Valoració de la Favb sobre la sessió del 20 de juliol de 2021 de 'Resposta a les recomanacions del Dictamen sobre emergència habitacional a la ciutat de Barcelona', elaborat pel Consell de Ciutat el mes de febrer del 2020.
Alguna cosa es va aclarint enmig de l’espessa boirina que envolta encara l’ampliació de l’Hospital Clínic. Després de mesos de vaguetats i d’indefinició -i si no es produeix cap gir inesperat de guió-, tant l’Ajuntament com la Diputació de Barcelona semblen entendre per fi que aquest projecte no es pot encabir dins del recinte de l’Escola Industrial..., llevat que acceptéssim arrasar literalment tot el que hi ha actualment, que no és poc.
Des de l'inici de la pandèmia, el llenguatge bèl·lic ens ha acompanyat a través dels mitjans de comunicació, dels discursos de referents polítics i a innumerables campanyes de la ciutadania a xarxes socials. “Combatre” (la pandèmia), “vèncer” (el virus), “lluitar” (per la vida)...
Tot un escenari èpic on hi ha persones exhaustes a les quals s’ha anomenat herois i heroïnes fins que han reclamat els seus drets laborals o ens han demanat una vegada i una altra que no oblidem la nostra vulnerabilitat i interdependència.
En el seguiment de les convulses protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem la modesta Betevé ha guanyat la poderosa TV3 per golejada.
La seva impecable cobertura de la revolta, amb tres equips de reporters que retransmeten en directe, una realització àgil i uns presentadors i presentadores que des del plató s’han limitat a conduir l’emissió i completar -la amb dades, han convertit la televisió local barcelonina en el referent informatiu de milers de teleespectadors.
En inglés, una mentira piadosa es, literalmente, un «mentira blanca» (white lie). En el caso de la startup de mensajería Glovo ("Lo que sea en Barcelona"), y a juzgar por la opinión de sus trabajadores ("colaboradores"), las mentiras son negras. Afirma un refrán que a quien mucho miente le huye la gente.
A l'igual que a moltes altres entitats socials, a la Favb ens preocupa profundament la situació de tensió i conflicte creada per la dura sentència judicial contra els líders del procés.
Unes injustes condemnes que, a la vegada que generen un patiment humà innecessari, compliquen encara més la cerca de solucions polítiques a la complexa situació que vivim, aprofundint en una judicialització de la política a la qual mai s'hagués hagut d'arribar.
L’any 1924, un comboi de Metro iniciava el primer viatge per la vida subterrània de Barcelona. Avui, gairebé un segle després, aquesta xarxa de transport és de les més potents d’Europa i afronta la recta final per tancar el cercle i culminar les onze línies ben interconnectades que garanteixin la mobilitat sostenible a la ciutat i la connexió efectiva de tots els barris.
Dins del conflicte que viu Catalunya al voltant de la independència, ha mancat el debat sobre quin tipus d’Estat i societat es volen conrear. Cert és que algunes coses sí que s’han dit, i en aquest sentit, la majoria de veus s’han pronunciat per la creació d’un Estat d’estructures similars a la resta d’estats de l’Europa occidental, i entre aquestes, la de tenir exèrcit.
Estel·la, la sales manager de Victorinox, em regala una navalla de 58 mil·límetres.
- Què puc fer amb aquesta navalleta que no pugui fer amb allò d’allà? -li pregunto tot mirant el míssil Thaad que exhibeix la companyia Lockheed Martin, una bèstia de 6,17 metres i 900 quilos.
- Doncs obrir una llauna. Menjar-te el que hi ha dins. I sobreviure -contesta la responsable de les navalles militars suïsses.
Sobreviure.
La presència de l’Exèrcit espanyol a Barcelona tendeix a la discreció i les aparicions als mitjans de comunicació es circumscriuen bàsicament als actes polítics que acull la caserna del Bruc i a les polèmiques per l’ús d’espais públics com Collserola, el festival nadalenc de la infància o el Saló de l’Ensenyament.
Amb el suport:
