La revista Butifarra! va aparèixer a Barcelona el 1975, quan encara perdurava la dictadura franquista i el moviment urbà, tot exigint escollir el seu destí, experimentava un moment àlgid. L’equip inicial el van formar joves professionals com Juanjo Sarto, F. Pérez Navarro, Max, l’Avi, Ricard Soler, Carlos Vila i Alfonso López. La publicació, al principi d’aspecte certament modest, però alhora contundent, conjuminava la informació i l’opinió en defensa de campanyes i reivindicacions populars a través d’historietes, i això la distingia de les altres revistes.

Candel i Barcelona recull reportatges publicats durant el procés de gestació del llibre Els altres catalans (1964), de la primera edició del qual feia 50 anys. Partint de l’article homònim, publicat el 1958 a La Jirafa, l’antologia inclou els principals textos que Candel va redactar per a Destino, els més complets de la seva carrera i que aquí s’editen per primer cop en format de llibre, amb les fotografies originals de Ramón Dimas. Els articles porten el lector a les desaparegudes platges de Can Tunis, la festa major de Sants, el mercat del Born...

Josep Maria Huertas Claveria coneixia i estimava la ciutat com gairebé ningú. En va explicar la seva història i el seu present, les seves lluites i els seus carrers, els seus barris i la seva gent, en la majoria del centenar de llibres i dels 6.000 articles que va publicar. Els textos d’aquesta antologia pertanyen a la primera dècada de Huertas com a periodista, des del seu primer treball en una publicació de difusió àmplia -una entrevista a Candel (Signo, 1964) fins a Vida erótica subterránea (Tele/eXprés, 1975), l’article que el va dur a la presó.

La Guia informal de la Barcelona dels anys 70, amb textos de Josep Maria Huertas Claveria i José Martí Gómez, mostra la ciutat del tardofranquisme mercès a tretze passejades temàtiques amb personatges populars de l’època: Manuel Pedrolo i els Encants de Sant Antoni, Francesc Candel i el cementiri de Montjuïc, Oriol Bohigas i l’altre modernisme, Néstor Luján i els restaurants, Francesc Pi de la Serra i els bars, Jose Maria Espinàs i els carrers de la ciutat, Estanislau Torres i els turons de Barcelona, Joan Marca i les biblioteques privades...

Sovint, la velocitat a la qual les associacions ens veiem obligades a actuar i prendre decisions no ens deixa temps per reflexionar sobre la nostra activitat. Aquest fet comporta una manca de producció escrita sobre allò rellevant del moviment veïnal avui i una manca d’instruments de reflexió que forneixin pautes de millora en les nostres formes de funcionament i acció. Moviment veïnal, reptes de futur té una finalitat essencialment pràctica: dotar d’eines i instruments les associacions veïnals per millorar el seu funcionament intern i extern.

La memòria de les associacions veïnals sintetitza la història dels barris i els milers d’homes i dones que han lluitat per fer-los habitables. Aquesta història, sovint ignorada, recull lluites que no se centren només en l’urbanisme, els equipaments o els serveis públics, sinó que contribueixen a la construcció de la democràcia i de la ciutat i els barris, concebuts com a xarxes de relació i espais de convivència. 1970-2010: 40 anys d’acció veïnal fa visible la història del moviment veïnal i la seva influència decisiva en dues ciutats, Barcelona i Madrid.

Aquest llibre va ser fruit de la trobada del 4t Fòrum Veïnal Barcelonès, en què el moviment veïnal de Barcelona va debatre sobre ecologia urbana amb diferents entitats i persones del moviment ecologista i social de la ciutat. Els reptes mediambientals eren de molta magnitud i aquest treball no pretenia esgotar les temàtiques, però sí situar els elements per a l’anàlisi i l’acció a curt i llarg termini de la Favb en temes mediambientals, així com instar a les Administracions perquè treballin en la direcció de la sostenibilitat i la justícia social.

La tercera edició de La Barcelona dels barris cobria un deute de la Favb i de Carrer. Des de la darrera cita, l’any 1999, calia posar al dia i actualitzar aquest anàlisi sociològic de la ciutat barri a barri, que seguia la tradició de les dues edicions anteriors -la primera, del 1991-. I vol també reivindicar pel moviment veïnal l’autoria d’una frase, la de “La Barcelona dels Barris”, que els responsables municipals ens ha manllevat i han volgut convertir en un “logo” propi. Amb la voluntat que aquest document es faci vell a les vostres mans.

Amb motiu de l’edició del número 100 de la revista de la Favb, La Veu del Carrer, la col·lecció Quaderns de Carrer va glossar la trajectòria de 15 anys de feina col·lectiva d’una publicació feta des dels barris amb vocació de ciutat. Un recull que ajuda a veure des d’una altra perspectiva una dècada i mitja de vida i de transformacions a Barcelona, des d’un primer número dedicat al problema de l’aluminosi fins al número 100, dedicat al binomi poder-ciutat.

El primer volum de la col·lecció Quaderns de Carrer recull l’explicació del projecte de la Favb Barri, espai de convivència, que fa diagnòstic de les condicions de vida als barris partint d’un treball de camp a les escoles. Hi participen, a més de l’equip tècnic de la Favb que llavors realitzava l’estudi (Pep Martí, Carme Giménez i Laura Toribio), el geògraf i urbanista Jordi Borja, l’historiador i activista ambiental Enric Tello, l’antropòleg Miguel Pajares, l’exfiscal general anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i l’antropòloga Eva Fernández.