1. Una ciutat més igualitària que garanteixi condicions de vida dignes per a tothom
Fa massa temps que patim desigualtats insuportables, amb moltes persones patint atur de llarga durada, precarietat laboral, pobresa. Unes desigualtats que són l’origen de molts problemes i que mostren una injustícia radical. Volem polítiques que redueixin efectivament aquestes desigualtats, que garanteixin la satisfacció universal de les necessitats bàsiques. Que donin als nostres veïns i veïnes la possibilitat real de desenvolupar una ciutadania plena, econòmica, laboral i social.
2. Ningú sense un habitatge digne
L’habitatge és un dret humà bàsic. Sense habitatge adequat no hi ha vida social. L’especulació immobiliària no ha de determinar qui pot viure a la ciutat i en quines condicions. Calen polítiques que garanteixin l’habitatge assequible, que acabin amb el sensellarisme, amb els habitatges en males condicions (arquitectòniques, energètiques), amb els desnonaments per manca de recursos i amb les dinàmiques de gentrificació que expulsen les persones dels seus barris.
3. Barris en convivència on tothom és benvingut
Barcelona és el producte de molts processos migratoris. Hem après a conviure, a acollir, a treballar en comú, i ho volem continuar fent. Per això cal un teixit associatiu que ajudi a construir barris vius on tothom hi té cabuda i pot aportar. On el racisme i la xenofòbia no tinguin espai. On predomini el respecte i el bon veïnatge. Però això no depèn només de la voluntat del veïnat, també calen polítiques que facilitin aquest procés, que no generin guetos ni estereotips. Que ajudin a resoldre els conflictes quan apareixen.
4. Equipaments adequats i amb participació
Els barris són la seva gent, els seus espais i els seus equipaments. Aquells espais on es reben serveis i on es fan activitats col·lectives. En tots aquests anys hem aconseguit molts equipaments als barris que han mostrat la seva utilitat per generar benestar i vida social. Però encara tenim carències importants i espais que han quedat obsolets. Cal revisar els plans d’equipaments i concebre’ls com a espais de participació veïnal.
5. Una educació per a la vida
L’educació és una eina d’aprenentatge per a una vida plena. Cal un sistema educatiu ben dotat, no segregador, que ajudi a desenvolupar persones amb responsabilitat, solidàries, cooperatives, amb esperit crític i curiositat intel·lectual. Que treballi per eliminar les desigualtats de tota mena que condicionen el trajecte vital d’infants i adolescents. Millorar el sistema escolar, fer-lo permeable als barris, està també lligat al foment d’activitats culturals i de lleure, que tenen un paper formatiu innegable.
6. Barris saludables, barris cuidadors
La salut és el resultat de tota la nostra experiència vital. Necessitem polítiques que pensin la salut en tota la seva complexitat i que garanteixin entorns i condicions de vida i de treball saludables. L’atenció sanitària és una part, important, d’aquestes polítiques i per això cal garantir un sistema d’atenció primària que integri l’atenció sanitària pròxima incloent la salut mental, coordinat amb l’atenció hospitalària i social. Que tingui en compte com el gènere, l’edat i altres condicionants afecten de forma diferent les persones. I que contempli que al llarg del cicle vital les persones necessitem diferents nivells de cures que cal abordar com una qüestió col·lectiva, amb bons serveis assistencials adaptats a les necessitats de les persones que els necessiten.
7. Respostes davant de la crisi ecològica
Estem davant d’un gran repte de la nostra civilització que té molts aspectes preocupants: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, crisi energètica. Ens cal una adaptació substancial de formes de vida, de mobilitat, de treball. Canvis que poden comportar costosos processos de transformació i generar noves desigualtats socials. Per això necessitem que les polítiques que es facin als barris i a la ciutat s’avancin a aquests impactes i permetin transitar cap a formes de vida més sostenibles i viables a llarg termini, cosa que requereix canvis importants en polítiques urbanístiques, de mobilitat, d’ús dels recursos, de gestió dels residus.
8. Un urbanisme sostenible, amable, facilitador de la vida
En totes aquestes polítiques, l’espai urbà juga un paper essencial. Pot ajudar a generar convivència, a facilitar la vida quotidiana, o pot generar més problemes. Sabem per experiència què impliquen els entorns urbans degradats, mancats d’atenció. Cada barri té una morfologia diferent i cal pensar propostes adaptades als diferents entorns. La ciutat serà més justa i sostenible si els nostres espais faciliten la vida quotidiana. I si el disseny de la ciutat en el seu conjunt ajuda a unir, en lloc de segregar, genera ciutat i no cantons diferenciats.
9. Barris per a la igualtat de gènere
Les desigualtats de gènere són persistents. I tenen la seva pitjor lacra en les diferents expressions de violència de gènere. Però no és l’única. Volem barris on tothom tingui els mateixos drets i oportunitats. I això passa per incloure una variada gamma de respostes en totes les polítiques que afecten a les nostres vides (urbanístiques, educatives, sanitàries, de cures…), que tinguin en compte les desigualtats i treballin per fer-les desaparèixer.
10. Polítiques amb participació efectiva
Ens calen moltes polítiques diverses. Però una condició substancial per al seu èxit és que realment se’ns escolti, que es dissenyin responent a necessitats reals i que es reconeguin les qüestions essencials. Participar no és votar de tant en tant, és ser informat adequadament, ser escoltat, participar des de l’inici en un debat on se sospesin els pros i els contres, i on els resultats acordats mútuament es respectin. Estem d’acord que la bona participació ha de donar veu a tothom. Però precisament, això requereix també d’una organització de la vida col·lectiva en què la participació constitueixi una activitat habitual i no un mer complement ornamental de polítiques que s’acorden en espais poc democràtics.
El “Decàleg del moviment veïnal de Barcelona” va ser aprovat a la 50a Assemblea General de la Favb, celebrada el 30 d’abril del 2022. El podeu descarregar en PDF.
