L’espai públic és per antonomàsia un espai democràtic on l’extracció de beneficis econòmics per la seva utilització s’ha de supeditar als criteris de la ciutadania. Se’ns presenta una oportunitat per a un canvi de model que sigui un referent per a altres ciutats, una ordenança que incorpori no únicament criteris de qualitat i disseny paisatgista, sinó també de sostenibilitat ambiental, amb espais lliures de fum i horaris compatibles amb el descans dels veïns i veïnes. El que està en joc, però, va més enllà del marc regulador d’una ordenança de trerrasses: parlem de model de ciutat.