La futura seu de la Cambra de Comerç, ubicada en un gratacels al 22@ -a l’avinguda Diagonal, número 59, cantonada amb Selva de Mar-, remou el moviment veïnal de Sant Martí, abans i tot de formalitzar-se el projecte. Es tracta d’una iniciativa que va començar a gestar-se en temps de l’alcalde Joan Clos i que s’ha concretat durant el mandat d’Ada Colau: l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar el 2006 a la Cambra el dret de superfície a 75 anys amb opció de compra d’un terreny municipal per fer-hi un edifici d’oficines, i des del 2019 es compromet a ser-ne el principal llogater.

Amb el pla urbanístic del 22@, que transformava el sòl industrial del Poblenou en una nova àrea productiva, d’acord amb el cicle tecnoeconòmic de la digitalització, vam assistir a la major destrucció del patrimoni arquitectònic urbà industrial. La demolició va començar amb la febre dels Jocs Olímpics del 1992. Aquella segona modernitat barcelonina, insuflada per l’esperit de la transició, arrasava l’altra cara de la Barcelona noucentista que cent anys abans va vestir de modernisme el passeig de Gràcia.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat al Poblenou la seva proposta de modificació del 22@ (Modificació Puntual del Pla General Metropolità per a un 22@ més inclusiu i sostenible). No podem entendre la modificació d'aquest pla sense fer una referència a la situació actual.

Comunicat de l'AV del Poblenou
Mentre les entitats veïnals que hem participat activament en el procés del Repensem 22@ estem reclamant que l’Ajuntament ens convoqui aquest mes de juliol, tal com es va comprometre a fer la tinenta d’alcalde, per debatre les propostes de la MPGM 22@, s’anuncia la signatura d’un acord entre el govern de la ciutat i ERC sota el nom de NOU full de ruta per al 22@.

El 22@ és fruit dels debats sobre la digitalització i l’encaix urbà de la nova fase industrial que tenen lloc cap a la segona meitat dels anys 90. L’estudi Ciutat Digital, encarregat per l’associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona a Miquel Barceló i Antoni Oliva, es pot considerar l’embrió del nou model de sòl industrial que es volia assajar al Poblenou.

Els processos de transformació urbanística que han viscut els barris del Poblenou i del Maresme han aportat certes millores, però també han propiciat l’increment del preu del sòl i dels habitatges amb la conseqüent expulsió de veïns, així com la deslocalització de l’activitat econòmica tradicional i la desaparició de petites empreses.