Família, Amics del Passeig Sant Joan, Fort Pienc i del Gòtic han formalitzat una denúncia a l’Ajuntament per vulneració de l’ordenança de terrasses per part de bars i restauradors en les ordenacions singulars de l’avinguda de Gaudí, passeig de Sant Joan i les terrasses de la rambla de Caputxins i Santa Mònica (aproximadament unes 40 terrasses).

Els carrils bici “els estan implementant per decret”. Amb aquesta contundència el vocal de la Favb, Josep Lluís Sabaté, denuncia les formes amb què la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, està desenvolupant la nova xarxa de carrils exclusius per a ciclistes. Tal i com critica, el projecte actual planteja “greus problemes” que “si s’haguessin parlat, s’haurien solucionat abans”. “Els van instal·lar sense avisar ni les associacions de veïns ni ningú dels barris”, afegeix.

El Bicing tot just ha fet 10 anys. Una gran revolució de la mobilitat a Barcelona, que va aconseguir acostar la bicicleta al ciutadà, tant que la demanda va resultar excessiva per a l’oferta existent. Molts barcelonins es van acabar comprant una bici pròpia, sovint plegable a causa de la manca d’espai que tenim als pisos. Però encara a dia d’avui una de cada tres bicicletes és un Bicing. I és que aquest servei forma part de l’espai públic de la ciutat, es fa visible i resulta molt eficient per cobrir distàncies de fins a 5 quilòmetres.

El govern municipal de Barcelona ha plantejat en aquesta legislatura el debat per “remunicipalitzar” els serveis funeraris, que havien estat exclusivament de gestió pública fins el 1998. Aquell any es va iniciar el procés de privatització arran de les lleis espanyoles i catalanes de liberalització del servei: es va vendre el 49% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) a Mémora, una multinacional hispanoportuguesa que opera en el sector.

En temps de crack financer, la reforma de l'històric mercat de Sant Antoni era vista com una oportunitat de reactivació del barri. Anys després, mentre molts ciutadans viuen una crisi crònica, la bombolla immobiliària s'ha reactivat a Barcelona. El resultat és la substitució de veïns i botiguers a una zona afectada per una dinàmica d'especulació i gentrificació. En aquest context, la propera reapertura del mercat genera algunes inquietuds.

“The Boqueria is recognized as the best market in the world.” Així, en anglès i en un to digne de guia turística, ho proclama el web de l’Ajuntament de Barcelona, en l’apartat dedicat als mercats municipals. El consistori fa referència a un rànquing elaborat per la CNN l’abril passat, que en efecte, situava el popular mercat de la Rambla barcelonina al capdavant d’un top ten mundial d’espais de venda de productes de proximitat.